L'InterCityExpress, abreviat com a ICE, és com s'anomena la xarxa de trens d'alta velocitat de la DB que circula per Alemanya i també pels països veïns. És considerada el buc insígnia de l'empresa i la successora dels serveis InterCity (IC). Actualment, els ICE operen en 26 serveis nacionals i internacionals, connectant Alemanya amb Àustria, Bèlgica, Suïssa, França, Països Baixos i Dinamarca, i el parc mòbil d'aquests es composa de 259 unitats, repartides en cinc versions diferents: ICE 1, ICE 2, ICE 3, ICE-T, i ICE-TD.
1-HISTÒRIA DEL SERVEI
Els orígens de l'ICE es remonten al mes de novembre de l'any 1985, quan es va presentar l'InterCityExperimental, una composició formada per quatre cotxes en total que va fer proves entre Güthersloh i Damm, aconseguint a més, el rècord de velocitat en un tren convencional, arribant als 317 km/h. Posteriorment, aquesta composició va seguir fent proves per comprobar l'acceptació dels passatgers d'aquest tren d'alta velocitat. El vehicle va ser utilitzat durant nombrosos viatges especials, com la visita del president de l'antiga Unió Soviètica (URSS) Mikhaïl Gorbatxov durant la seva estada oficial a Alemanya. L'1 de maig del 1988, l'ICE experimental va tornar a marcar un nou rècord mundial, superant la marca que va fer uns quants anys enrere, arribant fins als 406,9 km/h en el tram entre Fulda i Würzburg. Un any després, el 1989, es van començar a rebre les primeres unitats de l'ICE 1.
El 29 de maig del 1991, a les 12:00 es va posar en marxa el primer servei ICE entre Bonn i Munic, a l'estació de Kassel-Wilheimshöhe, a càrrec del president de la República Federal Alemanya. Aquell moment va significar l'inici del servei d'alta velocitat. Des d'aquell moment, el servei ICE anava guanyant cada cop més passatgers i amb el pas dels anys, es va posar en funcionament nous serveis ICE a més destinacions.
El 29 de maig del 1991, a les 12:00 es va posar en marxa el primer servei ICE entre Bonn i Munic, a l'estació de Kassel-Wilheimshöhe, a càrrec del president de la República Federal Alemanya. Aquell moment va significar l'inici del servei d'alta velocitat. Des d'aquell moment, el servei ICE anava guanyant cada cop més passatgers i amb el pas dels anys, es va posar en funcionament nous serveis ICE a més destinacions.
L'any 1998 un greu accident passaria a la història de l'ICE i del ferrocarril mundial. Un tren ICE que cobria la ruta entre Munich i Hamburg-Altona va descarrilar a l'altura de la població d'Eschede, a la Baixa Saxònia, a 200 km/h, xocant brutalment contra un dels pilars d'un pont. Aquest accident es va saldar amb 101 morts i un altre centenar de ferits. Les investigacions posteriors van assenyalar que el focus del problema estava situat en una de les rodes d'un remolc, provocant una fatiga de materials que va provocar el sinistre. Abans de l'accident, els trens ICE portaven rodes elàstiques, que servia per evitar vibracions. Posteriorment després de l'accident, la DB va substituïr les rodes elàstiques per rodes normals monobloc. Per compensar les vibracions en aquest tipus de rodes es van incorporar a tots els bogis la suspensió automàtica.
2-LÍNIES D'ALTA VELOCITAT A ALEMANYA
Actualment, les línies d'alta velocitat que existeixen a Alemanya, són les següents:
Xarxa europea d'alta velocitat:
3-MATERIAL MÒBIL
Després d'anys de recerca i d'experimentació en laboratori sobre l'alta velocitat ferroviària i de l'introducció de la locomotora sèrie 120 l'any 1985, la qual podia remolcar trens de viatgers a 265 km/h, un prototip dels futurs trens d'alta velocitat alemanys (ICE-V) fou posat sobre els rails, aquell mateix any. Davant de l'èxit que suposà aquesta unitat, a principis dels anys 90 començaren a aparèixer les primeres unitats ICE, les quals han anat evolucionant fins a l'actualitat, comportant l'actual parc mòbil dels ICE composat de vuit trens diferents.
