FGC TURISME I MUNTANYA
FGC Turisme i Muntanya és una divisió de l'empresa FGC que s'encarrega de l'explotació dels cremalleres, telecabines, pistes d'esquí i dels trens turístics de Catalunya gestionats per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Logo d'FGC Turisme i Muntanya
1-SERVEIS
Aquesta divisió agrupa els següents serveis:
- Cremallera i funiculars de Montjuic.
- Cremallera de Núria.
- Estació d'Esquí i telecabines de Núria.
- Estació d'Esquí i telecabines de la Molina.
- Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat.
2-CREMALLERA I FUNICULARS DE MONTSERRAT
2.1. CREMALLERA DE MONTSERRAT
El Cremallera de Montserrat és el ferrocarril que uneix Monistrol de Montserrat amb el Monestir de Montserrat mitjançant la tècnica de cremallera. Fou inaugurat el 6 d'octubre de 1892, construït per Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents. Malgrat que al 1957 es clausurà, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya el recuperà i el re-inaugurà l'11 de juny de 2003.
La història del cremallera de Montserrat, és la següent:
Traçat:
La major part de l'itinerari del cremallera transcorre per l'antic traçat al llarg de cinc quilòmetres, quatre dels quals són en cremallera i supera un desnivell, entre les estacions de Monistrol-Vila i de Montserrat, de gairebé 550 metres.
El Cremallera de Montserrat és el ferrocarril que uneix Monistrol de Montserrat amb el Monestir de Montserrat mitjançant la tècnica de cremallera. Fou inaugurat el 6 d'octubre de 1892, construït per Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents. Malgrat que al 1957 es clausurà, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya el recuperà i el re-inaugurà l'11 de juny de 2003.
La història del cremallera de Montserrat, és la següent:
- El 31 de desembre de 1881 es constitueix la societat Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents.[1]
- El 27 de juliol de 1882 s'aprova la concessió.
- El 5 de maig de 1892 els obrers que perforen el túnel dels apòstols es troben a la meitat.
- El 6 d'octubre de 1892 s'inaugura oficialment el Cremallera.
- El 1895 s'obre el baixador de la Bauma.
- El 1905 es clausura l'estació de Monistrol Partida i es fa arribar el cremallera a l'estació de la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya.
- El 29 d'octubre de 1922 s'inaugura l'enllaç amb la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans.
- El 18 de juliol de 1936 els sindicats assumeixen el control del ferrocarril.
- El 25 de juliol de 1953 es produeix un greu accident.
- El 12 de maig de 1957 se suspèn el servei.
- El 1991 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya presenta un projecte per recuperar el ferrocarril.
- El 1999 es presenta públicament el projecte.
- El juliol de 2001 s'inicien les obres.
- L'11 de juny de 2003 s'inaugura el nou cremallera.
Traçat:
La major part de l'itinerari del cremallera transcorre per l'antic traçat al llarg de cinc quilòmetres, quatre dels quals són en cremallera i supera un desnivell, entre les estacions de Monistrol-Vila i de Montserrat, de gairebé 550 metres.
El recorregut s'inicia a l'estació de Monistrol de Montserrat, on es pot fer l'enllaç amb la línia R5 de la línia Llobregat-Anoia d'FGC. Sortint d'aquesta primera estació, el cremallera creua un primer túnel i arriba al túnel de la Foradada, de 160 metres de longitud i totalment nou. Enllaçant amb aquest túnel, el cremallera travessa el pont del Centenari, l'obra d'enginyeria més important i alhora més espectacular, que salva el riu Llobregat i la C-55, i arriba a la segona estació, Monistrol-Vila. Aquesta estació, de nova construcció, és el punt en què comença el tram de cremallera. A partir d'aquí s'inicien els pendents més pronunciats del traçat, des dels quals es pot gaudir d'espectaculars vistes de la muntanya i de la vall. El cremallera continua pujant a través del túnel de l'Àngel, ja existent en l'antic cremallera, i travessa el nou pont situat on anteriorment hi havia el pas a nivell de la carretera. Més endavant, creua un altre pont, el de les Guilleumes, que es troba situat abans del darrer túnel de la línia, el dels Apòstols. Passat aquest punt, el cremallera realitza el darrer tram ascendent abans d'arribar a l'estació de Montserrat, ubicada sota la plaça de la Creu.
