Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV)
Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), és una empresa pública que depèn de la Generalitat Valenciana. Va ser fundada el 10 de novembre de 1986, arran del traspàs de les línies de via estreta que en aquell moment explotava FEVE (Ferrocarriles Españoles de Vía Estrecha) al País Valencià, tot i que no totes les línies eren d'ample mètric, com el cas de la línia València-Llíria, operada per Renfe i d'ample ibèric, del qual es va tenir que modificar.
Logotip de FGV
Actualment, FGV opera dues grans xarxes a les ciutats de València i Alacant, sota les marques de Metro València i TRAM Metropolità d'Alacant.
METRO VALÈNCIA
METRO VALÈNCIA
Logotip de Metrovalència
La xarxa de metro de València actualment es composa de 9 línies, de les quals sis són línies de metro (les línies 1, 2, 3, 5, 7 i 9) i tres de tranvia (línia 4, 6 i 8). A continuació us oferim una cronologia de l'història del suburbà valencià fins a l'actualitat:
- Jesús > Joaquim Sorolla-Jesús
- Hospital > Safranar
- Alboraia > Alboraia-Palmaret, Alboraia-Peris Aragó
- Santa Gemma > Santa Gemma-Parc Científic
- Grau > Grau-Canyamelar
LÍNIES DE METRO VALÈNCIA
- Octubre 1988: Inauguració d'un tram de 6,7 km entre les estacions d'Hospital i Ademús (actualment Empalme).
- Maig 1994: Entra en servei la línia 4, entre les estacions d'Ademús (Empalme) i Doctor Lluch, amb una longitud de 9,7 km
- Maig 1995: Entra en funcionament la remodelació de la línia 3, amb un túnel de 3,2 km entre les estacions de Palmaret i Alameda.
- Setembre 1998: Posada en servei d'un nou túnel de 3,2 km entre Alameda i Avinguda del Cid, i la posada en servei d'un tram de 2,4 km entre Colón i Jesús.
- Març 1999: Ampliació de la línia 4 fins a TVV, situada al costat dels estudis de la desapareguda Ràdiotelevisió Valenciana a Burjassot.
- Maig 1999: Entra en funcionament un nou túnel de 2,4 km entre les estacions d'Avinguda del Cid i Mislata-Almassil, a la línia 3.
- Setembre 1999: Construcció del ramal entre RTVV i Fira de València.
- Abril 2003: Entra en servei la línia 5 entre Alameda i Ayora, amb una longitud de 2,3 km.
- Setembre 2004: Posada en funcionament del ramal entre Torrent i Torrent Avinguda, de 2,4 km.
- Setembre 2005: Entra en servei el tram de la línia 4 entre TVV i Mas del Rosari, de 3 km.
- Octubre 2005: S'inaugura l'estació de Bailén, situada entre les estacions de Colón i Jesús.
- Desembre 2005: Entra en servei el ramal de la línia 4 entre TVV i Lloma Llarga-Terramelar.
- Juliol 2006: 43 persones resulten mortes i 47 ferides, en un greu accident entre les estacions de Plaça Espanya i Jesús, a la línia 1, convertint-se en un dels accidents de metro més greus a l'Estat espanyol. La caixa negra del tren sinistrat va revel·lar que el tren circulava a una velocitat de 80 km/h, el doble de la velocitat permesa en aquell tram, i a la velocitat màxima permesa per les unitats UTA 3700, que va ser el model que es va sinistrar en aquell accident.
- Abril 2007: Inauguració de l'estació Marítim-Serreria a la línia 5 i posada en servei del tram tranviari de la línia 5 entre Marítim-Serreria i Neptú. També s'amplia les línies 3 i 5 fins a l'aeroport de Manises, des de l'estació de Mislata-Almassil.
- Setembre 2007: Entra en funcionament la línia 6 (tramvia), entre les estacions de Tossal del Rei i Marítim-Serreria.
- Gener 2009: Posada en funcionament de les noves targetes intel·ligents amb xip "Móbilis".
