LÍNIA BARCELONA - VALLÈS
La Línia Barcelona-Vallès és una línia ferroviària de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que connecta Barcelona amb el Vallès Occidental travessant la serra de Collserola. La línia comença a l'estació barcelonina de Plaça Catalunya i a mesura que es dirigeix cap al nord, aquesta comença a tenir diverses bifurcacions. Les primeres bifurcacions es troben a Barcelona i l'última al centre de Sant Cugat.
FGC opera la línia amb 6 serveis: dos serveis de metro dins el municipi de Barcelona i quatre serveis de suburbans entre Barcelona i el Vallès Occidental. A més de la denominació de línia Barcelona-Vallès, FGC també utilitza la denominació de metro del Vallès per a les línies S1, S2, S5, S6, S7 i L6 i el funicular de Vallvidrera, i el nom de línia de Balmes per a la L7.
FGC opera la línia amb 6 serveis: dos serveis de metro dins el municipi de Barcelona i quatre serveis de suburbans entre Barcelona i el Vallès Occidental. A més de la denominació de línia Barcelona-Vallès, FGC també utilitza la denominació de metro del Vallès per a les línies S1, S2, S5, S6, S7 i L6 i el funicular de Vallvidrera, i el nom de línia de Balmes per a la L7.
|
DADES
Primer servei: 1863
Operador: FGC Línies: 3 de metro i 5 de suburbans Estacions: 33 Longitud: 48,05 km Ample de via: 1435 mm Cotxeres i tallers: COR de Rubí |
|
Logo de la línia de Balmes
|
Logo del Metro del Vallès
|
1-HISTÒRIA
L'actual línia Barcelona-Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) està formada per la línia Barcelona - Sarrià, la qual fou construïda per FBS (després FSB) i per la línia Sarrià - Terrassa / Sabadell, la qual fou construïda per FCC.
Ferrocarril de Sarrià a Barcelona
El Ferrocarril de Sarrià a Barcelona, popularment conegut com a tren de Sarrià, fou construït per la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià (FBS), i fou inaugurada l'any 1863 amb tracció a vapor i ample ibèric antic (1672 mm), a fi d'unir aquestes dues poblacions, antigament independents.
Malgrat que la línia tingué molt èxit, l'any 1874 l'empresa fou absorbida per una nova societat anomenada Ferrocarril de Sarrià a Barcelona (FSB), com a conseqüència dels deutes que acumulava. L'any 1905 s'electrificà i es canvià l'ample de la via a estàndard (1435 mm). El 1929 s'inaugurà el soterrament del tram Plaça Catalunya - Muntaner. El 1954 entrà en servei el nou ramal entre Gràcia i Avinguda Tibidabo, i el 1976 entrà en servei l'Estació de Reina Elisenda.
Ferrocarrils de Catalunya
Malgrat que ja existia des de 1855 una línia de ferrocarril entre Barcelona i Saragossa, via Terrassa i Sabadell, el gran creixement de Barcelona i també de Sabadell i Terrassa, va portar, a mitjans del segle XIX, la idea d'allargar la línia de Barcelona - Sarrià fins a les capitals del Vallès Occidental. Un dels enginyers que va sostenir aquest projecte fou Carles Emili Montañès.
El 1908 s'inaugurà el ferrocarril Mina Grott, amb un ample de via de 600 mm, el qual fou construït aprofitant el túnel que portava aigua del pantà de Vallvidrera a Sarrià. Malgrat l'èxit que va tenir, aquest va tenir problemes legals (perjudicava el Funicular de Vallvidrera) i la direcció del Tren de Sarrià va aconseguir que la Guàrdia Civil el tanqués. L'any 1909, després d'arribar a un acord, es legalitzà la Mina Grott amb una concessió provisional i se l'obligà a demanar la concessió d'un ferrocarril entre Sarrià i les Planes de Vallvidrera, el qual circularia en terrenys revertibles a l'Estat. Tres anys més tard, començaren les obres.