El material que s'utilitza per aquesta línia de cremallera, són els cinc automotors articulats de la sèrie AM1 - AM 5. Aquests automotors foren construïts l'any 2002 per Stadler i permeten una capacitat de 196 persones, amb 104 seients. La velocitat màxima és de 45 km/h en adherència, 30 km%h en cremallera ascendent i 24 km/h en cremallera descendent.
La potència d'aquests automotors és de 800 kW i tenen una longitud entre topalls de 36 432 mm.
Com en la majoria del parc mòbil d'FGC, cada un d'aquests automotors porta un nom. Aquests noms, són els següents:
AM1 --- El Cavall Bernat | AM2 --- Sant Jeroni | AM3 --- El Montgròs | AM4 --- Els Flautats | AM5 --- Les Agulles.
La potència d'aquests automotors és de 800 kW i tenen una longitud entre topalls de 36 432 mm.
Com en la majoria del parc mòbil d'FGC, cada un d'aquests automotors porta un nom. Aquests noms, són els següents:
AM1 --- El Cavall Bernat | AM2 --- Sant Jeroni | AM3 --- El Montgròs | AM4 --- Els Flautats | AM5 --- Les Agulles.
AM 1.1 "El cavall Bernat" estacionat a Monistrol-Vila. Foto: lluri_448
2.2 FUNICULAR DE LA SANTA COVA
El Funicular de la Santa Cova és un dels funiculars de Montserrat juntament amb el cremallera de Montserrat i el funicular de Sant Joan. El funicular de la Santa Cova fou inaugurat el 1929 i modernitzat el 1963. L'any 2001 i després dels forts aiguats de l'any 2000 que van destruir el cotxe que estava situat a l'estació inferior, es van instal·lar dos nous moderns vehicles similars als del funicular de Sant Joan, amb sostre panoràmic. La funció d'aquest funicular és comunicar el monestir amb el camí de la Santa Cova, un dels llocs de pelegrinatge de la muntanya de Montserrat.
Característiques tècniques:
El Funicular de la Santa Cova és un dels funiculars de Montserrat juntament amb el cremallera de Montserrat i el funicular de Sant Joan. El funicular de la Santa Cova fou inaugurat el 1929 i modernitzat el 1963. L'any 2001 i després dels forts aiguats de l'any 2000 que van destruir el cotxe que estava situat a l'estació inferior, es van instal·lar dos nous moderns vehicles similars als del funicular de Sant Joan, amb sostre panoràmic. La funció d'aquest funicular és comunicar el monestir amb el camí de la Santa Cova, un dels llocs de pelegrinatge de la muntanya de Montserrat.
Característiques tècniques:
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Funicular de Santa Cova. Imatge extreta d'FGC
2.3 FUNICULAR DE SANT JOAN
El Funicular de Sant Joan és un dels funiculars de Montserrat juntament amb el cremallera de Montserrat i el funicular de la Santa Cova. El primer Funicular de Sant Joan va ser inaugurat el 1918 i comunicava la part exterior del Monestir de Montserrat amb l'ermita de Sant Joan (1000 m), que per la seva situació a la part alta del massís es va aprofitar per construir-hi un mirador i un restaurant. L'èxit va propiciar que el 1926 se'n fes un de nou de més gran capacitat. El nou funicular tenia el mateix traçat que l'anterior, si bé amb cabines de més gran capacitat i ample de via de 1000 mm. L'any 1997 es va reformar totalment, instal·lant uns moderns vehicles amb el sostre panoràmic.