- Desembre 2010: Entra en servei el nou tram soterrat de la línia 3 al seu pas per Alboraia, d'un 1,3 km de longitud i que substitueix a l'antic traçat en superfície, amb dues noves estacions: Alboraia-Palmaret i Alboraia-Peris Aragó. Aprofitant aquesta ocasió, i amb motiu de l'arribada de l'AVE a València es van modificar els noms de les estacions de la xarxa, donant lloc a aquests canvis:
- Jesús > Joaquim Sorolla-Jesús
- Hospital > Safranar
- Alboraia > Alboraia-Palmaret, Alboraia-Peris Aragó
- Santa Gemma > Santa Gemma-Parc Científic
- Grau > Grau-Canyamelar
- Maig 2011: Es posa en servei un nou túnel d'1,1 km de longitud que travessa Benimàmet, amb dues noves estacions: Benimàmet i Les Carolines-Fira.
- Agost 2011: Per motius econòmics, la Generalitat Valenciana paralitza "sine die" les obres de la línia 2 entre Tavernes Blanques i Natzaret, que es trobava des del 2008 en construcció.
- Març 2015: Modificació de la xarxa de metrovalència. Entra en servei, al mateix temps, la prolongació fins a Riba-roja de Túria.
LÍNIES DE METRO VALÈNCIA
|
Línia
|
Recorregut
|
Longitud (en km)
|
Estacions
|
|
Bétera - Villanueva de Castellón
|
70,24 km
|
40
|
|
Llíria - Torrent Avinguda
|
39,75 km
|
33
|
|
Rafelbunyol - Aeroport
|
24,691 km
|
27
|
|
Mas del Rosari/Lloma Llarga-Terramelar/Fira València - Doctor Lluch
|
15,921 km
|
33
|
|
Aeroport - Marítim-Serreria
Tossal del Rei - Marítim-Serreria
Marítim-Serreria - Torrent-Avinguda
Marina Reial Joan Carles I - Marítim-Serreria
Alboraia-Peris-Aragó - Riba-roja de Túria
|
12,95 km
10,67 km
15,45 km
1,2 km
--------
|
18
21
16
4
22
|
Longitud total (metro+tramvia): 227,7 km
Xarxa Metrovalencia 2015
MATERIAL MOTOR
El material motor que circula actualment a la xarxa de Metro València és el següent:
SÈRIE 3900
|
Fabricant: Alstom (ara Vossloh)
|
Les unitats de la sèrie 3900 es van començar a rebre a partir de l'any 1995, coincidint amb la posada en servei de la renovació de la línia 3 entre Pont de Fusta i Rafelbunyol. Per atendre el nou tram subterrani, es van encarregar 18 unitats d'aquesta sèrie per satisfer les necessitats d'acceleració i de velocitat punta que difícilment podrien assolir les seves predecessores. Aquesta sèrie va ser fabricada per Alstom (ara Vossloh) a la factoria d'Albuixech i inicialment la composició d'aquesta sèrie era de 3 cotxes, fins que a l'any 2001 FGV va decidir dotar aquestes unitats d'un remolc més per fer front a la creixent demanda que assolia la xarxa de metro, fruït de les diverses prolongacions que es van realitzar. Actualment, bona part d'aquesta sèrie es troba retirada, ja que degut a la falta de diners per instal·lar un nou sistema ATO a les unitats 4300, FGV ha optat per instal·lar l'ATO procedent d'aquesta sèrie a les unitats 4300 de segona generació. Actualment només en queda una en servei comercial, la resta es troben retirades del servei.
SÈRIE 4300
|
Fabricant: Vossloh
|
Les unitats de la sèrie 4300 són les unitats més modernes del parc motor del Metro de València. Construïdes per Vossloh entre els anys 2006 fins a l'actualitat, aquesta sèrie es va crear amb l'objectiu de substituïr a les unitats 3600 i 3700, ja retirades del servei, i també a les unitats 3900.
Aquesta sèrie és una versió actualitzada de les unitats 3900, donat que el seu disseny permet recuperar les prestacions que aquestes unitats ja tenien quan només disposaven de sis cotxes, a més de ser estèticament molt semblants.
Un cop entregades les 30 unitats, a partir de l'unitat 4331, totes les unitats de segona generació porten un nou cotxe del tipus remolc motor (Rm).
Actualment hi ha 62 unitats en servei (42 de quatre cotxes i 20 de cinc cotxes).
