DADES:
Creació: 1 juliol 2017
Llargària de la xarxa: 2 514 km Línies: 20 ferroviàries i 43 d'autocar Estacions: 274 Freqüentació : 56 000 viatgers diaris Operador: SNCF |
|
1- TER OCCITANIE
El TER Occitanie és la xarxa de línies TER que presta servei a la regió administrativa d'Occitània, la qual és l'autoritat pública dels transports regionals des del 7 d'agost del 2017. Aquest és el resultat de la fusió de les dues antigues xarxes regionals TER Midi-Pyrénées i TER Languedoc-Roussillon.
Durant l'any 2016, la xarxa TER Occitanie ha estat utilitzada per 21 milions de viatgers tant en els 543 trens diaris que hi circulen com també en les 43 línies d'autocar que actualment existeixen.
El TER Occitanie és la xarxa de línies TER que presta servei a la regió administrativa d'Occitània, la qual és l'autoritat pública dels transports regionals des del 7 d'agost del 2017. Aquest és el resultat de la fusió de les dues antigues xarxes regionals TER Midi-Pyrénées i TER Languedoc-Roussillon.
Durant l'any 2016, la xarxa TER Occitanie ha estat utilitzada per 21 milions de viatgers tant en els 543 trens diaris que hi circulen com també en les 43 línies d'autocar que actualment existeixen.
Xarxa TER Occitanie 2017
2- ÉTATS GÉNÉRAUX DU RAIL ET DE L'INTERMODALITÉ
Entre els mesos d'abril i juny del 2017 la regió Occitanie va organitzar els États Généraux du Rail et de l'Intermodalité, els quals tenien com a objectiu consultar la ciutadania sobre el futur del ferrocarril a la regió i dels desplaçaments en transport públic pel territori regional.
Els diferents aspectes que van sortir d'aquesta consultació que constitueixen els pilars de la política regional pels propers anys a favor dels transports públics, són els següents:
- Millora de la qualitat del servei. Actualment, els TER Occitanie tenen un índex de puntualitat inferior a la mitjana nacional. Un altre aspecte important és la millora de les correspondències entre els trens i els autocars així com la millora dels serveis a les estacions.
- Harmonitzar les actuals tarifes i crear una oferta "intermodal" que reuneixi els transports regionals (TER, autocars, xarxes urbanes).
- Salvar i millorar les línies "fràgils", adaptant el servei a la demanda. És a dir, renovar les línies rurals que actualment es troben en mal estat, augmentar les freqüències i crear noves estacions.
- Millora de l'accessibilitat tant a les estacions com als trens.
- Invertir en les LAV per permetre crear nous serveis TER per les línies convencionals que actualment estan pràcticament saturades.
- Crear noves estacions multimodals.
- Millorar la coordinació entre els trens Intercités i els TER.
D'altra banda, també es contempla rellançar el transport de mercaderies per ferrocarril i reobrir antigues línies ferroviàries com la de Bagnères-de-Luchon o també la de Bessèges.
3- RELACIONS TER
Els TER Occitanie circulen per totes les línies obertes al públic excepte entre Saint Chély d'Apcher i Neussargues (línia de Béziers-Neussargues), per la qual només hi passa un Intercités (l'Aubrac) al dia. A més, també es compta amb quarant-tres línies d'autocars que tenen com a principal objectiu, complementar els serveis que es presten amb els trens TER o solament, donar servei a localitats que antigament tenien ferrocarril i que ara ja no en tenen.
Les línies de trens TER que actualment es troben en servei, són els següents:
Els TER Occitanie circulen per totes les línies obertes al públic excepte entre Saint Chély d'Apcher i Neussargues (línia de Béziers-Neussargues), per la qual només hi passa un Intercités (l'Aubrac) al dia. A més, també es compta amb quarant-tres línies d'autocars que tenen com a principal objectiu, complementar els serveis que es presten amb els trens TER o solament, donar servei a localitats que antigament tenien ferrocarril i que ara ja no en tenen.