L'any 1911 Montañès va aconseguir que el Dr. Pearson visités Barcelona i després d'explicar-li tot el projecte, aquest decidí dur-lo a terme. Un dels primers passos fou adquirir el Tren de Sarrià de FSB, que era propietat de la Société Générale de Tramways Électriques en Espagne (SGTEE). SGTEE aquella època va ser adquirida per AEG que era propietària de Tramvies de Barcelona (TB). Les intencions de TB era suprimir el tram entre Plaça Catalunya i Diagonal per vendre els terrenys amb força benefici, i acoblar la resta de la línia a la seva xarxa. Tot i el preu elevat, finalment van adquirir les accions de FSB i l'any 1912 es constituí Ferrocarriles de Cataluña S.A. (FCC). Aquesta, començà a actuar per ampliar el Tren de Sarrià cap al Vallès, amb l'inici de les obres del túnel de Vallvidrera al maig i a l'any següent entre les Planes i Sant Cugat.
Com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, la qual afectà el capital de procedència britànica, i les posteriors filtracions d'aigua que van haver en alguns trams, les quals provocaren l'enfonsament d'una part ja construïda, les obres s'alentiren. L'any 1915, com a conseqüència de la mort de Dr. Prearson, FCC paralitzà les obres. No obstant això, aquesta les va reprendre i a la tardor de 1916 s'acabaren. El 28 de novembre FCC inaugurà la seva primera línia de Sarrià a les Planes de Vallvidrera. Amb la inauguració va deixar de circular el tren del ferrocarril Mina Grott i a la tardor de 1917, el ferrocarril arribà a Sant Cugat.
El 13 de setembre de 1918 s'inaugurà l'estació de Rubí i l'any 1919, ja arribava a Terrassa en una estació provisional. L'any 1920 s'acabà la construcció de l'estació de Les Fonts i el 1921 l'estació de Terrassa (ara anomenada Terrassa-Rambla).
Pel que fa a la línia Sant Cugat - Sabadell, aquesta s'inaugurà l'1 de juny de 1922. No obstant això, el perllongament fins a l'estació de Sabadell-Rambla, no fou fins al 1925.
L'any 1929 s'obrí el tram soterrat entre Barcelona - Pl. Catalunya i Muntaner.
Gràcies al ferrocarril, part de la comarca del Vallès es convertí en zona residencial i això provocà la inauguració, l'any 1925, de l'estació de la Floresta, i el 1930 i 1931 la de Bellaterra i Valldoreix.
El 1952 es van acabar les obres de soterrament del Tren de Sarrià i el 1959 s'inaugurà la segona nau de l'estació de Plaça Catalunya. Tot i que ja havia funcionat de forma provisional, el 1965 s'inaugurava el Baixador de Sant Joan, actualment, Baixador de Vallvidrera.
A partir de la dècada de 1970, les companyies FSB i FCC van començar a patir problemes financers i el 1977 es sol·licità el rescat de la concessió de les línies urbanes. No obstant això, l'Ajuntament de Barcelona denegà la petició i el 23 de maig de 1977, els Ferrocarrils de Catalunya van anunciar la clausura de la xarxa a partir del 20 de juny.
El 17 de juny de 1977 per Reial Decret es van transferir les línies, de forma provisional, a Ferrocarriles de Vía Estrecha (FEVE).
Amb la reinstauració de la Generalitat de Catalunya, el Govern d'Espanya va traspassar a la Generalitat la gestió de les línies explotades per FEVE a Catalunya, gestionant així els Ferrocarrils de Catalunya a través del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP). L'any 1979 fou formada l'actual empresa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), la qual integrà el 7 de novembre a la seva xarxa les antigues línies gestionades per FEVE a Catalunya.
La línia Barcelona - Vallès no passà a mans de RENFE l'any 1941 ja que aquesta no era d'ample ibèric (1672 mm). El 1977 l'empresa acumulava molts deutes i anuncià la clausura de la xarxa.
El 1984 s'inaugurà l'estació d'Universitat Autònoma i el 1996 es posà en marxa el Metro del Vallès, augmentant els serveis i la freqüència de pas dels trens.
El 5 de juny del 2010 s'inaugurà l'estació de Volpelleres, la qual permet enllaçar amb la línia R8 de Rodalies de Catalunya. Amb aquesta estació la localitat de Sant Cugat del Vallès compta, actualment, amb set estacions.