SÈRIE 3800
|
Fabricant: Siemens, CAF
|
La sèrie 3800 són unes unitats de tramvia concebudes per el servei urbà del Metro de València. Després del soterrament de les línies de Llíria i Bétera, la Generalitat Valenciana va decidir el tram que discorria entre València-Pont de Fusta i Ademús (actual Empalme), juntament amb l'antiga línia València Pont de Fusta-Grau, en una nova línia que suposaria la reimplantació del tramvia a València. Per aquest motiu, FGV va encarregar a les empreses CAF i Siemens l'any 1993, la construcció de 21 unitats de tramvia monocabina. Aquestes unitats es posarien en servei el dia de l'inauguració de la línia 4, el 21 de maig del 1994. L'any 1998, Metrovalència va decidir encarregar un segon lot amb 4 unitats més. Aquestes unitats també van prestar servei a Alacant.
SÈRIE 4200
|
Fabricant: Bombardier
|
Les unitats de la sèrie 4200, són exclusivament de tipus tramviari, i pertanyen a la família Flexity Outlook de Bombardier.
FGV va comprar a Bombardier l'any 2005, 30 unitats de la sèrie 4200, amb l'opció de comprar-ne 10 més. Les primeres unitats es van començar a rebre a finals de l'any 2006 i la darrera, a finals de l'any 2007. Actualment a València, circulen 19 unitats, cobrint els serveis de les línies 4, 6 i 8.
TRAM METROPOLITÀ D'ALACANT
Logotip del TRAM d'Alacant
Sota la marca TRAM Metropolità d'Alacant, FGV opera a Alacant amb una xarxa mixta de rodalies de tipus tren-tram i tramvia urbà, composada per 5 línies i que comunica Alacant amb els municipis propers, especialment a la part costanera, visitada cada estiu per nombrosos turistes, tant estrangers, com espanyols. La funció del TRAM en aquelles poblacions ajuda a que aquest transport sigui un dels més utilitzats a la província alacantina. Les línies que componen la xarxa del TRAM d'Alacant són aquestes:
|
Línia
|
Recorregut
|
Longitud
|
Estacions
|
|
Luceros-Benidorm
|
43,21 km
|
20
|
|
Luceros-Sant Vicent del Raspeig
|
8,9 km
|
14
|
|
Luceros-El Campello
|
14,0 km
|
17
|
|
Luceros-Pl. de la Corunya
|
10,03 km
|
18
|
|
Benidorm-Dénia
|
50,83 km
|
18
|
Xarxa del Tram Metropolità d'Alacant 2015
HISTÒRIA
La història de l'actual xarxa del TRAM Metropolità d'Alacant es remonta a l'any 1999, quan es va posar en marxa en fase de proves, una línia de tramvia a Alacant. Aquella primera línia cobria un recorregut de 675 metres, en plataforma reservada, entre Puerta del Mar i l'estació de La Marina, i un altre de 2.825 metres entre l'estació de La Marina i l'Albufereta, on el tramvia compartia traçat amb el ferrocarril. Alacant es va convertir doncs, en la segona ciutat d'Espanya en reintroduïr el tramvia. Però l'arrancada definitiva no va arribar fins l'any 2003, quan es va posar en marxa la nova línia que comunicaria el baixador de Puerta del Mar amb El Campello en tan sols 25 minuts, això va suposar que la ciutat alacantina fos la cinquena ciutat de l'Estat espanyol en implantar un sistema de transport massiu, després de Madrid, Barcelona, València i Bilbao. L'any 2007, la xarxa del TRAM continua creixent amb la posada en servei de les línies 1, 3 i 4 i el ramal i túnel de Mercado. També es prolonga les línies 1 i 3 fins a Vila Joiosa i Venta Lanuza. Un any més tard, la línia 1 arribaria a Benidorm. El desembre del 2009, es posa en servei el bucle de la línia 4 i un any més tard, entra en servei l'estació de Luceros i també la línia 4L (Sangueta-Puerta del Mar), passant a ser l'estació ja citada la capçalera de la línia 4. Finalment, l'any 2013 es posa en marxa la nova línia 2, que comunica Alacant amb Sant Vicent del Raspeig en tan sols 27 minuts. En aquell mateix any, també es va suprimir el servei llançadora de la línia 4L.