3.1 ICE 1
L'ICE 1 consta de dues locomotores de quatre eixos motoritzats i d'entre deu i catorze cotxes. En total, es construïren 60 unitats des del 1987, 59 de les quals continuen circulant actualment.
Els trens, posats en servei a partir de l'any 1991, foren construïts per Siemens, AEG, ABB, Henschel, Krauss-Maffei i Krupp, segons les especificacions de la DB. Per altra banda, amb una potència de combinada de 9 600 kW, les dues locomotores poden arribar a una velocitat màxima de 280 km/h i amb dotze cotxes (vuit cotxes de segona classe i tres de primera), la llargària d'aquests és de 358 metres.
Actualment, els ICE 1 circulen en les següents relacions:
Els trens, posats en servei a partir de l'any 1991, foren construïts per Siemens, AEG, ABB, Henschel, Krauss-Maffei i Krupp, segons les especificacions de la DB. Per altra banda, amb una potència de combinada de 9 600 kW, les dues locomotores poden arribar a una velocitat màxima de 280 km/h i amb dotze cotxes (vuit cotxes de segona classe i tres de primera), la llargària d'aquests és de 358 metres.
Actualment, els ICE 1 circulen en les següents relacions:
- Relacions nord-sud passant per almenys una part de LAV que uneix Hannover amb Würzburg.
- Entre Hamburg i Berlin.
- De Kiel / Hamburg a München, Stuttgart i Basel amb extensions a Zürich, Interlaken i Bern, i des de München a Wien i Innsbruck.
3.2 ICE 2
L'ICE 2 és una evolució de l'ICE 1 i aquest consta d'una sola locomotora a l'extrem de la composició, sis cotxes i un cotxe pilot a l'altre extrem. Una altra de les diferències de l'ICE 2 respecte a l'ICE 1 és la divisió vertical del nas, la qual es pot obrir a fi de deixar lloc al Schaku.
Els trens, posats en servei a partir de l'any 1995 foren construïts per Siemens i Adtranz. Per altra banda, els ICE 2 poden arribar a una velocitat màxima de 280 km/h i la llargària d'aquestes unitats és de 205 metres.
Les característiques de l'ICE 2 respecte a l'ICE 1, són les següents:
Actualment, els ICE 2 circulen en les següents relacions:
Els trens, posats en servei a partir de l'any 1995 foren construïts per Siemens i Adtranz. Per altra banda, els ICE 2 poden arribar a una velocitat màxima de 280 km/h i la llargària d'aquestes unitats és de 205 metres.
Les característiques de l'ICE 2 respecte a l'ICE 1, són les següents:
- Presència d'una sola locomotora i d'un cotxe pilot.
- Locomotora millorada.
- Cotxes més lleugers, de 5 tones.
- Interior diferent amb compartiments reemplaçats per cabines.
- La reservació de places ja no és indicada per les fitxes en paper sinó de manera electrònica per una unitat LED vermella.
- Les informacions sobre el recorregut del tren són mostrades en panells LED en les cabines.
- Endolls de 230 V 50 Hz presents sobre les taules.
Actualment, els ICE 2 circulen en les següents relacions:
- Relacions Berlin - Ruhr - Wuppertal / Köln - Koblenz.
- Relacions Hamburg - München.
3.3 ICE 3
L'ICE 3 són branques automotores construïdes per Siemens AG i explotades per la Deutsche Bahn (DB) i Nederlandse Spoorwegen (NS). Les primeres unitats foren posades en servei comercial l'any 2000 i poden circular a una velocitat màxima de 330 km/h tot i que la velocitat màxima en servei comercial és de 320 km/h i és assolida a la LGV Est-Européenne, a França.
L'ICE 3 existeix en dues versions:
Els números de sèrie (403 o 406) són els mateixos a la DB i a la NS, i aquestes unitats són capaces de circular per França, Holanda, Bèlgica, Alemanya i Suïssa.
