TRAM
TRAM és el nom comercial del tramvia modern de l'Àrea Metropolitana de Barcelona formada per sis línies en dues xarxes: Trambaix (T1, T2 i T3) i Trambesòs (T4, T5 i T6).
Ambdós serveis transcorren per un total de 9 municipis al llarg de 29,2 quilòmetres de longitud, 56 parades i 11 intercanviadors. La xarxa està operada per una flota de 37 tramvies i l'operador és Trammet. Aquesta companyia és per tant, l'actual operadora del Tram i aquesta es caracteritza per ser una agrupació de diferents companyies, en concret, d'Alstom Transporte (20'25%), FCC Construcción (19%), FCC-Connex Corporación, Marfina (18%), Comsa (12'4%), Comsa Emte (12'4%), Acciona (10'5%), Acciona Concesiones, Detren (4'8%), Soler i Sauret, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Ferrocarril Metropolità de Barcelona i CGT Corporación General de Transportes.
Ambdós serveis transcorren per un total de 9 municipis al llarg de 29,2 quilòmetres de longitud, 56 parades i 11 intercanviadors. La xarxa està operada per una flota de 37 tramvies i l'operador és Trammet. Aquesta companyia és per tant, l'actual operadora del Tram i aquesta es caracteritza per ser una agrupació de diferents companyies, en concret, d'Alstom Transporte (20'25%), FCC Construcción (19%), FCC-Connex Corporación, Marfina (18%), Comsa (12'4%), Comsa Emte (12'4%), Acciona (10'5%), Acciona Concesiones, Detren (4'8%), Soler i Sauret, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Ferrocarril Metropolità de Barcelona i CGT Corporación General de Transportes.
Llogo de Tram
HISTÒRIA DEL TRAM
El 1987 es va crear l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT) i aquesta va començar a estudiar la possibilitat de posar en marxa una línia de tramvia o metro lleuger en superfície que cobrís el corredor Avinguda Diagonal - Baix Llobregat. Es van fer diversos estudis i projectes sobre la reintroducció del tramvia, i finalment el 1997 es va encarregar a l'Agència Barcelona Regional la redacció del projecte en el corredor Diagonal - Baix Llobregat.
L'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) es va crear el 1998 i es va incorporar a la direcció i seguiment del projecte. Poc temps després la Generalitat de Catalunya i l'EMT van delegar a l'ATM les competències i obligacions relatives a la planificació, ordenació i consessió del sistema de tramvia. L'ATM va adjudicar les obres de la construcció del tramvia Diagonal - Baix Llobregat (Trambaix) l'any 2000 al consorci liderat per Alstom i FCC.
Pel que fa al corredor Sant Martí - Besòs (Trambesòs), va formar part del mateix projecte de reintroducció del tramvia però es va decidir en dates diferents. Els primers estudis d'aquest corredor es van fer l'any 1989 i al maig del 2001 l'ATM va incloure al Pla Director d'Infraestructures 2001-2010 (PDI) la construcció del tramvia del Besòs amb un cost previst d'uns 170 milions d'euros.
Al mes de gener del 2002 l'ATM va aprovar el projecte del corredor Sant Martí - Besòs i es va adjudicar la construcció i l'explotació a Tramvia Metropolità SA (TramMet) que també havia estat l'adjudicatària del Tramvia del Baix Llobregat.
L'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) es va crear el 1998 i es va incorporar a la direcció i seguiment del projecte. Poc temps després la Generalitat de Catalunya i l'EMT van delegar a l'ATM les competències i obligacions relatives a la planificació, ordenació i consessió del sistema de tramvia. L'ATM va adjudicar les obres de la construcció del tramvia Diagonal - Baix Llobregat (Trambaix) l'any 2000 al consorci liderat per Alstom i FCC.
Pel que fa al corredor Sant Martí - Besòs (Trambesòs), va formar part del mateix projecte de reintroducció del tramvia però es va decidir en dates diferents. Els primers estudis d'aquest corredor es van fer l'any 1989 i al maig del 2001 l'ATM va incloure al Pla Director d'Infraestructures 2001-2010 (PDI) la construcció del tramvia del Besòs amb un cost previst d'uns 170 milions d'euros.
