Avui us presentem una altra pel·lícula relacionada amb el tren: Unstoppable (Imparable). Unstoppable és un thriller d'acció basada en fets reals. Va ser llençada a la gran pantalla al 2010, dirigida per Tony Scott i protagonitzada per Denzel Washington i Chris Pine. Argument: Frank Barnes (Denzel Washington) és un empleat de ferrocarrils de Virgínia Railroad amb 28 anys laborals que ha estat notificat del seu acomiadament per correu causa de la seva edat i per retallades a l'empresa i ha d'abandonar el seu lloc de treball en 90 dies. Will (Chris Pine) és un jove aprenent de maquinista d'un grup anomenat "els de la jaqueta groga" que gaudeixen de certes excepcions laborals i que suposadament és el reemplaçament de Frank. Tots dos prenen el control d'una locomotora amb un tren de diversos vagons per conduir fins a un poble de Virgínia. D'altra banda, simultània i paral·lelament, un parell de maquinistes notòriament incompetents inicien la marxa amb un tren anomenat " el Triple 7" (777) de 800m de llarg carregat de substàncies tòxiques i inflamables amb dues locomotores al capdavant. El conductor i el seu ajudant cometen una sèrie de greus violacions a les normes de seguretat al baixar del tren encara en marxa a molt poca velocitat, per accionar una palanca de desviament de rails deixant momentàniament sense conductor el tren (en un tren normalment hi ha un sistema de seguretat anomenat Home Mort, en el qual si el regulador (accelerador) o els frens no són accionats pel maquinista en un temps límit de 30 segons, automàticament dóna l'alarma i acciona la urgència parant el mateix , per a això el maquinista ha de trepitjar un pedal a terra, cada vegada que l'Home Mort l'avisa indicant que aquesta als comandaments del tren). El tren automàticament s'accelera sense que el conductor pugui tornar a abordar i es desvia per una via que passa pel poblat de Stanton, que condueix directament al tren operat per Frank i Will i a un tren de passatgers carregat d'escolars que ve en sentit contrari. Les maniobres per frenar el "triple 7" fracassen activant l'alarma i el pànic al centre d'operacions de Virgínia Railroad, comandat per la cap de trànsit Connie (Rosario Dawson), qui, a més, està sota la supervisió d'un molt poc criteriós director-gerent, Oscar Galvin ( Kevin Dunn ). Es va estrenar al 2010 a 3.207 sales nord-americanes recaptant 22,6 M de dòlars als només als EUA. En total a tot el món es van recaptar 167 milions de dòlars i la pel·lícula va costar 100M$. El film ha estat nominat als prestigiosos Òscars a la millor edició de so l'any 2011. Fonts: https://es.wikipedia.org/
0 Comentarios
Després de moltes setmanes d'absència, comencem la primera entrega del 2015 de "El tren i el cinema". Aquesta setmana us portem una pel·lícula de producció espanyola, El Bola, dirigida per Achero Mañas i realitzada l'any 2000, guardonada a més amb 4 premis Goya i guanyador dels festivals de cinema de Sant Sebastià i Avignon. Aquesta pel·lícula va ser protagonitzada per Juan José Ballesta, Pablo Galán, Alberto Jiménez, Ana Wagener, Manuel Morón i Gloria Muñoz. El ferrocarril és el protagonista en bona part d'aquesta pel·lícula, ja que els protagonistes jugaven a posar una botella d'aigua en mig de la via del tren, del qual el traçat on es va grabar les escenes forma part de la línia C-5 de rodalies de Madrid, i on surten les unitats de la sèrie 446 "Dodotis" en decoració original, ja que en aquella època encara existia l'antiga RENFE. Un joc que pot resultar força perillòs, com podem veure en una de les imatges de la escena en qüestió: Fonts: IMDb/WikipediaEl passat dia 20 de desembre del 2014 va ser una data històrica per la línia L7 dels FGC, ja que trenta anys després, aquesta línia estrenà nous trens. La línia 7 dels FGC o també anomenada línia de Balmes és un servei de ferrocarril metropolità soterrat que forma part de la línia de Barcelona-Vallès. Aquesta línia fou inaugurada al gener de 1954 i actualment compta amb set estacions i una longitud total de 3,9 km. Des de la seva inauguració, aquesta línia només ha vist passar els següents dos trens: la UT-600 (també anomenada “Perico”) i la UT-111. No obstant això, el passat dia 20 de desembre del 2014, trenta anys més tard de la posada en servei de les UT-111, es realitzà el primer viatge comercial dels nous automotors de la Sèrie 114 per la línia L7 d’FGC, la cosa suposà el començament d’una nova era per aquesta línia que al llarg dels últims trenta anys no havia vist passar cap tren modern. CRONOLOGIA
MATERIAL HISTÒRIC I ACTUAL PER LA LÍNIA 7 DELS FGC UT-600 ("PERICO")
UT-111 DELS FGC
