S-Bahn / RER
Suïssa disposa d'una xarxa de trens de rodalies anomenada S-Bahn a les zones de parla alemanya i RER a la part de parla francesa, i que dóna servei a les grans aglomeracions urbanes de diverses ciutats.
La primera xarxa que va entrar en funcionament al país helvètic, va ser la de Zurich, la més gran i la que més viatgers mou de tots els nuclis suïssos, en funcionament des del 27 de maig de 1990. Des d'aquell moment, i per atendre a les necessitats de mobilitat a les grans ciutats, es van posar en servei més xarxes suburbanes a les ciutats més importants.
Actualment, la SBB-CFF-FFS opera a 12 nuclis de rodalia, algunes de forma directa, o mitjançant empreses filials.
1-S-BAHN ZÜRICH
Com ja us hem explicat anteriorment, el nucli de rodalies de Zürich és un dels més grans de Suïssa i el que més viatgers transporta. Tot i que la xarxa completa està composada de 27 línies, la SBB-CFF-FFS explota 22 línies d'aquesta xarxa, de forma directa o a través de la seva filial Thurbo. La resta, es troben operades a través d'altres empreses.
Les línies que explota SBB-CFF-FFS són aquestes:
Línia |
Recorregut |
Material utilitzat |
S2 |
Effretikon - Zürich Flughafen - Zürich HB - Ziegelbrücke |
Re 450 |
S3 |
Aarau - Mellingen - Dietikon - Zürich HB - Effretikon - Pfäffikon ZH - Wetzikon |
Re 450 |
S5 |
Niederweningen/Rafz - Oberglatt - Zürich HB - Zürich Stadelhofen - Uster - Pfäffikon SZ |
RABe 511 (Stadler KISS) |
S6 |
Baden - Regensdorf - Zürich HB - Uetikon |
RABe 511 (Stadler KISS) |
S7 |
Wintherthur - Kloten - Zürich HB - Zürich Stadelhofen - Meilen - Rapperswil |
RABe 514 |
S8 |
Wintherthur - Wallisellen - Zürich HB - Pfäffikon SZ |
RABe 514 |
S9 |
Zug - Affoltern am Albis - Zürich HB - Uster |
RABe 511 (Stadler KISS) |
S11 |
Zürich HB - Zürich Stadelhofen - Stettbach - Wintherthur |
Re 450 |
S12 |
Brugg - Zürich HB - Wintherthur - Seuzach/Seen |
RABe 511 (Stadler KISS) |
S14 |
Zürich HB - Wallisellen - Uster - Wetzikon - Hinwil |
RABe 514 (Stadler KISS) |
S15 |
Affoltern am Albis - Zürich HB - Uster - Rapperswil |
RABe 514 |
S16 |
(Thayngen - Schaffhausen - Wintherthur) - Zürich Flughafen - Zürich HB - Feldmeilen (- Meilen) |
RABe 514, Re 450 |
S21 |
(Zürich HB) - Thalwil - Zug |
Re 450, RBe 450 i RABe 514 |
S24 |
Zürich HB - Thalwil - Horgen-Oberdorf |
Re 450, RBe 450 i RABe 514 |
S55 |
Niederweningen - Oberglatt |
Re 450, RABe 514 |
1.1 FREQÜÈNCIA DE LA XARXA
Una de les principals característiques de la xarxa de rodalies de Zürich i en general de tota la xarxa ferroviària suïssa, és l'horari cadenciat. La norma bàsica és que cadascun dels trens circulen sempre a una hora determinada, cadenciats cada 30 minuts i amb parada a totes les estacions. Pel que fa als trams on discorren dues línies, la freqüència cadenciada és d'un tren cada 15 minuts. Per explicar com funciona l'horari cadenciat, us expliquem un exemple: pel tram entre Dietikon i Zürich HB hi passen dues línies: S3 i S12. Fins a Dietikon hi haurà sempre un tren cada 15 minuts, però després de Dietikon, les dues línies es bifurquen cap a direccions diferents, Pfäffikon ZH amb l'S3 i Wintherthur en el cas de l'S12. Posteriorment doncs, les línies passen a tenir una freqüència de 30 minuts.
Pel que respecta a l'horari del servei, els primers trens circulen entre les 05h30 i les 6h i els últims entre les 00 i la 01h.