L'any 2014 es començaren a posar en servei les primeres unitats 113 i 114 que reemplaçaren, progressivament, les unitats 111 dels FGC.
El 28 de juliol del 2015 s'inaugurà el perllongament de la línia S1 entre Terrassa Rambla i Terrassa Nacions Unides permetent l'entrada en servei de les estacions de Vallparadís Universitat, Terrassa Estació del Nord (correspondència amb les línies R4 i R12 de RdC) i Terrassa Nacions Unides.
El 12 de setembre del 2016 s'inauguraren les dues primeres noves estacions subterrànies de Sabadell incloses al perllongament de la línia S2 al seu pas per aquest municipi del Vallès Occidental. Les dues noves estacions que passaren a substituir a les de Sabadell-Estació i Sabadell-Rambla són Can Feu | Gràcia i Sabadell Plaça Major.
El 20 de juliol del 2017, es posen en marxa les tres noves estacions restants del perllongament a Sabadell: La Creu Alta, Sabadell Nord (on enllaça amb les línies R4 i R12 de Rodalies de Catalunya) i Sabadell Parc del Nord, completant així els perllongaments pendents a la xarxa Barcelona-Vallès. Aprofitant l'estrena del nou tram, FGC canvia el sistema de nomenclatures dels seus serveis, i les línies S5 i S55 passen a anomenar-se S6 i S7 respectivament.
Ferrocarril de Sarrià a Barcelona
El Ferrocarril de Sarrià a Barcelona, popularment conegut com a tren de Sarrià, fou construït per la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià (FBS), i fou inaugurada l'any 1863 amb tracció a vapor i ample ibèric antic (1672 mm), a fi d'unir aquestes dues poblacions, antigament independents.
Malgrat que la línia tingué molt èxit, l'any 1874 l'empresa fou absorbida per una nova societat anomenada Ferrocarril de Sarrià a Barcelona (FSB), com a conseqüència dels deutes que acumulava. L'any 1905 s'electrificà i es canvià l'ample de la via a estàndard (1435 mm). El 1929 s'inaugurà el soterrament del tram Plaça Catalunya - Muntaner. El 1954 entrà en servei el nou ramal entre Gràcia i Avinguda Tibidabo, i el 1976 entrà en servei l'Estació de Reina Elisenda.
Ferrocarrils de Catalunya
Malgrat que ja existia des de 1855 una línia de ferrocarril entre Barcelona i Saragossa, via Terrassa i Sabadell, el gran creixement de Barcelona i també de Sabadell i Terrassa, va portar, a mitjans del segle XIX, la idea d'allargar la línia de Barcelona - Sarrià fins a les capitals del Vallès Occidental. Un dels enginyers que va sostenir aquest projecte fou Carles Emili Montañès.
El 1908 s'inaugurà el ferrocarril Mina Grott, amb un ample de via de 600 mm, el qual fou construït aprofitant el túnel que portava aigua del pantà de Vallvidrera a Sarrià. Malgrat l'èxit que va tenir, aquest va tenir problemes legals (perjudicava el Funicular de Vallvidrera) i la direcció del Tren de Sarrià va aconseguir que la Guàrdia Civil el tanqués. L'any 1909, després d'arribar a un acord, es legalitzà la Mina Grott amb una concessió provisional i se l'obligà a demanar la concessió d'un ferrocarril entre Sarrià i les Planes de Vallvidrera, el qual circularia en terrenys revertibles a l'Estat. Tres anys més tard, començaren les obres.
L'any 1911 Montañès va aconseguir que el Dr. Pearson visités Barcelona i després d'explicar-li tot el projecte, aquest decidí dur-lo a terme. Un dels primers passos fou adquirir el Tren de Sarrià de FSB, que era propietat de la Société Générale de Tramways Électriques en Espagne (SGTEE). SGTEE aquella època va ser adquirida per AEG que era propietària de Tramvies de Barcelona (TB). Les intencions de TB era suprimir el tram entre Plaça Catalunya i Diagonal per vendre els terrenys amb força benefici, i acoblar la resta de la línia a la seva xarxa. Tot i el preu elevat, finalment van adquirir les accions de FSB i l'any 1912 es constituí Ferrocarriles de Cataluña S.A. (FCC). Aquesta, començà a actuar per ampliar el Tren de Sarrià cap al Vallès, amb l'inici de les obres del túnel de Vallvidrera al maig i a l'any següent entre les Planes i Sant Cugat.