Actualment, els ICE 3 circulen en les següents relacions:
L'ICE 3 existeix en dues versions:
- Una mono corrent per 15 kV a 16,7 Hz pels serveis dins d'Alemanya (S-403).
- Una multi-sistema (ICE 3M o S-406) pels serveis internacionals i fronterers amb Alemanya. Aquesta versió, anomenada ICE 3M, circula amb quatre alimentacions de corrent: 15 kV a 16,7 Hz (Alemanya, Àustria, Suïssa, Suècia i Noruega), 25 kV a 50 Hz (França, Espanya, Itàlia, Bèlgica i Holanda), 3 kV CC (Bèlgica, Itàlia) i 1,5 kV CC (Holanda, Itàlia, Sud de França i en algunes de les línies parisenques).
Els números de sèrie (403 o 406) són els mateixos a la DB i a la NS, i aquestes unitats són capaces de circular per França, Holanda, Bèlgica, Alemanya i Suïssa.
Actualment, els ICE 3 circulen en les següents relacions:
- Relacions circulant per la LAV Frankfurt (Main) - Köln.
- Relacions circulant per la LAV München - Nürnberg.
- Al nord: Relacions amb destinació Amsterdam, Utrecht i Düsseldorf.
- Al sud: Relacions amb destinació Freiburg im Breisgau i Basel.
- Frankfurt (Main) - Bruxelles-Midi (per la LGV 2 i 3 de Bèlgica).
- Frankfurt (Main) - Paris - Est (per la LGV Est-Européenne entre Vaires-sur-Marne i Baudrecourt).
3.4 ICE-T
Els ICE-T són una sèrie d'unitats elèctriques pendulars que presten servei a les relacions ICE i que poden arribar a circular a una velocitat màxima d'entre 230 i 250 km/h. Aquestes circulen tant per Alemanya com per Àustria i Suïssa, i entraren en funcionament l'any 1999.
Els trens foren construïts per un consorci composat de DWA (Bombardier transport, Siemens, Düwag i Fiat ferroviaria) i en total es construïren 60 unitats de la Sèrie 411 (set cotxes) i 11 de la Sèrie 415 (cinc cotxes).
Actualment, els recorreguts que operen els ICE-T, són els següents:
Els trens foren construïts per un consorci composat de DWA (Bombardier transport, Siemens, Düwag i Fiat ferroviaria) i en total es construïren 60 unitats de la Sèrie 411 (set cotxes) i 11 de la Sèrie 415 (cinc cotxes).
Actualment, els recorreguts que operen els ICE-T, són els següents:
- München a Hamburg via Leipzig i Berlin.
- Línia 50 entre Dresden i Frankfurt-Flughafen / Wiesbaden via Leipzig, Erfurt i Fulda.
- Línia 87 entre Stuttgart i Zürich via Singen i Schaffhouse.
3.5 ICE-TD
Els ICE-TD (Baureihe 605) són una sèrie d'unitats dièsels/elèctriques pendulars que presten servei a les relacions ICE i que poden arribar a circular a una velocitat màxima de 200 km/h. Aquestes circulen tant per Alemanya com per Dinamarca, i entraren en funcionament l'any 2001.
Els trens foren construïts per un consorci composat de DWA (Bombardier transport, Siemens, Düwag i Fiat ferroviaria) Siemens i Bombardier i en total es construïren 20 unitats, tot i que actualment, només 19 es troben en funcionament. Cada unitat està composada per quatre cotxes, el total dels quals fa una longitud de 106,7 m.
Actualment, els recorreguts que operen els ICE-TD, són els següents:
Els trens foren construïts per un consorci composat de DWA (Bombardier transport, Siemens, Düwag i Fiat ferroviaria) Siemens i Bombardier i en total es construïren 20 unitats, tot i que actualment, només 19 es troben en funcionament. Cada unitat està composada per quatre cotxes, el total dels quals fa una longitud de 106,7 m.