1.2 SERVEI DE NIT
La xarxa de rodalia de Zürich disposa d'un servei nocturn que es troba en funcionament des de l'any 2002 impulsat per l'autoritat de transport d'aquesta ciutat (ZVV), per complementar el servei nocturn d'autobusos i tramvia. Aquests serveis funcionen les nits dels divendres i dissabtes, així també com en dies festius, d'01 a 04 h de la matinada. La denominació escollida per al servei és totalment diferent a la versió diürna, sent assignades les línies com a "SN" més el número corresponent.
Les línies nocturnes operades per SBB-CFF-FFS són aquestes:
SN1: Wintherthur - Zürich HB - Baden - Lenzburg (- Aarau)
SN5: Bülach - Zürich HB - Uster - Rapperswil
SN7: Bassersdorf - Zürich HB - Stäfa
SN8: Zürich HB - Thalwil - Pfäffikon SZ - Lachen
SN9: Zürich HB - Affoltern am Albis (- Zug)
1.3 MATERIAL MÒBIL
Re 450: Unitats elèctriques construïdes entre els anys 1989 i 1997, per SLM (Schweizerische Lokomotiv und Maschinenfabrik) i ABB. Cada unitat d'aquesta sèrie està composada per 4 cotxes i disposen de doble pis per adaptar-se en línies amb un alt nombre de passatgers. Actualment, aquestes unitats es troben en un procés de remodelació que es preveu finalitzar l'any 2018. Circulen a les línies S2, S3, S11, S16, S21, S24 i S55, tot i que també en algunes ocasions ha fet serveis fora de l'àmbit de rodalies, concretament en els serveis InterRegio (IR). |
|
|
2-RER VAUD
La xarxa RER Vaud (antigament Réseau express régional vaudois ), és com s'anomenen els serveis de rodalies de Lausanne i la seva àrea metropolitana (Cantó de Vaud).
Una de les característiques és que existeixen dos tipus de serveis diferenciats: els serveis RER que formen una xarxa en forma d'estrella i que té el seu centre neuràlgic a l'estació de Lausanne, per on passen la majoria de les línies, excepte l'S31, i els serveis R/RE.
2.1 LÍNIES DE LA XARXA
Línia |
Recorregut |
Material utilitzat |
S1 |
Grandson - Yverdon-les-Bains - Villeneuve RABe 523 (FLIRT) |
S2 |
Vallorbe - Villeneuve RABe 523 (FLIRT) |
S3 |
Allaman - Villeneuve RABe 523 (FLIRT) |
S4 |
Allaman - Palézieux - Romont |
RABe 523 (FLIRT) |
S5 |
Grandson - Palézieux |
RABe 523 (FLIRT) |
S7 |
Puidoux-Chexbres - Vevey |
RBDe 560 "Domino" |
S9 |
Lausanne - Payerne - Kerzers |
RBDe 560 "Domino" |
2.2 SERVEIS REGIONALS
A part dels serveis de rodalia purs (RER), la xarxa també disposa dels serveis Regio (R) i RegioExpress (RE) que complementen el servei RER. Aquests serveis són els següents:
Vallorbe - Lausanne
Yverdon-les-Bains - Neuchâtel
Payerne - Morat
Genève - Lausanne - Romont/Vevey
Lausanne - Payerne
Lausanne - St-Maurice
Yverdon-les-Bains - Morges
2.3 MATERIAL MÒBIL
RABe 523: Unitats elèctriques construïdes per Stadler Rail entre els anys 2007 i 2011. Pertanyen a la família FLIRT i estan composades per 4 cotxes (M-R-R-M), amb pis baix amb lavabo i adaptat per a persones amb mobilitat reduïda (PMR). Tenen una potència de 2.000 kW i arriben a velocitats màximes de 140 km/h. La xarxa RER Vaud té un total de 19 unitats d'aquesta sèrie. |
RBDe 560 "Domino": Unitats elèctriques construïdes inicialment per SWG (Grup Schindler), SIG (Schweizerische Industrie Gesellschaft) i ABB entre els anys 1984 i 1996, composades de 4 cotxes cadascun (M-R-R-M). L'any 2009, tots els vehicles d'aquesta sèrie van portar a terme un procés de remodelació del qual es va encarregar Bombardier en col·laboració amb l'SBB-CFF-FFS. Les unitats "Domino" disposen d'aire condicionat, pantalles LCD amb informació al viatger i sistemes de videovigilància. Actualment a la xarxa RER Vaud, circulen un total de 13 unitats repartides entre les línies S7 i S9.