Com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, la qual afectà el capital de procedència britànica, i les posteriors filtracions d'aigua que van haver en alguns trams, les quals provocaren l'enfonsament d'una part ja construïda, les obres s'alentiren. L'any 1915, com a conseqüència de la mort de Dr. Prearson, FCC paralitzà les obres. No obstant això, aquesta les va reprendre i a la tardor de 1916 s'acabaren. El 28 de novembre FCC inaugurà la seva primera línia de Sarrià a les Planes de Vallvidrera. Amb la inauguració va deixar de circular el tren del ferrocarril Mina Grott i a la tardor de 1917, el ferrocarril arribà a Sant Cugat.
El 13 de setembre de 1918 s'inaugurà l'estació de Rubí i l'any 1919, ja arribava a Terrassa en una estació provisional. L'any 1920 s'acabà la construcció de l'estació de Les Fonts i el 1921 l'estació de Terrassa (ara anomenada Terrassa-Rambla).
Pel que fa a la línia Sant Cugat - Sabadell, aquesta s'inaugurà l'1 de juny de 1922. No obstant això, el perllongament fins a l'estació de Sabadell-Rambla, no fou fins al 1925.
L'any 1929 s'obrí el tram soterrat entre Barcelona - Pl. Catalunya i Muntaner.
Gràcies al ferrocarril, part de la comarca del Vallès es convertí en zona residencial i això provocà la inauguració, l'any 1925, de l'estació de la Floresta, i el 1930 i 1931 la de Bellaterra i Valldoreix.
El 1952 es van acabar les obres de soterrament del Tren de Sarrià i el 1959 s'inaugurà la segona nau de l'estació de Plaça Catalunya. Tot i que ja havia funcionat de forma provisional, el 1965 s'inaugurava el Baixador de Sant Joan, actualment, Baixador de Vallvidrera.
A partir de la dècada de 1970, les companyies FSB i FCC van començar a patir problemes financers i el 1977 es sol·licità el rescat de la concessió de les línies urbanes. No obstant això, l'Ajuntament de Barcelona denegà la petició i el 23 de maig de 1977, els Ferrocarrils de Catalunya van anunciar la clausura de la xarxa a partir del 20 de juny.
El 17 de juny de 1977 per Reial Decret es van transferir les línies, de forma provisional, a Ferrocarriles de Vía Estrecha (FEVE).
Amb la reinstauració de la Generalitat de Catalunya, el Govern d'Espanya va traspassar a la Generalitat la gestió de les línies explotades per FEVE a Catalunya, gestionant així els Ferrocarrils de Catalunya a través del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP). L'any 1979 fou formada l'actual empresa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), la qual integrà el 7 de novembre a la seva xarxa les antigues línies gestionades per FEVE a Catalunya.
La línia Barcelona - Vallès no passà a mans de RENFE l'any 1941 ja que aquesta no era d'ample ibèric (1672 mm). El 1977 l'empresa acumulava molts deutes i anuncià la clausura de la xarxa.
El 1984 s'inaugurà l'estació d'Universitat Autònoma i el 1996 es posà en marxa el Metro del Vallès, augmentant els serveis i la freqüència de pas dels trens.
El 5 de juny del 2010 s'inaugurà l'estació de Volpelleres, la qual permet enllaçar amb la línia R8 de Rodalies de Catalunya. Amb aquesta estació la localitat de Sant Cugat del Vallès compta, actualment, amb set estacions.
L'any 2014 es començaren a posar en servei les primeres unitats 113 i 114 que reemplaçaren, progressivament, les unitats 111 dels FGC.
El 28 de juliol del 2015 s'inaugurà el perllongament de la línia S1 entre Terrassa Rambla i Terrassa Nacions Unides permetent l'entrada en servei de les estacions de Vallparadís Universitat, Terrassa Estació del Nord (correspondència amb les línies R4 i R12 de RdC) i Terrassa Nacions Unides.