UT-114 DELS FGC
JORNADA DEL 20 DE DESEMBRE DEL 2014 La presentació de les noves unitats 114 dels FGC que va tenir lloc el passat dia 20 de desembre del 2014 va comptar amb la presència de diverses autoritats, entre les quals cal destacar, el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i el President de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), Enric Ticó. Aquesta jornada de presentació començà a les 10 hores i 04 minuts quan la S-114.02 efectuà la seva arribada per la via 1 de l'estació d'Avinguda Tibidabo. Tot seguit, es dugué a terme el bateig d'aquesta unitat per part de l'Alcadessa de Sant Cugat del Vallès i del Conseller de Territori i Sostenibilitat, i a les 10 hores i 08 minuts aquesta unitat efectuà el seu primer trajecte comercial entre aquesta estació i Plaça Catalunya. A mida que aquest va transcorre el seu trajecte, l'expectació per part de les persones s'augmentà. A les 10 hores i 20 minuts la S-114.02 va efectuar la seva arribada a Barcelona-Plaça Catalunya per la via 2. A continuació, a la via 5, es dugué a terme la presentació d'aquestes noves unitats. En aquesta presentació en la qual va intervenir el President dels FGC, el Conseller de Territori i Sostenibilitat, i un responsable de l'Ajuntament de Barcelona, es remarcà que aquestes noves unitats, sinònim de modernitat, aportarien una millor comoditat i una millor fiabilitat en aquesta línia ferroviària que aquests darrers anys ha vist augmentar un 4% el volum de viatgers. Un cop finalitzà la presentació de les UT-114 es dugué a terme el bateig de la unitat 114.01 amb el nom de Mercè Sala. El bateig comptà amb la presència dels familiars d'aquesta important economista, política i experta en el sector ferroviari que arribà a ser presidenta de Renfe entre els anys 1991 i 1996, i tot seguit es va permetre l'entrada del públic a la cabina d'aquesta unitat. L'acte es donà per acabat quan a les 11 hores i 02 minuts la S-114.01 efectuà el trajecte Barcelona-Plaça Catalunya - Avinguda Tibidabo. Així doncs, l'acte acabà amb la posada en servei de les dues primeres unitats 114 batejades com a "Mercè Sala" (S-114.01) i "Elvira Farreras" (S-114.02) i la retirada de les unitats 111.13 i 111.04. Aquestes cinc unitats, sumades a les 19 de la sèrie 113 que ja estan oferint servei comercial al Metro del Vallès, permetran renovar i modernitzar la flota de la línia Barcelona-Vallès i substituir de manera progressiva els trens de la sèrie 111. Per mantenir la memòria històrica del parc mòbil, FGC preservarà com a material històric una unitat de tren de la sèrie 111, probablement la S-111.02. "Les unitats es batejaran amb noms de dones" Ferrocarrils ha decidit batejar les 5 noves unitats amb noms de dones. Per escollir els noms es va obrir un procés en què es va convidar a participar les entitats dels districtes que cobreix la línia. Durant l'acte del dia 20 de desembre, la unitat 114.01 va ser batejada amb el nom de Mercè Sala i la unitat 114.02 amb el nom de l’escriptora i cronista del Putxet Elvira Farreras. La resta d’unitats es batejaran amb els noms de l’escriptora Caterina Albert (S-114.03), la poetessa Clementina Arderiu (S-114.04) i la pedagoga i traductora Carme Serrallonga (S-114.05).
GALERIA D'IMATGES
FONTS D'INFORMACIÓ
COL·LABORADORS
Reportatge elaborat el dia 22.12.14
Cartell de la pel·lícula "Death Line", anomenada "Raw Meat" als EUA. Imatge: WikipediaAvui en aquesta nova entrega de "El tren i el cinema", us portem una pel·lícula de terror dels anys 70: Death Line (o Raw Meat als EUA). Una pel·lícula protagonitzada per Donald Pleasence, Norman Rossington, David Ladd, Sharon Gurney, Hugh Armstrong i Christopher Lee i que es troba ambientada en el metro de Londres. Avui a Trenpassió, estrenem una nova secció, "Racons ferroviaris". En aquesta secció us recomanarem els llocs més interessants per anar a fer fotografies. Per tant, si sou "trainspotters", esteu d'enhorabona. Doble composició de Civia 465 travessant el Racó de Santa Llúcia. Foto: Jordi F.G.El Civia 465-010 de CAF, pertanyent a Madrid, passa per el Racó de Santa Llúcia. Foto; Jordi F.G.Doble composició de la S-130 travessant el Racó de Santa Llúcia en direcció a Barcelona. Foto: Jordi F.G. El Tarraco Talgo passant pel Racó de Santa Llúcia. Foto: Jordi F.G.Cartell de la pel·lícula "Doctor Givago", guardonada amb cinc premis Oscar i amb cinc Globus d'Or. Foto: Metro Goldwin-MayerAvui estrenem a Trenpassió, una nova secció, "El tren i el cinema". En aquesta secció, parlarem d'aquelles pel·lícules on el tren és el protagonista, sigui amb major o amb menor presència.