|
3-REGIO-S-BAHN BASEL
Regio-S-Bahn és com s'anomena la xarxa de rodalies que dona servei a la ciutat de Basilea, així també com a les localitats més properes d'Alemanya (regió Baden-Württemberg) i França (regió d'Alsàcia), amb l'objectiu de millorar els enllaços entre les localitats que formen part de l'anomenada "regió TriRhena" i facilitar els desplaçaments. Per tant, no és d'estranyar doncs, que degut al caràcter transfronterer d'aquesta xarxa (travessa 3 països diferents), a part de ser gestionada per l'SBB, hi col·laborin també les companyies ferroviàries dels dos països veïns, l'SNCF i la DB, operant també amb el seu material propi (com és el cas de la línia S1 entre Mulhouse i Basel en que s'utilitza material TER de l'SNCF). Aquesta xarxa té una longitud de 244 quilòmetres i freqüentada per 52.000 viatgers al dia. La obertura de la xarxa es va produïr l'any 1997, amb la obertura de la línia entre Mulhouse, Basel i Frick.
3.1 LÍNIES DE LA XARXA
Línia |
Recorregut |
Material utilitzat |
S1 Mulhouse - Basel SBB - Frick/Laufenburg ZGC (Z 27500) i RABe 521/522 (FLIRT)
S3 Porrentruy - Basel SBB - Liestal - Sissach - Olten RABe 521/522 (FLIRT)
S5 Weil am Rhein - Lörrach Hbf - Steinen RABe 521 (FLIRT)
S6 Basel SBB - Basel Bad Bf - Lörrach - Ziel im Wiesental RABe 521 (FLIRT)
S9 Sissach - Läufelfingen - Olten RABe 560 "Colibri"
3.2 MATERIAL MÒBIL
Z 27500: unitats construïdes per Bombardier entre els anys 2005 i 2010. Són elèctriques i actualment, n'hi ha 211. La seva velocitat màxima és de 160 km/h.
Actualment, a part d'operar diversos serveis a la regió Alsace també operen els serveis S1 de la xarxa S-bahn de Basel entre Mulhouse i Basel SBB. |
RBDe 560 "Domino": Unitats elèctriques construïdes inicialment per SWG (Grup Schindler), SIG (Schweizerische Industrie Gesellschaft) i ABB entre els anys 1984 i 1996, composades de 4 cotxes cadascun (M-R-R-M). L'any 2009, tots els vehicles d'aquesta sèrie van portar a terme un procés de remodelació del qual es va encarregar Bombardier en col·laboració amb l'SBB-CFF-FFS. Les unitats "Domino" disposen d'aire condicionat, pantalles LCD amb informació al viatger i sistemes de videovigilància. Actualment, pel que fa a la xarxa S-Bahn Basel, hi circulen un total d'onze unitats i, solament, per la línia S9.
|
RABe 521 / 522: automotors elèctrics de la SBB de tipus Flirt construïdes per Stadler Rail entre els anys 2004 i 2006 (RABDe 521) i l'any 2001 (RABDe 522). La velocitat màxima a la qual poden circular és 160 km/h i, actualment, els RABDe 521 circulen a les línies S1, S3, S5 i S6 de l'S-Bahn de Basel contràriament als RABDe 522 que circulen solament a les línies S1 i S3 degut a estar homologats per poder circular per la xarxa francesa.
|
4-S-BAHN ST. GALLEN
Tal i com el seu nom ho indica, la xarxa S-Bahn St. Gallen és com s'anomenen els serveis de rodalies de la ciutat de St. Gallen i de la seva àrea metropolitana (Cantó de St. Gallen). Fou posada en servei l'any 2001 i actualment compta amb un total de 23 línies operades per tres empreses diferents: la SBB, Südostbahn i Thurbo.