MATERIAL MOTOR
SÈRIE 2300
|
Fabricants: MAN, Material Móvil y Construcciones, Euskalduna
|
Les unitats d'aquesta sèrie van ser adquirides per FEVE entre els anys 1966 i 1973, destinades a les línies dièsel. A més de la línia Alacant-Dénia, també ho van fer per les línies Cartagena-Los Nietos, Ferrol-Gijón, Santander, Bilbao-Balmaseda i León-La Robla-Balmaseda. Després del traspàs de la línia per part de l'Estat, FGV va rebre part d'aquesta sèrie. Més tard, entre els anys 1983 i 1984, aquesta sèrie va patir la seva primera modificació per part de Babcock & Wilcox, Macosa i CAF, el que va suposar la seva remotorització amb motors Pegaso 9152/2 de 210 cv. En l'interior dels trens es va crear una zona reservada per al transport de bicicletes i botons per la sol·licitud de parada. Posteriorment, entre els anys 1997 i 1999, la sèrie va tornar a patir una forta modificació, que va suposar de nou una nova remotorització i l'incorporació d'equips de climatització i millores en el seu interiorisme i confort, amb una nova decoració exterior. El tipus de motor que es van instal·lar va ser un del tipus MAN, nom del qual se'ls ha batejat aquesta sèrie amb el pseudònim "Manes". Actualment aquestes unitats presten servei entre Benidorm i Dénia i en l'actualitat, només en queda una en servei.
SÈRIE 2500
|
Fabricant: MAN, Material Móvil y Construcciones, Euskalduna (en origen) / Sunsundegui (com a sèrie 2500)
|
Les unitats de la sèrie 2500 provenen de la transformació de les unitats de la sèrie 2300, que es va realitzar entre els anys 2005 i 2006. En total es van transformar sis unitats, i la reforma va correr a càrrec de la firma basca Sunsundegui. Circulen exclusivament a la línia Benidorm-Dénia.
SÈRIE 4100
|
Fabricant: Vossloh
|
Les unitats de la sèrie 4100, es troben adaptades per als trajectes mixtos, és a dir, d'un tramvia sobre un traçat urbà o d'un tren sobre un traçat ferroviari, de tipus suburbà, que es coneix com al sistema tren-tram, arribant fins a velocitats màximes de 100 km/h.
A causa d'unes irregularitats en el concurs d'adjudicació d'aquestes unitats, FGV va tenir que pagar una multa a Vossloh, a causa de les denúncies fetes per els aspirants que optaven a guanyar l'adjudicació. Aquestes unitats circulen a les línies 1 i 3 del TRAM.
SÈRIE 4200
|
Fabricant: Bombardier
|
Les unitats de la sèrie 4200, són exclusivament de tipus tramviari, i pertanyen a la família Flexity Outlook de Bombardier.
FGV va comprar a Bombardier l'any 2005, 30 unitats de la sèrie 4200, amb l'opció de comprar-ne 10 més. Les primeres unitats es van començar a rebre a finals de l'any 2006 i la darrera, a finals de l'any 2007. L'any 2011, FGV va adquirir-ne 14 noves unitats Flexity Outlook a Bombardier, però amb algunes diferències menors, com la possibilitat d'instal·lar canceladores a bord dels trens. Aquestes unitats circulen per les línies 2, 3 i 4 del TRAM.
LIMÓN EXPRÉS
Limón Exprés a l'estació de Benidorm. Imatge: Wikipedia
|
CARACTERÍSTIQUES
|
El Limón Exprés va ser un tren turístic que unia les principals poblacions de la Costa Blanca. Va començar a funcionar l'1 de juny del 1971 entre les estacions de Benidorm i Gata de Gorgos, sent el primer tren turístic que existeix a l'Estat espanyol.
La història d'aquest tren va sorgir quan la línia Alacant-Dénia no passava el seu millor moment. Amb una infraestructura totalment antiga, amb molt poca demanda i un servei precari, feia que la línia estigués a un sol pas del seu tancament com altres línies de via estreta properes a aquesta, com en els casos de la Carcaixent-Dénia, Alcoi-Gandia, i Villena-Alcoi-Iecla. En aquest context, va sorgir una idea revolucionària a l'Estat espanyol que va aconseguir salvar la línia amb la creació d'un tren turístic.
La idea va sorgir d'un promotor britànic resident a Benidorm, David A.G. Simpson, quan va veure a l'estació de Benidorm uns cotxes vells de fusta sense ús de l'antiga línia de ferrocarril Dénia-Carcaixent, que probablement estaven esperant a ser desguassats. David A.G. Simpson va arribar a un acord amb FEVE, llavors propietària de la línia i el material mòbil, per crear aquest servei turístic que comencés a funcionar l'1 de juny del 1971. Així doncs va néixer el primer tren turístic a l'Estat espanyol, que després del seu èxit, van sorgir altres com el Transcantàbric, el Tren de la Fresa, l'Al-Andalus, entre d'altres.