El 12 de setembre del 2016 s'inauguraren les dues primeres noves estacions subterrànies de Sabadell incloses al perllongament de la línia S2 al seu pas per aquest municipi del Vallès Occidental. Les dues noves estacions que passaren a substituir a les de Sabadell-Estació i Sabadell-Rambla són Can Feu | Gràcia i Sabadell Plaça Major.
El 20 de juliol del 2017, es posen en marxa les tres noves estacions restants del perllongament a Sabadell: La Creu Alta, Sabadell Nord (on enllaça amb les línies R4 i R12 de Rodalies de Catalunya) i Sabadell Parc del Nord, completant així els perllongaments pendents a la xarxa Barcelona-Vallès. Aprofitant l'estrena del nou tram, FGC canvia el sistema de nomenclatures dels seus serveis, i les línies S5 i S55 passen a anomenar-se S6 i S7 respectivament.
Evolució de la línia Barcelona - Vallès. Imatge extreta de Trenscat.cat
2-LÍNIES
Actualment, la línia Barcelona-Vallès està formada per dues línies de metro i quatre suburbanes. Aquestes, són les següents:
|
Línies
|
Recorregut
Plaça Catalunya - Sarrià
Plaça Catalunya - Avinguda Tibidabo
Sarrià - Reina Elisenda
Plaça Catalunya - Terrassa-Nacions Uni.
Plaça Catalunya - Sabadell Plaça Major
Plaça Catalunya - Sant Cugat
Plaça Catalunya - UAB
Plaça Catalunya-Rubí |
|
Material
S-112, 113
S-114
S-112, 113
S-112, 113
S-112, 113
S-112, 113
S-112, 113
S-112, 113 |
Xarxa Metro del Vallès 2017
3-MATERIAL RODANT EN SERVEI
|
-Sèrie 112: unitats de quatre cotxes que foren construïdes per GEC-Alsthom, ABB i CAF entre 1995 i 2003, substituint d'aquesta manera, a les unitats 400. Les setze primeres unitats es posaren en servei entre 1995 i 1996, mentre que les tres restants entraren en servei l'any 2003.
Actualment, aquestes unitats donen servei a totes les línies del Vallès excepte a la L-7, degut al reduït gàlib del túnel de Gràcia a Avinguda Tibidabo. |
Característiques tècniques:
Constructor: CAF, ABB, GEC-Alsthom Velocitat màxima: 90 km/h Capacitat: 724 (232 places assegudes i 492 dempeus) Longitud: 79 520 mm Composició: Mc-M-R-Mc Pes en buit: 132 940 kg Ample de via: 1435 mm Total unitats: 22 |
|
-Sèrie 113: unitats de quatre cotxes incorporades a la línia Barcelona-Vallès entre els anys 2013 i 2015. La seva velocitat màxima és de 90 km/h i aquestes presten majoritàriament els serveis S1 i S2, així també com els serveis S5, S6, S7 i L12.
Aquestes unitats estan construïdes per Alstom i CAF. En una segona fase, FGC preveu fer una comanda de 20 unitats més d'aquest tipus. |
Característiques tècniques:
Constructors: Alstom i CAF Velocitat màxima: 90 km/h Capacitat: 780 (188 assegudes, 4 abatibles i 588 dempeus) Longitud: 80 480 mm Alçada: 1 360 mm Amplada: 2 760 mm Composició: Mc-M-R-Mc Total unitats: 19 |
|
-Sèrie 114: Les UT-114 dels FGC presenten les mateixes característiques que les UT-113 però disposant de tres cotxes enlloc de quatre. Aquestes unitats presten principalment servei a la L7 ja que han estat concebudes amb la finalitat de poder circular entre Gràcia i Avinguda Tibidabo, tram en el qual la longitud de les andanes existents és més curta que a la resta de la línia Barcelona-Vallès i no permet la circulació d'unitats amb quatre cotxes. Posades en servei l'any 2014, van substituir a les unitats UT-111 que fins llavors operaven els serveis de la línia.
|
Característiques tècniques
Constructor: CAF/Alstom Any de construcció: 2014 Unitats construïdes: 5 Unitats en servei: 5 Composició: Mc-R-Mc Velocitat màxima: 90 km/h Capacitat: 605 en total Longitud: 60 872 mm Potència màxima en tracció: 1,89 MW |
4-MATERIAL HISTÒRIC
|
-BRILL 10-27
Aquestes unitats foren construïdes per l'empresa nord-americana J.G.BRille de Filadèlfia entre 1912 i 1922, amb motiu de la inauguració de la línia Sarrià - Vallès. Aquestes unitats assolien velocitats de fins a 60 km/h.