Característiques tècniques:
El Funicular de Sant Joan és un dels funiculars de Montserrat juntament amb el cremallera de Montserrat i el funicular de la Santa Cova. El primer Funicular de Sant Joan va ser inaugurat el 1918 i comunicava la part exterior del Monestir de Montserrat amb l'ermita de Sant Joan (1000 m), que per la seva situació a la part alta del massís es va aprofitar per construir-hi un mirador i un restaurant. L'èxit va propiciar que el 1926 se'n fes un de nou de més gran capacitat. El nou funicular tenia el mateix traçat que l'anterior, si bé amb cabines de més gran capacitat i ample de via de 1000 mm. L'any 1997 es va reformar totalment, instal·lant uns moderns vehicles amb el sostre panoràmic.
Característiques tècniques:
|
|
Funicular de Sant Joan. Imatge extreta d'FGC
3-CREMALLERA DE NÚRIA
El Cremallera de Núria és una línia de ferrocarril que connecta Ribes de Freser amb Queralbs i la Vall de Núria, a la comarca del Ripollès. Juntament amb el de Montserrat, aquest és l'única tren cremallera de tota la península.
A part del camí de muntanya, el cremallera és l'única via d'accés al santuari i a l'estació d'esquí, ja que els cotxes no poden passar de Queralbs. El cremallera de Núria s'ha convertit en una de les icones característiques de la Vall i de la comarca del Ripollès.
El trajecte té quatre estacions i un baixador. Les estacions són Ribes-Enllaç, Ribes-Vila, Queralbs, i Núria. El baixador és Rialb, funciona com a parada facultativa, i està situat entre Ribes de Freser i Queralbs.
Història:
Les obres per a construir la línia del cremallera de Núria van començar el 24 de maig de 1928. Tot i que es creu que en la construcció van participar uns vuit-cents homes, la magnitud d'aquesta obra féu que, en determinats moments, se superés el miler de treballadors. La construcció de la via, junt amb els túnels i els ponts necessaris, es va iniciar simultàniament a Núria i a Ribes. Els rails, que no es van començar a instal·lar fins a principis de l'any 1930, es van posar en sentit ascendent. D'aquesta manera, les locomotores també podrien traslladar treballadors i material.
El 30 de desembre de 1930 es va fer un primer viatge de prova amb una locomotora de vapor procedent de Montserrat i el 22 de març de 1931 es va inaugurar oficialment el cremallera de Núria.
La línia fou inaugurada el 22 de març de 1931 a càrrec de la companyia FMGP (Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents), i des del principi funcionà amb electricitat.
Les males condicions polítiques de l'època no resultaren gens beneficioses de cara a l'explotació de la línia, ja que la crisi de la II República Espanyola, la qual aportà una greu crisi econòmica, la Guerra Civil i la postguerra, acabaren per decidir el futur d'aquesta línia. A més, hi cal afegir que algunes inundacions van crear greus desperfectes que tardarien alguns anys a ser reparats.
A partir dels anys seixanta amb el boom turístic arreu de l'estat, la situació de la línia va començar a millorar. No obstant això, les instal·lacions de la línia havien quedat significativament deteriorades pel pas del temps, i requerien una renovació integral que la companyia no va poder assumir. Aquesta situació va quedar resolta amb la intervenció de la Generalitat de Catalunya. Fou així com l'any 1982 esdevingué accionista principal de la línia.
Finalment, el 2 de gener de 1984 la titularitat d'aquesta infraestructura va ser traspassada a la Generalitat de Catalunya, a través de la seva operadora Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. A partir de llavors, s'inicià un ambiciós programa de remodelació que inclogué la renovació de la major part de les vies i carenaries, l'adquisició de nous trens automotors a partir de l'any 1985 (A5, A6, A7, A8), i la modernització de les pistes d'esquí de Vall de Núria.
El 2002 arribaren els nous automotors articulats Stadler i al 2007 començà la remodelació dels automotors A5, A6, A7 i A8.
El 2008 finalitzaren les obres de construcció del túnel Roc del Dui.
Traçat:
A part del camí de muntanya, el cremallera és l'única via d'accés al santuari i a l'estació d'esquí, ja que els cotxes no poden passar de Queralbs. El cremallera de Núria s'ha convertit en una de les icones característiques de la Vall i de la comarca del Ripollès.