El material rodant procedia principalment de la clausurada línia entre Carcaixent i Dénia, i alguns també de la línia Manresa-Olvan, ja que no s'havien conservat els antics cotxes de l'empresa Estratégicos y Secundarios de Alicante(ESA) que eren els que havien circulat per aquesta línia. Es tractava de dotze cotxes amb petits balcons amb caixa de fusta, construïts entre els anys 1920 i 1930, que van ser pintats de color groc llimona. Cada nom va rebre un nom de dona: Rosa, María, Isabel, Alicia, Carmen, Sofía, Luisa, Elena, Silvia, Emilia, Núria i Marina, escrit en els laterals. Tots els cotxes tenien seients de fusta. Tot i que Simpson volia que fóssin locomotores de vapor, no va poder ser i es van utilitzar tres tractors dièsel hidràulics "Batignolles" que es trobaven a Alacant fora de servei, sent reformades i pintades de vermell i groc per al "Limón Exprés". Tot i que degut a l'escassa potència d'aquests, la baixa velocitat i la gran distància entre eixos van afavorir la retirada d'aquestes locomotores.
Inicialment el viatge es realitzava entre Benidorm i Dénia, sent una excursió per tot el dia. Però en poc temps es va reduir el seu recorregut, passant a funcionar únicament entre Benidorm i Gata de Gorgos, només pel matí. Passava per les localitats d'Altea, Calp, Benissa i Teulada. La gran demanda que es va produir va fer que en moltes ocasions, es realitzessin dos serveis diaris.
El traspàs l'any 1987 de la línia Alacant-Dénia a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana va suposar també canvis pel Limón Exprés, ja que tots els cotxes van ser restaurats, renovant l'exterior i l'interior. L'exterior va passar a ser metal·litzat en verd i blanc, perdent el color groc característic. Dos dels cotxes es van transformar en cotxe-bar, instal·lant taules i una barra de bar i sent pintats a l'exterior en color marró. També es va millorar la seguretat que, amb la instal·lació del fre d'aire comprimit, va deixar de ser necessària la figura del guardafrens.
El 22 de març del 1988 es va inaugurar el reformat Limón Exprés. El mes de juliol del mateix any, les locomotores "Batignolles" van ser substituïdes per les locomotores Alsthom, dièsel-elèctriques del tipus BB. L'any 1994 es va incorporar una tercera locomotora de característiques similars i van ser batejades amb noms d'accidents geogràfics alacantins de les comarques per les quals circulen: Benacantil, Ifach i Montgó. Durant tot aquest temps, aquest tren va aconseguir una importància i una fama molt gran. Tant que els bitllets per al trajecte es podien adquirir a les agències de viatges, a més de les estacions de la línia.
Finalment, l'any 2005 el tren va deixar de circular. El llavors gestor, Rudi Meyers, va demanar el seu tancament temporal a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana pel mal estat dels bogis del tren, ja que s'havien ocasionat diversos descarrilaments. El tren es troba en estat d'abandonament després d'unes petites reformes, esperant per finalitzar la seva restauració completa a les instal·lacions de Campello, una reforma que mai arriba, tot i que es licités la seva reparació i se sol·liciti, des de molts organismes i organitzacions, la seva posada en funcionament i hagi estat declarat Bé d'Interès Cultural.
Perquè en un futur el tren turístic "Limón Exprés" pugui tornar a funcionar, no només cal que es restaurin i s'adeqüin els cotxes, també cal obres en la infraestructura ferroviària. Actualment s'estan duent a terme obres de millora i renovació en el traçat entre Benidorm i Altea, però que no serien suficients per a la convivència d'aquest tren turístic amb el servei de viatgers que es planteja per al TRAM.
La història d'aquest tren va sorgir quan la línia Alacant-Dénia no passava el seu millor moment. Amb una infraestructura totalment antiga, amb molt poca demanda i un servei precari, feia que la línia estigués a un sol pas del seu tancament com altres línies de via estreta properes a aquesta, com en els casos de la Carcaixent-Dénia, Alcoi-Gandia, i Villena-Alcoi-Iecla. En aquest context, va sorgir una idea revolucionària a l'Estat espanyol que va aconseguir salvar la línia amb la creació d'un tren turístic.