Actualment, els recorreguts que operen els ICE-TD, són els següents:
- Línia 75/76 entre Berlin i Hamburg amb extensions a Arhus i København.
3.6 VELARO D
Els Velaro D o també DB 407 són una sèrie de trens d'alta velocitat elèctrics que començaren a ser construïts per Siemens l'any 2009. Aquestes unitats poden arribar a circular a una velocitat màxima de 320 km/h i en un futur no gaire llunyà, aquestes unitats haurien d'operar, entre d'altres, els serveis França - Alemanya i Regne Unit - Alemanya.
Actualment, aquestes unitats circulen en la línia München - Köln - Ruhr.
Actualment, aquestes unitats circulen en la línia München - Köln - Ruhr.
3.7 ICE S
L'ICE S, predecessor de l'ICE-V, és l'actual tren d'alta velocitat de la DB que s'encarrega de realitzar les diferents proves tècniques en les línies d'alta velocitat. Aquest tren composat de tres cotxes fou construït per Siemens, DWA, AEG i Adtranz, i la seva velocitat màxima és de 330 km/h.
3.8 ICE-V
Construcció: Siemens, Krauss-Maffei, Krupp, Thyssen-Henschel, AEG, BBC
Any: 1983-1985 Composició: 5 cotxes Número unitats: 1 Longitud: 120 m Pes total: 78,2 t Places assegudes: 87 Velocitat màxima: 406,9 km/h |
L'ICE V o també InterCityExperimental fou un automotor elèctric de proves de la Deutsche Bundesbahn (DBB) pel desenvolupament del trànsit a gran velocitat a la RFA.
Aquest tren fou concebut a finals de l'any 1979 i construït entre 1983 i 1985, va realitzar un gran nombre de proves tècniques fins l'1 de gener del 2000. La seva velocitat màxima autoritzada era de 350 km/h però aquesta xifra fou superada en diverses ocasions en records o proves, arribant a la velocitat de 406,9 km/h, l'1 de maig de 1988. Gràcies a aquest fet, l'ICE V superà els 380 km/h del TGV Sud-Est i passà a ser el tren més ràpid del món. No obstant això, aquest record només fou vigent fins al 1990, any en el qual la branca 325 del TGV Atlantique va batre els 515,3 km/h a la LGV Atlantique.
Aquest tren fou concebut a finals de l'any 1979 i construït entre 1983 i 1985, va realitzar un gran nombre de proves tècniques fins l'1 de gener del 2000. La seva velocitat màxima autoritzada era de 350 km/h però aquesta xifra fou superada en diverses ocasions en records o proves, arribant a la velocitat de 406,9 km/h, l'1 de maig de 1988. Gràcies a aquest fet, l'ICE V superà els 380 km/h del TGV Sud-Est i passà a ser el tren més ràpid del món. No obstant això, aquest record només fou vigent fins al 1990, any en el qual la branca 325 del TGV Atlantique va batre els 515,3 km/h a la LGV Atlantique.
4-RECORREGUTS
Actualment, els recorreguts que operen els ICE, són els següents:
- ICE 10: Berlin-Ostbahnhof - Hannover Hbf - Dortumund Hbf - Essen Hbf - Düsseldorf Hbf - Köln / Bonn Flughafen.
- ICE 11: Berlin-Ostbahnhof - Fulda - Frankfurt (Main) - Stuttgart Hbf - München Hbf.
- ICE 12: Berlin-Ostbahnhof - Fulda - Frankfurt (Main) - Freiburg - Basel SBB (- Interlaken Ost).
- ICE 20: (Kiel -) Hamburg - Hannover - Frankfurt (Main) - Mainz - Wiesbaden.
- ICE 22: (Kiel -) Hamburg - Hannover - Frankfurt (Main) - Stuttgart.
- ICE 25: (Lübeck -) Hamburg - Hannover - Würzburg - Nürnberg - München Hbf (- Garmisch Partenkirchen).