4.1 LÍNIES DE LA XARXA
Línia
|
Recorregut
|
Operador
|
S1
S2
S3
S4
S5
S6
S7
S8
S9
S10
S12
S14
S15
S55
S81
|
Wil–Uzwil–Gossau–St. Gallen
St. Gallen–Rohrschach–St. Margrethen–Altstätten
Herisau–St. Gallen–Rorschach–St. Margrethen
Sargans–Altstätten–St. Margrethen–Rorschach–St. Gallen–Herisau–Ziegelbrücke–Sargans
St. Gallen–Bischofszell–Weinfelden
Weinfelden–Gossau–St. Gallen
Rapperswil–Schmerikon–Uznach–Ziegelbrücke–Schwanden–(Linthal)
Weinfelden–Romanshorn–Rorschach
Nesslau–Neu St. Johann–St. Gallen–Schaffhausen
Wil–Lichtensteig–Wattwil
Sargans–Bad Ragaz–Landquart–Chur
Weinfelden–Kreuzlingen–Konstanz (D)
Wil–Wängi–Frauenfeld
Weinfelden–St. Gallen
Herisau–St. Gallen–Wittenbach
|
Thurbo
Thurbo
Thurbo
SOB
Thurbo
Thurbo
Thurbo
Thurbo
SOB
Thurbo
SBB-CFF-FFS
SBB-CFF-FFS
SBB-CFF-FFS
SBB-CFF-FFS
SBB-CFF-FFS
|
4.2 MATERIAL MÒBIL
RABe 511: Unitats elèctriques de dos pisos construïdes per Stadler Rail a partir de l'any 2008. Deriven del model KISS que pertany a la tercera generació de combois de rodalies. No obstant, hi han dues versions d'aquest tren: una de 6 cotxes i un altre de 4 cotxes, sent aquesta darrera que la presta servei a l'S-Bahn de St. Gallen.
|
5-S-BAHN LUZERN
La xarxa de rodalies de Luzern fou posada en servei l'any 2004 i es caracteritza per donar servei a la ciutat de Luzern i a la totalitat del cantó de Zug.
Avui en dia, la xarxa està operada per la SBB, SOB, BLS i Zentralbahn i compta amb 7 línies.
Avui en dia, la xarxa està operada per la SBB, SOB, BLS i Zentralbahn i compta amb 7 línies.
5.1 LÍNIES DE LA XARXA
- S1: Luzern – Rotkreuz – Zug – Baar.
- S3: Luzern – Arth-Goldau – Brunnen.
- S4: Luzern – Stans.
- S5: Luzern – Sarnen – Giswil.
- S6: Luzern – Wolhusen – Langenthal / Langnau im Emmental.
- S7: Wolhusen – Willisau – Huttwil – Langenthal.
- S8: Sursee – Zofingen – Olten.
- S9: Luzern – Hochdorf – Lenzburg.
- S18: Luzern - Emmenbrücke - Sempach - Sursee.
- S31: Arth-Goldau – Rothenthurm – Biberbrugg.
- S61: Luzern - Schachen LU.
5.2 OPERADORS DE LA XARXA
La xarxa de rodalies de Luzern està operada per quatre empreses diferents:
La xarxa de rodalies de Luzern està operada per quatre empreses diferents:
- BLS: S6, S7, S61.
- SBB: S1, S3, S8, S9, S18.
- Schweizerische Südostbahn (SOB): S31.
- Zentralbahn (ZB): S4 i S5.
6-STADTBAHN ZUG
La xarxa de rodalies de Zug està operada per la SBB-CFF-FFS i fou posada en servei l'any 2004. Actualment, aquesta xarxa compta amb dues línies que donen servei a quinze estacions i el material rodant utilitzat és del tipus Stadler Flirt. Aquestes dues línies són les següents:
6.1 MATERIAL MÒBIL
- S1: Baar - Zug - Cham - Rotkreuz (- Luzern - Sursee).
- S2: Baar Lindenpark - Zug - Walchwill - Arth - Goldau (-Erstfeld).
6.1 MATERIAL MÒBIL
7-S-BAHN AARGAU
L'S-Bahn d'Aargau, com el seu nom indica, dóna servei al cantó suís d'Aargau i fou posat en servei l'any 2008 amb l'objectiu d'integrar tots els serveis regionals que existien fins llavors en aquest cantó.
Actualment, aquesta xarxa dóna servei a 78 estacions i les sis línies que la composen són les següents:
Actualment, aquesta xarxa dóna servei a 78 estacions i les sis línies que la composen són les següents:
- S14: Menziken - Aarau - Schöftland (material: Be 4/4 + ABt o Bt, ABe 4/8, Be 4/8).
- S23: Langenthal - Olten - Aarau - Lenzburg - Brugg - Baden (material: SBB RABe 520 o SBB RBDe 4/4).
- S26: Aarau/Lenzburg - Wohlen - Muri - Rotkreuz (material: Stadler Flirt).
- S27: Baden - Waldshut/ Bad Zurzach (material: SBB RBDe 4/4).
- S28: Zofingen - Lenzburg (material: SBB RABe 520).
- S29: (Langenthal - Olten -) Aarau - Wildegg - Brugg - Turgi (material: SBB RBDe 4/4).