L'automotor Brill 18 formava part de la sèrie 10-27, que eren automotors bitensió (600-1200V) amb dos bogis de dos eixos cadascun de tipus Brill i disposavaven de cotxes de 1a, 2a i 3a classe tot i que els de 1a van ser suprimits al poc temps de circular. Els automotors Brill solien circular en composicions de 3 cotxes (un automotor de 3a, un remolc de 3a i un automotor de 2a). Foren retirats del servei regular l'any 1971. |
Característiques tècniques
Fabricant: J.G.Brill i General Electric Any de construcció: 1912-1922 Retirada: 1971 Unitats construïdes: 28 Composició: M Capacitat: 48 asseguts Velocitat màxima: 60 km/h Longitud total: 17 300 mm Potència total: 420 CV Ample de via: 1 435 mm Pes en buit: 38 000 kg Unitat conservada: 18 |
Brill 18 a Bellaterra. Imatge extreta de gencat.cat
|
-BRILL 301-312
La seva funció inicial fou substituir els tramvies Charleroi de la línia urbana de Pl.Catalunya a Sarrià. La sèrie 301 a 312 fou adquirida el 1919 a Estats Units. Els automotors eren bitensió (600-1.200V) amb dos bogis de dos eixos cadascun de tipus Brill. Aquests contenien dos departaments (el departament de 3a que ocupava 2/3 del cotxe i el de 2a classe que ocupava el terç restant). El color exterior inicialment era verd, posteriorment marró i a partir de 1953 de color gris-verd. Aquests automotors circularen a la línia Barcelona-Sarrià/Av.Tibidabo. Normalment circulaven en composició de dos automotors acoblats.
|
Característiques tècniques
Fabricant: J.G.Brill i General Electric Any de construcció: 1919-1921 Retirada: 1981 Unitats construïdes: 12 Composició: M Capacitat: 34 asseguts en 1a i 20 en 2a Velocitat màxima: 30 km/h Longitud total: 15 914 mm Potència total: 260 CV Ample de via: 1 435 mm Pes en buit: 32 150 kg Unitat conservada: 301 |
Brill 301 preservat per la AFC. Imatge extreta de Wikipedia
|
-UT-400 ("GRANOTA")
El primer prototip fou construït l'any 1944 amb els colors crema i marró, i amb finestres panoràmiques. La resta però, foren més llargues i sense aquestes últimes. La primera unitat es posà en servei l'any 1947 amb els colors de la companyia, i entre 1944 i 1952 es construïren 14 automotors i set remolcs. Entre 1967 i 1977 es construïren 14 unitats més, a fi de substituir els automotors Brill. Les UT-400 només oferien places de segona classe i podien arribar a una velocitat màxima de 80 km/h. Entre 1980 i 1991, foren modernitzats els interiors, s'ampliaren les cabines de conducció i es substituí el sistema de fre, entre altres mesures de seguretat. Malgrat que foren substituïdes l'any 1996, fins al 2003 van estar fent, de manera esporàdica, serveis llançadores entre Sarrià i Reina Elisenda.
|
Característiques tècniques
Fabricant: Tallers de Sarrià Any de construcció: 1944-1977 Composició: M-R-M Capacitat: 64 asseguts Velocitat màxima: 80 km/h Longitud total: 19 296 mm Ample de via: 1 435 mm Retirada: 1996 - 2003 Unitats construïdes: 28 automotors i 14 remolcs Potència total: 600 CV (variable segons l'automotor) Pes en buit: 32.360 kg (cotxes motor) - 23.416 kg (remolcs) Unitat conservada: 413-805-507 (actualment 409-809-507) |
UT-400 "Granota" estacionada a Reina Elisenda durant la commemoració dels 150 anys del ferrocarril de Sarrià. Imatge: Jordi F.G.