Les línies de trens TER que actualment es troben en servei, són els següents:
|
Línies
Avignon-Centre - Narbonne
Narbonne - Toulouse-Matabiau
Narbonne - Cerbère - Portbou
Perpignan - Villefranche - Latour
Nîmes - Le Grau-du-Roi
Nîmes - Clermont-Ferrand
St-Chély - Béziers
Carcassonne - Quillan
Marvejols - Mende - La Bastide
Toulouse-Matabiau - LaTour
Toulouse - Albi - Rodez
Toulouse - Figeac - Aurillac
Brive-la-Gaillarde - Figeac - Rodez
Rodez - Millau
Toulouse-Matabiau - Brive
Montauban-Agen
Toulouse-Matabiau - Mazamet
Toulouse-Matabiau - Carcassonne
Toulouse-Matabiau - Auch
Toulouse-Matabiau - Pau
|
Llargària
195,8 km
149,7 km
102,6 km
108,2 km
45,2 km
304,3 km
276,9 km
54,3 km
77,4 km
163 km
157,9 km
223,9 km
162,1 km
74,9 km
212,6 km
70,4 km
105,4 km
54,8 km
88,4 km
215,7 km
|
N. estacions
27
17
12
32
10
26
16
11
15
20
18
20
14
4
5
11
11
13
13
24
|
Durada
2h10
1h33
1h05
2h50
0h54
5h15
4h51
1h09
2h05
2h59
2h15
3h35
2h30
1h15
2h35
0h49
1h35
1h04
1h29
2h50
|
Material
Corail, ZGC, BGC
Z2, ZGC
Corail, ZGC
Z2, Z100 / Z150
BGC, X 73500
X 76500 Auvergne, X 73500
Z2, X 73500, BGC
X 73500
BGC, X 73500
ZGC, Régiolis
XGC, Régiolis, X 73500
X 72500, X 73500
X 73500
X 73500
AGC, Z2, Corail
Z2, AGC, Régiolis, Corail
AGC
AGC, Z2
AGC, X 73500
Z2, AGC, Régiolis, Corail
|
4- LE TRAIN JAUNE
El Tren Groc és una línia de ferrocarril de via mètrica gestionat per la SNCF a través de la marca regional TER Languedoc-Roussillon. Connecta les comarques de la Cerdanya i el Conflent, des de Vilafranca de Conflent fins a l'estació de LaTour-de-Carol via Font-romeu. A Vilafranca de Conflent connecta amb el tren d'ample internacional procedent de Perpinyà, i a LaTor-de-Carol amb el procedent de Toulouse i amb la línia R3 de Rodalies de Catalunya procedent de l'Hospitalet.
La seva construcció va començar l'any 1903 i el 1910 ja es va inaugurar el tram de Villefranche a Montlouis. El tram final fins a LaTour-de-Carol però, no es va completar fins l'any 1927.
En total, aquest trajecte té una llargària 62,5 quilòmetres de llarg i puja des dels 427 metres d'altitud que hi ha a Villefranche fins als 1593 metres de Bolquera-Eina, l'estació ferroviària més alta de la xarxa SNCF. Com a conseqüència d'aquest fet, les rampes que hi ha al voltant d'aquest coll tenen un desnivell sostingut d'un 6%. El seu recorregut comprèn 19 túnels i dos viaductes considerats com a monuments històrics, el pont Séjourné i el pont Gisclard, aquest últim, un dels pocs ponts penjats en servei ferroviari. Els trens són elèctrics, alimentats per un corrent continu de 850 volts a través d'un tercer rail lateral. L'electricitat prové de la presa de la Bollosa, construïda precisament per aquest motiu.
Els antics trens Z100 que van inaugurar la ruta encara fan el trajecte coexistint amb els moderns Z150. La majoria d'aquests trens disposen de vagons coberts i de vagons descoberts, ja que avui dia gran part del seu ús és purament turístic. No obstant això, l'accidentat terreny de la línia i l'estat actual de la infraestructura, fa que la velocitat màxima dels trens sigui de 55 quilòmetres per hora.