Al mes de gener del 2002 l'ATM va aprovar el projecte del corredor Sant Martí - Besòs i es va adjudicar la construcció i l'explotació a Tramvia Metropolità SA (TramMet) que també havia estat l'adjudicatària del Tramvia del Baix Llobregat.
TRAMBAIX
El Trambaix és la denominació que rep la xarxa del TRAM que connecta el Barcelona (districte de les Corts) amb la comarca del Baix Llobregat. Transporta una mitjana de 50.000 viatgers els dies laborables i es va inaugurar el 3 d'abril del 2004.
Aquesta xarxa està composada per tres línies, denominades T1, T2 i T3, que comencen el recorregut a la plaça de Francesc Macià de Barcelona i es dirigeixen cap a l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern. La xarxa té una longitud de 15,1 km en via doble, un total 29 parades i 3 intercanviadors.
Actualment la mitjana de velocitat comercial és de 18 km/h, a diferència dels autobusos urbans que és de 12 km/h i del metro de Barcelona, de 29 km/h.
Les línies que hi ha actualment, són:
Aquesta xarxa està composada per tres línies, denominades T1, T2 i T3, que comencen el recorregut a la plaça de Francesc Macià de Barcelona i es dirigeixen cap a l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern. La xarxa té una longitud de 15,1 km en via doble, un total 29 parades i 3 intercanviadors.
Actualment la mitjana de velocitat comercial és de 18 km/h, a diferència dels autobusos urbans que és de 12 km/h i del metro de Barcelona, de 29 km/h.
Les línies que hi ha actualment, són:
|
Línia
|
Recorregut
Francesc Macià - Bon Viatge
Francesc Macià - Llevant-les Planes
Francesc Macià - Sant Feliu Consell Comarcal
|
Longitud
15.10 km |
Nombre d'estacions
21
24
20
|
Xarxa Trambaix 2014
TRAMBESÒS
El Trambesòs és la xarxa tranviària que enllaça Sant Adrià de Besòs amb la ciutat de Barcelona. La inauguració de la primera línia va tenir lloc el 8 de maig del 2004 però més endavant, s'obriren dues més, constituint d'aquesta manera, una xarxa de tres línies com en el Trambaix.
Les línies que hi ha actualment, són:
Les línies que hi ha actualment, són:
|
Línies
|
Recorregut
Ciutadella-Vila Olímpica - El Maresme - Estació de Sant Adrià
Glòries - Gorg
Glòries - Besós - Estació de Sant Adrià
|
Longitud
14,10 km |
Nombre d'estacions
14
13
11
|
Xarxa Trambesòs 2014
PRIORITAT SEMAFÒRICA
La infraestructura ha estat construïda per tal que quan passa un tramvia, els semàfors d'aquest es posin en verd. Això permet que la velocitat arribi als 20 km/h. No obstant això, a diferència d'altres ciutats europees, aquesta prioritat només funciona en alguns trams, com a l'avinguda de Xile de Barcelona, ja que coordinació semafòrica depèn dels ajuntaments i aquests no han adoptat al màxim aquesta prioritat per als tramvies.
MATERIAL RODANT
Actualment a la xarxa de Tram hi ha un total de 37 tramvies en funcionament, dels quals 23 es troben al Trambaix i 18 al Trambesòs. El model que s'utilitza és un Citadis 302 d'Alstom que es caracteritza per mesurar 32 metres de llargària per 2,65 d'alçada. Aquestes unitats solen circular amb 5 mòduls però es poden ampliar fins a 7 en cas que fos necessari.
El Citadis és un model estandarditzat de l'empresa francesa Alstom que se li fan un retocs segons les necessitats de cada explotació. Aquest sistema fa més barata la construcció i una major facilitat pel canvi de components.
Està compost per:
El Citadis és un model estandarditzat de l'empresa francesa Alstom que se li fan un retocs segons les necessitats de cada explotació. Aquest sistema fa més barata la construcció i una major facilitat pel canvi de components.
Està compost per:
- x11: Mòdul motor amb cabina, dos per unitat.
- x21: Mòdul remolc suspés (sense bogie), dos per unitat.
- x31: Mòdul remolc amb bogie i pantògraf, un per unitat.
Bibliografia:
http://www.viquipedia.cat/
http://www.trencat.cat/
http://www.viquipedia.cat/
http://www.trencat.cat/
|
Darrera actualització: 19.04.16
|
· PÀGINA NO OFICIAL ·
|