La idea va sorgir d'un promotor britànic resident a Benidorm, David A.G. Simpson, quan va veure a l'estació de Benidorm uns cotxes vells de fusta sense ús de l'antiga línia de ferrocarril Dénia-Carcaixent, que probablement estaven esperant a ser desguassats. David A.G. Simpson va arribar a un acord amb FEVE, llavors propietària de la línia i el material mòbil, per crear aquest servei turístic que comencés a funcionar l'1 de juny del 1971. Així doncs va néixer el primer tren turístic a l'Estat espanyol, que després del seu èxit, van sorgir altres com el Transcantàbric, el Tren de la Fresa, l'Al-Andalus, entre d'altres.
El material rodant procedia principalment de la clausurada línia entre Carcaixent i Dénia, i alguns també de la línia Manresa-Olvan, ja que no s'havien conservat els antics cotxes de l'empresa Estratégicos y Secundarios de Alicante(ESA) que eren els que havien circulat per aquesta línia. Es tractava de dotze cotxes amb petits balcons amb caixa de fusta, construïts entre els anys 1920 i 1930, que van ser pintats de color groc llimona. Cada nom va rebre un nom de dona: Rosa, María, Isabel, Alicia, Carmen, Sofía, Luisa, Elena, Silvia, Emilia, Núria i Marina, escrit en els laterals. Tots els cotxes tenien seients de fusta. Tot i que Simpson volia que fóssin locomotores de vapor, no va poder ser i es van utilitzar tres tractors dièsel hidràulics "Batignolles" que es trobaven a Alacant fora de servei, sent reformades i pintades de vermell i groc per al "Limón Exprés". Tot i que degut a l'escassa potència d'aquests, la baixa velocitat i la gran distància entre eixos van afavorir la retirada d'aquestes locomotores.
Inicialment el viatge es realitzava entre Benidorm i Dénia, sent una excursió per tot el dia. Però en poc temps es va reduir el seu recorregut, passant a funcionar únicament entre Benidorm i Gata de Gorgos, només pel matí. Passava per les localitats d'Altea, Calp, Benissa i Teulada. La gran demanda que es va produir va fer que en moltes ocasions, es realitzessin dos serveis diaris.
El traspàs l'any 1987 de la línia Alacant-Dénia a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana va suposar també canvis pel Limón Exprés, ja que tots els cotxes van ser restaurats, renovant l'exterior i l'interior. L'exterior va passar a ser metal·litzat en verd i blanc, perdent el color groc característic. Dos dels cotxes es van transformar en cotxe-bar, instal·lant taules i una barra de bar i sent pintats a l'exterior en color marró. També es va millorar la seguretat que, amb la instal·lació del fre d'aire comprimit, va deixar de ser necessària la figura del guardafrens.
El 22 de març del 1988 es va inaugurar el reformat Limón Exprés. El mes de juliol del mateix any, les locomotores "Batignolles" van ser substituïdes per les locomotores Alsthom, dièsel-elèctriques del tipus BB. L'any 1994 es va incorporar una tercera locomotora de característiques similars i van ser batejades amb noms d'accidents geogràfics alacantins de les comarques per les quals circulen: Benacantil, Ifach i Montgó. Durant tot aquest temps, aquest tren va aconseguir una importància i una fama molt gran. Tant que els bitllets per al trajecte es podien adquirir a les agències de viatges, a més de les estacions de la línia.
Finalment, l'any 2005 el tren va deixar de circular. El llavors gestor, Rudi Meyers, va demanar el seu tancament temporal a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana pel mal estat dels bogis del tren, ja que s'havien ocasionat diversos descarrilaments. El tren es troba en estat d'abandonament després d'unes petites reformes, esperant per finalitzar la seva restauració completa a les instal·lacions de Campello, una reforma que mai arriba, tot i que es licités la seva reparació i se sol·liciti, des de molts organismes i organitzacions, la seva posada en funcionament i hagi estat declarat Bé d'Interès Cultural.
Perquè en un futur el tren turístic "Limón Exprés" pugui tornar a funcionar, no només cal que es restaurin i s'adeqüin els cotxes, també cal obres en la infraestructura ferroviària. Actualment s'estan duent a terme obres de millora i renovació en el traçat entre Benidorm i Altea, però que no serien suficients per a la convivència d'aquest tren turístic amb el servei de viatgers que es planteja per al TRAM.
BIBLIOGRAFIA
- Wikipedia
- Ferropedia
- Vía Libre
- Ferropedia
- Vía Libre
|
Darrera actualització: 28.02.15
|
· PÀGINA NO OFICIAL ·
|