La seva construcció va començar l'any 1903 i el 1910 ja es va inaugurar el tram de Villefranche a Montlouis. El tram final fins a LaTour-de-Carol però, no es va completar fins l'any 1927.
En total, aquest trajecte té una llargària 62,5 quilòmetres de llarg i puja des dels 427 metres d'altitud que hi ha a Villefranche fins als 1593 metres de Bolquera-Eina, l'estació ferroviària més alta de la xarxa SNCF. Com a conseqüència d'aquest fet, les rampes que hi ha al voltant d'aquest coll tenen un desnivell sostingut d'un 6%. El seu recorregut comprèn 19 túnels i dos viaductes considerats com a monuments històrics, el pont Séjourné i el pont Gisclard, aquest últim, un dels pocs ponts penjats en servei ferroviari. Els trens són elèctrics, alimentats per un corrent continu de 850 volts a través d'un tercer rail lateral. L'electricitat prové de la presa de la Bollosa, construïda precisament per aquest motiu.
Els antics trens Z100 que van inaugurar la ruta encara fan el trajecte coexistint amb els moderns Z150. La majoria d'aquests trens disposen de vagons coberts i de vagons descoberts, ja que avui dia gran part del seu ús és purament turístic. No obstant això, l'accidentat terreny de la línia i l'estat actual de la infraestructura, fa que la velocitat màxima dels trens sigui de 55 quilòmetres per hora.
Traçat del Tren Groc. Imatge extreta de Le Monde.
5- TARIFICACIÓ A 1 EURO
Durant les vacances d'estiu entre el 2 de juliol i el 31 d'agost del 2011, seguint la iniciativa de l'antic President del Languedoc-Roussillon, el Consell d'aquesta regió va decidir experimentar per primer cop, la tarifa única d'un euro en la relació Nîmes - Le Grau-du-Roi. Aquesta línia de vocació turística, es caracteritzava en aquell moment per ser una de les poques línies a nivell nacional que no era rentable com a conseqüència bàsicament, de la competència que té el tren amb l'autocar departamental que en aquella època, ja oferia un servei per 1,50 euros el trajecte.
Al 2012, davant del fort augment de viatgers en aquesta línia, el Consell de la regió decidí implantar aquesta única tarifa d'un euro a les demés línies deficitàries o amb poc tràfic de passatgers del TER Languedoc. Aquestes línies foren, exactament:
Des del 5 de gener del 2015, el dispositiu de la tarifa a 1 euro ja està disponible en totes totes les línies de la regió, sense tenir en compte la distància recorreguda. Per tal de beneficiar-se d'aquesta tarifa, s'ha d’evitar els trens que circulen en hora punta ja que en aquests es dóna prioritat als abonaments i a la tarifa clàssica, comprar el bitllet per internet (www.train1euro.fr) i imprimir-se’l ell mateix. Així doncs, l’objectiu principal d’aquesta proposta, llançada pel consell regional, és potenciar el transport públic sense sobrecarregar-lo.
Malgrat que aquesta tarifa esta disponible en tots els trajectes sempre i quan aquests s’efectuïn dins de la regió (excepte Tarascon i Avignon on si que s'aplica), el Consell regional ha decidit no incloure el Tren Groc dins d’aquesta, amb la qual cosa el trajecte complet en aquest tren continua sent de 22,10 euros.
Actualment, aquesta tarifa únicament disponible a l'antiga regió del Languedoc-Roussillon està sent estudiada pel Consell Regional de l'Occitanie a fi de decidir si estendre-la a tota la nova regió o adaptar-la a la nova realitat territorial.