El trajecte té quatre estacions i un baixador. Les estacions són Ribes-Enllaç, Ribes-Vila, Queralbs, i Núria. El baixador és Rialb, funciona com a parada facultativa, i està situat entre Ribes de Freser i Queralbs.
Història:
Les obres per a construir la línia del cremallera de Núria van començar el 24 de maig de 1928. Tot i que es creu que en la construcció van participar uns vuit-cents homes, la magnitud d'aquesta obra féu que, en determinats moments, se superés el miler de treballadors. La construcció de la via, junt amb els túnels i els ponts necessaris, es va iniciar simultàniament a Núria i a Ribes. Els rails, que no es van començar a instal·lar fins a principis de l'any 1930, es van posar en sentit ascendent. D'aquesta manera, les locomotores també podrien traslladar treballadors i material.
El 30 de desembre de 1930 es va fer un primer viatge de prova amb una locomotora de vapor procedent de Montserrat i el 22 de març de 1931 es va inaugurar oficialment el cremallera de Núria.
La línia fou inaugurada el 22 de març de 1931 a càrrec de la companyia FMGP (Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents), i des del principi funcionà amb electricitat.
Les males condicions polítiques de l'època no resultaren gens beneficioses de cara a l'explotació de la línia, ja que la crisi de la II República Espanyola, la qual aportà una greu crisi econòmica, la Guerra Civil i la postguerra, acabaren per decidir el futur d'aquesta línia. A més, hi cal afegir que algunes inundacions van crear greus desperfectes que tardarien alguns anys a ser reparats.
A partir dels anys seixanta amb el boom turístic arreu de l'estat, la situació de la línia va començar a millorar. No obstant això, les instal·lacions de la línia havien quedat significativament deteriorades pel pas del temps, i requerien una renovació integral que la companyia no va poder assumir. Aquesta situació va quedar resolta amb la intervenció de la Generalitat de Catalunya. Fou així com l'any 1982 esdevingué accionista principal de la línia.
Finalment, el 2 de gener de 1984 la titularitat d'aquesta infraestructura va ser traspassada a la Generalitat de Catalunya, a través de la seva operadora Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. A partir de llavors, s'inicià un ambiciós programa de remodelació que inclogué la renovació de la major part de les vies i carenaries, l'adquisició de nous trens automotors a partir de l'any 1985 (A5, A6, A7, A8), i la modernització de les pistes d'esquí de Vall de Núria.
El 2002 arribaren els nous automotors articulats Stadler i al 2007 començà la remodelació dels automotors A5, A6, A7 i A8.
El 2008 finalitzaren les obres de construcció del túnel Roc del Dui.
Traçat:
Recorregut del cremallera de Núria. Imatge extreta d'FGC
Material actual de viatgers:
Actualment, el cremallera de Núria està prestat per dos automotors diferents. Aquests, són:
Actualment, el cremallera de Núria està prestat per dos automotors diferents. Aquests, són:
- Sèrie Beh 4/8: tres dels quatre automotors elèctrics (A5 "Puigmal", A6 "Torreneules", A7 "Taga") foren construïts l'any 1985 per La Maquinista Terrestre i Marítima, amb llicència de l'empresa suïssa SLM, a Barcelona. Posteriorment, l'any 1995 s'incorporà una quarta unitat (A8 "Balandrau") construïda per un consorci format per SLM, GEC Alsthom i ABB. Circulen en adherència circulen a una velocitat màxima de 37 km/h, en cremallera ascendent a 21 km/h(ascendent i rampa del 15%) i en cremallera descendent a 19 km/h (descendent i pendent del 15%), i tenen una capacitat per a 104 persones assegudes i 96 dempeus. La potència és de 724 kW.
Sèrie Beh 4/8. Imatge extreta d'FGC
- Automotor articulat GTW 2/6: dues unitats elèctriques que s'incorporaren en el servei l'any 2003. Aquestes dues unitats construïdes per Stadler són l'A10 "Noufonts" i l'A11 "Bastiments", i tenen una potència de 800 kW. En adherència poden circular a una velocitat màxima de 45 km/h, en cremallera ascendent a 30 km/h (ascendent i rampa del 15%) i en cremallera descendent a 24 km/h (descendent i pendent del 15%). En total ofereixen una capacitat de 112 persones assegudes i 88 dempeus.