8-RER FRIBOURG
La xarxa de rodalies de Fribourg està centrada en dues localitats principals: Fribourg i Bulle. La seva posada en servei tingué lloc l'any 2011 i des de llavors ha rebut nombrosos canvis i perllongaments. Actualment, aquesta xarxa està operada tant per la SBB-CFF-FFS com pels transports públics de la ciutat de Fribourg (TPF) i es composa de vuit línies de rodalies més una de regional exprés.
8.1 MATERIAL MÒBIL
- S20: Fribourg - Murten/Morat - Neuchâtel (material: TPF RABe 527).
- S21: Fribourg - Murten/Morat - Ins (material: TPF RABe 527, TPF-TRN RBDe 567).
- S30: Fribourg - Payerne - Estavayer-le-Lac - Yverdon-les-Bains (material: SBB RABe 560, TPF RABe 527).
- S40: Fribourg - Romont (material: SBB RABe 560).
- S50: Palézieux - Châtel-st-Denis - Bulle (material: TPF-BDe 4/4).
- S51: Palézieux - Châtel-st-Denis (material: TPF-BDe 4/4).
- S52: Châtel-st-Denis - Bulle (material: TPF-BDe 4/4).
- S60: Montbovon - Bulle - Broc (material: TPF-BDe 4/4).
8.1 MATERIAL MÒBIL
9-RER VALAIS
L'RER Valais és una xarxa de rodalies que dóna servei al cantó de Valais i que està operada per la CFF i el RegionAlps. La xarxa es posà en servei l'any 2012 i actualment es composa de tres línies.
- St-Gingolph–St-Maurice–Martigny–Sion–Brig (146 km).
- Martigny–Sembrancher–Orsières (19 km).
- Sembrancher–Le Châble–Verbier (6 km).
10-RODALIES DEL TICINO/TESSIN (TiLo)
L'S-Bahn de Ticino fou posat en servei l'any 2004 i està operada per les empreses TiLo (S10, S20 i S30), la qual es caracteritza per ser una fusió de la SBB-CFF-FFS i Trenord, i FLP (S60). Actualment, les línies que composen aquesta xarxa són les següents:
- S10: Airolo/Biasca - Chiasso (material: RABe 524).
- S20: Bellinzona - Locarno (material: RBDe 4/4).
- S30: Bellinzona - Malpensa (material: RABe 524).
- S40: Varese - Stabio - Albate-Camerlata (material: RABe 524).
- S50: Varese - Stabio - Mendrisio (- Bellinzona). Material: RABe 524.
- S60: Lugano - Ponte Tresa (material: Be 4/12).
- RE: Erstfeld - Göschenen - Airolo - Bellinzona (nou servei des del 11 de desembre del 2016)
10.1 MATERIAL MÒBIL
RABe 524: Unitats elèctriques construïdes per Stadler Rail entre els anys 2004 i 2010. Pertanyen a la família Flirt i es troben composades de quatre cotxes cadascun (M-R-R-M). La característica principal d'aquesta sèrie és la seva adaptació a la tensió de la xarxa italiana, de manera que pot circular sense cap problema per les dues xarxes on travessa. |
11-PROJECTES FUTURS
LÉMAN EXPRESS
El Léman Express, serà una xarxa de rodalies transfronterera que unirà els cantons de Genève i Vaud a Suïssa, amb la regió francesa del Rhône-Alps. El projecte per el desenvolupament de la nova xarxa es va iniciar l'any 2009 amb l'impuls per part de les autoritats cantonals de Genève i Vaud.
Aquesta nova xarxa comptarà amb 45 estacions, repartides entre França i Suïssa, que cobriran a les localitats dels dos cantons del llac Léman, una important oferta de transport públic sense cap tipus de transbord i ni limitació fronterera.
Els trens que s'utilitzaran per al futur servei seran els FLIRT France d'Stadler Rail per part de la SBB-CFF-FFS, i els Régiolis per part de l'SNCF, en una versió específica per al futur servei. Els dos models estaran adaptats per a circular a les xarxes francesa i suïssa sense cap tipus de limitació.
RECORREGUTS
Coppet - Genève - Annemasse - La Roche-sur-Foron - Annecy
Coppet - Genève - Annemasse - St-Gervais-les-Bains - Le Fayet
Coppet - Genève - Annemasse - Thonon-les-Bains - Évian-les-Bains
Coppet - Genève - Annemasse
Genève - La Plaine - Bellegarde
Bibliografia:
- Wikipedia.de
- Wikipedia.fr
- SBB
Darrera actualització: 09.05.16
|
· PÀGINA NO OFICIAL ·
|