Al 2012, davant del fort augment de viatgers en aquesta línia, el Consell de la regió decidí implantar aquesta única tarifa d'un euro a les demés línies deficitàries o amb poc tràfic de passatgers del TER Languedoc. Aquestes línies foren, exactament:
- Perpignan - Villefranche au 17 décembre 2011
- Nîmes - Le Grau-du-Roi au 1er janvier 2011
- Carcassonne - Quillan au 24 mars 2012
- La Bastide - Saint-Laurent - Mende - Marvejols, en été 2012
- Béziers - Bédarieux, en décembre 2012
Des del 5 de gener del 2015, el dispositiu de la tarifa a 1 euro ja està disponible en totes totes les línies de la regió, sense tenir en compte la distància recorreguda. Per tal de beneficiar-se d'aquesta tarifa, s'ha d’evitar els trens que circulen en hora punta ja que en aquests es dóna prioritat als abonaments i a la tarifa clàssica, comprar el bitllet per internet (www.train1euro.fr) i imprimir-se’l ell mateix. Així doncs, l’objectiu principal d’aquesta proposta, llançada pel consell regional, és potenciar el transport públic sense sobrecarregar-lo.
Malgrat que aquesta tarifa esta disponible en tots els trajectes sempre i quan aquests s’efectuïn dins de la regió (excepte Tarascon i Avignon on si que s'aplica), el Consell regional ha decidit no incloure el Tren Groc dins d’aquesta, amb la qual cosa el trajecte complet en aquest tren continua sent de 22,10 euros.
Actualment, aquesta tarifa únicament disponible a l'antiga regió del Languedoc-Roussillon està sent estudiada pel Consell Regional de l'Occitanie a fi de decidir si estendre-la a tota la nova regió o adaptar-la a la nova realitat territorial.
Xarxa TER Languedoc-Roussillon a 1 euro
6- MATERIAL RODANT
Foto: Andreu Llp
B 81500: unitats construïdes per Bombardier entre els anys 2004 i 2010 que es caracteritzen per ser bi-mode (Elèctric i dièsel).
Aquests circulen bàsicament per la línia des Cevennes i per la de Le Grau-du-Roi.
Nº sèrie: B 81501/02 a B 81869/70.
Aquests circulen bàsicament per la línia des Cevennes i per la de Le Grau-du-Roi.
Nº sèrie: B 81501/02 a B 81869/70.
Font: wikipedia
X 73500: El primer daten de 1999-2004 i en total n'hi ha 318. La seva velocitat màxima és de 140 km/h, foren construïts per Alstom i circulen per les línies dièsels amb poca demanda.
Rame Corail LR: foren construïdes entre 1975 i 1986 i tot i que aquestes composicions han sigut gairebé substituïdes pels ZGC a la regió Languedoc-Roussillon, actualment encara queden tres composicions de tres cotxes que presten de tant en tant, serveis TER entre Avignon-Centre i Cerbère/Portbou.
Font: wikipedia
Z 7300/Z 7500: unitats que formen part de la família dels Z2. Foren construïdes per Francorail-ANF entre 1980 i 1984 i poden anar a una velocitat màxima de 160 km/h. Actualment, de Z 73500 en queden 12 al Languedoc, mentre que de Z 7500 només en queden tres.
Foto: Andreu Llp
Z 27500: unitats construïdes per Bombardier entre els anys 2005 i 2010. Són elèctriques i actualment, presten la majoria dels serveis TER de la regió Occitanie.
Foto: Andreu Llp
Z100: automotors per via mètrica que circulen per la línia del Train-Jaune (Villefranche-de-Conflent a LaTour-de-Carol). Foren construïts entre 1908 i 1912 per SACM, CARDE & Cie i Thomson Houston i actualment n'hi ha 13 en servei. La seva velocitat màxima és de 60 km/h.
Nº sèrie: Z 101 a 118.
Nº sèrie: Z 101 a 118.
Z150: dos automotors de 86 places construïts per Stadler Rail l'any 2002. Poden anar a una velocitat màxima de 80 km/h i operen a la línia del Train-Jaune (Villefranche-de-Conflent a LaTour-de-Carol).
Nº serie: Z 151 i 152.
Nº serie: Z 151 i 152.
Bibliografia:
http://www.wikipedia.fr/
http://www.ter-sncf.com/
http://www.wikipedia.fr/
http://www.ter-sncf.com/
|
Darrera actualització: 13.09.17
|
· PÀGINA NO OFICIAL ·
|