FYRA Fyra era un servei d'alta velocitat operat per SNCB/NMBS i NS Hispeed (formada per l'operadora NS i KLM) que circulava per les vies d'alta velocitat HSL-Zuid d'Holanda (Schiphol-frontera belga) i la LAV 4 de Bèlgica (frontera holandesa-Brussel·les) amb la finalitat d'unir de manera ràpida, Brussel·les i Amsterdam. L'empresa es creà l'any 2009 i després de la retirada dels V250 (material amb el qual s'operava aquest servei), NS i KLM decidiren continuar operant el servei entre Breda i Amsterdam amb un nou servei anomenat Intercity Direct i prestat amb material convencional. V250 V250, també conegut com Albatros, és el tren d’alta velocitat construït per l’empresa italiana AnsaldoBreda i dissenyat per Pininfarin que operava els serveis Fyra amb l’objectiu de proporcionar un servei llançadora entre les ciutats situades al llarg de les línies d’alta velocitat HSL-Zuid d’Holanda (Schiphol-frontera belga) i la LAV 4 de Bèlgica (frontera holandesa-Brussel·les). No obstant això, com a conseqüència dels greus problemes que ara explicarem més detingudament, aquestes unitats foren retornades al cap de quatre anys, a l’empresa constructora. Aquestes unitats poden anar a una velocitat màxima de 250 km/h en servei comercial i es caracteritzen per estar formades per vuit cotxes que en total, ofereixen 546 places. Tot i que l’entrega dels primers trens estava prevista que comencés al 2007, a l’agost del 2008 només existia un prototip i no va ser fins al 2009 quan les operadores SNCB i NS Hispeed van començar-les a rebre. En total, SNCB i NS Hispeed van fer una comanda de 19 trens, dels quals 3 havien de ser per SNCB i les 16 restants per NS Hispeed. MOTIUS DE LA RETIRADA Aquestes unitats ja van presentar problemes en el moment de l’entrega. No obstant, la decisió que van haver de prendre la NS i la SNCB al 2013, va ser com a conseqüència d’un seguit de problemes que van anar sorgint amb el temps i que provocaren al cap i a la fi, una amenaça en la seguretat ferroviària. Per tal que entengueu doncs, els motius que van comportar que aquestes dues companyies ferroviàries decidissin retornar al cap d’uns anys, totes les unitats a l’empresa AnsaldoBreda, us explicarem a continuació, els problemes que van anar sorgint al llarg dels anys, de forma cronològica:
En conclusió, els dos operadors ferroviaris –SNCB i NS Hispeed– que havien estat confrontats, en un principi, a dificultats administratives en la explotació de la línia entre els dos països (cal recordar, per exemple, que la SNCB estava més compromesa amb Thalys i Eurostar i, per tant, no tenia gaire interès en aquest projecte), i més tard, per problemes de rendibilitat i de manteniment, van trobar una excusa i van intentar “culpar” al fabricant, posant de relleu als enormes problemes de construcció que tenien aquests trens (portes que no s'obrien, escaleres que es bloquejaven, etc.). Bé és cert, que la SNCB trobà 2019 errors en una mateixa unitat. Actualment, en aquesta línia circula l'anomenat Intercity Direct entre Breda i Amsterdam (amb material convencional) i el Thalys, el qual ha decidit reforçar les freqüències entre Amsterdam i Brussel·les, creant una nova línia entre Lille i Amsterdam. A més, també s'espera un augment del tràfic entre aquestes dues ciutats a partir del 2016, any en el qual entrarà en funcionament el nou Eurostar Londres-Amsterdam.
Avui en aquest primer reportatge de Trenpassió, el dedicarem sobre la reforma de la sèrie 447 que Renfe està portant a terme.
|
Autor/sRedacció Trenpassió. Cada setmana publicarem un reportatge diferent, amb el ferrocarril com a principal temàtica. Arxiu de reportatges
Septiembre 2018
Categories
Todo
|