|
-UT-600 ("PERICO")
L'any 1947, coincidint amb l'inici de les obres del ramal d'Avinguda Tibidabo i del soterrament de Muntaner a Sarrià, es va decidir la construcció de les unitats 600 per prestar serveis a les línies urbanes. Els trens disposaven de quatre portes automàtiques a cada lateral d'una sola fulla. L'interior constava d'un sol compartiment de viatgers, dividit en dos departaments (2a i 3a classe). A partir de finals dels anys vuitanta, aquests automotors s'anaren convertint progressivament a trens per al servei suburbà, completant els existents de la sèrie 400/500.
|
Característiques tècniques
Fabricant: Tallers de Sarrià Any de construcció: 1947-1975 Retirada: 1991 Unitats construïdes: 28 automotors Composició: M-M Capacitat: 140 (56 asseguts) Velocitat màxima: 35 km/h Longitud total: 19 360 mm Potència total: 260-420 CV Ample de via: 1 435 mm Pes en buit: 32.760 kg - 35.000 kg |
Unitat 600 dels FGC a Les Planes (1968). Font: Revista "Carril"
|
-Sèrie 111: Les UT-111 foren posades en servei entre 1983 i 1987 i suposaren un gran avanç tecnològic per a la línia del Vallès. En una primera etapa, aquestes estaven dividides en dues classe (2a i 3a). No obstant això, quan als anys noranta s'eliminà aquesta divisió, les UT-111 passaren a tenir una sola classe. Durant els primers quinze anys van compartir els serveis amb les unitats 400-500 i posteriorment fins a l'actualitat amb les 112. Amb l'entrada en servei de les UT-114, FGC retirà, a principis del 2015, les últimes unitats 111 que encara prestaven servei. La UT-111.02 ha sigut preservada.
|
Característiques tècniques
Constructor: MTM (cotxes motors) i MACOSA (remolcs) sota llicència d'Alsthom Any de construcció: 1983-1987 Retirada: Gener 2015 Composició: Mc-R-Mc Velocitat màxima: 90 km/h Capacitat: 544 (176 places assegudes) Longitud: 60 774 mm Unitats construïdes: 20 Unitats preservades: 1 |
5-FUNICULAR DE VALLVIDRERA
El funicular de Vallvidrera és un funicular de Barcelona que uneix la part alta del barri de Sarrià (Peu del Funicular) amb Vallvidrera. L'estació inferior està connectada amb la línia vers el Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat.
Aquest funicular fou inaugurat el 1906 per comunicar la línia Sarrià-Barcelona amb el poble de Vallvidrera (llavors tots tres encara no formaven part del mateix continu urbà). L'any 1979 va passar a formar part dels FGC, els quals en són l'explotador actual. El 1998 s'hi féu una remodelació.
Aquest funicular fou inaugurat el 1906 per comunicar la línia Sarrià-Barcelona amb el poble de Vallvidrera (llavors tots tres encara no formaven part del mateix continu urbà). L'any 1979 va passar a formar part dels FGC, els quals en són l'explotador actual. El 1998 s'hi féu una remodelació.
Característiques:
- Longitud de la línia: 736 m
- Altitud Vallvidrera-Inferior: 196 m
- Altitud Vallvidrera-Superior: 359 m
- Desnivell: 158 m
- Pendent màxima: 28,9 %
- Vehicles: 2
- Capacitat dels vehicles: 50 persones
- Capacitat de transport (en un sol sentit): 2000 persones/hora
- Velocitat: 5,0 m/s (o 18 km/h)
- Diàmetre del cable: 30 mm
- Amplada de via: 1000 mm
Funicular de Vallvidrera. Foto: Víctor Xipell
6-FUTURES AMPLIACIONS
Actualment, hi ha un perllongament projectat però sense data que ha de portar el Metro del Vallès fins a Castellar del Vallès, que comptarà amb dues estacions: una al Pla de la Bruguera i l'altre al nucli urbà de Castellar del Vallès.
BIBLIOGRAFIA
- Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/L%C3%ADnia_Barcelona-Vall%C3%A8s
- Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Funicular_de_Vallvidrera
- Trenscat: http://www.trenscat.com/metrovalles/
|
Darrera actualització: 09.08.2017
|
· PÀGINA NO OFICIAL ·
|