- ICE 28: (Kiel -) Hamburg - Berlin - Nürnberg - Ingolstadt - München Hbf (- Innsbruck) / (- Garmisch Partenkirchen)
- ICE 31: Kiel - Dortmund - Essen - Köln - Mainz - Frankfurt (Main) - Nürnberg - Regensburg.
- ICE 41: (Dortmund -) Essen - Duigsburg - Frankfurt (Main) - Nürnberg - München Hbf (- Garmisch Partenkirchen).
- ICE 42: (Hamburg-Altona - Münster -) Dortmund - Köln - Frankfurt (Main) - Stuttgart - München Hbf.
- ICE 43: ( Hannover - Solingen -) Köln - Mannheim - Basel SBB.
- ICE 45: Köln - Mainz - Stuttgart.
- ICE 47: Dortmund - Essen - Düsseldorf - Frankfurt (Main) - Stuttgart.
- ICE 49: Köln - Bonn - Montabaur - Frankfurt (Main).
- ICE 50: Dresden - Leipzig - Erfurt - Fulda - Frankfurt (Main) - Frankfurt Flughafen - Mainz - Wiesbaden.
- ICE 75: (Berlin-Ostbahnhof -) Hamburg - Puttgarden -København - Østerport.
- ICE 76: (Berlin-Ostbahnhof -) Hamburg - Flensburg - Kolding - Århus.
- ICE 78: Frankfurt (Main) - Köln Hbf - Duigsburg - Oberhausen - Amsterdam.
- ICE 79: Frankfurt (Main) - Köln Hbf - Aachen - Bruxelles-Midi.
- ICE 82: Frankfurt (Main) - Saarbrücken - Paris-Est.
- ICE 83: (München Hbf - Ulm -) Stuttgart - Strasbourg - Paris-Est.
- ICE 84: Frankfurt (Main) - Mannheim - Karlsruhe - Strasbourg - Mulhouse - Lyon-Part-Dieu - Marseille-Saint-Charles.
- ICE 91: Hamburg-Altona - Hanover - Fulda - Würzburg - Nürnberg - Passau - Linz - Wien-Hbf - Flughafen Wien.
Freqüències:
Relacions operades per trens ICE amb inici o final a Àustria:
5-ICE-SPRINTER
Les relacions anomenades ICE Sprinter es caracteritzen per ser serveis operats amb trens ICE que uneixen les grans aglomeracions en hores de baixa freqüència. Aquestes relacions estan destinades, majoritàriament, als empresaris ja que a fi de competir amb l'avió, els ICE Sprinter circulen a una velocitat més elevada, no efectuen parada en la majoria de estacions intermediàries, la reservació és obligatòria i s'ofereixen diaris a bord d'aquests.
Actualment, les relacions que compten amb aquest tipus de servei, són les següents:
Actualment, les relacions que compten amb aquest tipus de servei, són les següents:
- Berlin Ostbf - Berlin Hbf - Berlin-Spandau - Frankfurt (Main) Hbf. Durada: 3h36/7.
- Frankfurt (Main) Hbf - Berlin-Spandau - Berlin Hbf - Berlin Ostbf. Durada: 3h35/7.
- Hamburg-Altona - Hamburg Hbf - Essen Hbf - Düsseldorf Hbf - Köln Hbf. Durada: 3h29.
- Köln Hbf - Düsseldorf Hbf - Duisburg Hbf - Essen Hbf - Hamburg Hbf - Hamburg-Altona. Durada: 3h29.
- Hamburg-Altona - Hamburg Hbf - Hannover Hbf - Frankfurt (Main) Hbf. Durada: 3h19.
Bibliografia:
- ICE (en francès): https://fr.wikipedia.org/wiki/Intercity-Express
- ICE (en castellà): https://es.wikipedia.org/wiki/InterCityExpress
- ICE (en anglès): https://en.wikipedia.org/wiki/Intercity-Express
- ICE (en alemany): https://de.wikipedia.org/wiki/Intercity-Express
Darrera modificació. 08.07.15
|
· PÀGINA NO OFICIAL ·
|