A.10 arribant a Núria. Imatge extreta d'FGC
Documental del cremallera de Núria:
4-TREN DEL CIMENT
El Ferrocarril Turístic de l'Alt Llobregat o ferrocarril de la Pobla de Lillet a Castellar de n'Hug és una línia de ferrocarril, gestionada per FGC, per on circula un tren turístic que es va posar en servei l'1 de juliol de 2005 sota la marca Tren del Ciment. Aquesta línia uneix la Pobla de Lillet amb Castellar de n'Hug i segueix el què havia estat l'antiga línia de Guardiola de Berguedà a Castellar de n'Hug, en ample de via de 600 mm.
Traçat:
La línia enllaça l'estació de La Pobla de Lillet, situada als afores d'aquesta població al peu de la carretera de Guardiola, amb la zona del Clot del Moro, on antigament hi havia la fàbrica de Ciment Asland.
El traçat, de 3,5 km, s'inicia a l'estació de La Pobla, on hi ha una exposició de locomotores i vehicles de transport, passant tot seguit per un túnel. A continuació, la línia voreja la muntanya per un camí formigonat compartit amb vehicles. El traçat s'endinsa entre les cases del poble, sense deixar mai el traçat tipus "tramvia" i s'arriba al baixador de La Pobla Centre. La via segueix el seu camí sortint del nucli i a continuació passa per un pont metàl·lic sobre el riu Llobregat. Vorejant una fàbrica de cartró i alguna trinxera s'arriba a l'estació dels Jardins Artigas.
A partir d'aquí, la via torna a recolzar-se sobre balast i amb sinuós traçat s'arriba al Clot del Moro, en el terme municipal de Castellar de n'Hug, on hi ha el Museu del Ciment Asland.
Traçat:
La línia enllaça l'estació de La Pobla de Lillet, situada als afores d'aquesta població al peu de la carretera de Guardiola, amb la zona del Clot del Moro, on antigament hi havia la fàbrica de Ciment Asland.
El traçat, de 3,5 km, s'inicia a l'estació de La Pobla, on hi ha una exposició de locomotores i vehicles de transport, passant tot seguit per un túnel. A continuació, la línia voreja la muntanya per un camí formigonat compartit amb vehicles. El traçat s'endinsa entre les cases del poble, sense deixar mai el traçat tipus "tramvia" i s'arriba al baixador de La Pobla Centre. La via segueix el seu camí sortint del nucli i a continuació passa per un pont metàl·lic sobre el riu Llobregat. Vorejant una fàbrica de cartró i alguna trinxera s'arriba a l'estació dels Jardins Artigas.
A partir d'aquí, la via torna a recolzar-se sobre balast i amb sinuós traçat s'arriba al Clot del Moro, en el terme municipal de Castellar de n'Hug, on hi ha el Museu del Ciment Asland.
Traçat del Tren del Ciment
Material:
- Locomotora dièsel 1 "Llobregat"
- Locomotora dièsel 2 "Catllaràs"
- Cotxe de viatgers 01 a 04
Tren del Ciment a la Pobla de Lillet. Imatge extreta de descobreixlavalldelillet.wordpress.com
|
Imatge extreta de canalviatges.cat
|
Vídeo:
DOCUMENTS D'INTERÈS
| Recorregut cremallera de Montserrat |
| Funiculars de Montserrat |
| Recorregut cremallera de Núria |
| Material actual al cremallera de Núria |
BIBLIOGRAFIA
- Trenscat: http://www.trenscat.com/fgc/
- Cremallera de Montserrat: http://www.cremallerademontserrat.cat/website_cremallera/cat/cremallera.asp
- Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Cremallera_de_N%C3%BAria
- Trenscat.cat: http://www.trenscat.com/altllobregat/
|
Darrera actualització: 18.01.15
|
· PÀGINA NO OFICIAL ·
|
