Imatge virtual dels nous combois de la RhB que arribaran el 2019. Imatge: railcolornews.com

La operadora suïssa de via mètrica Rhätische Bahn (RhB) busca nom per a les seves noves unitats que arribaran el 2019 fabricades per Stadler Rail. 

La suïssa Rhätische Bahn (RhB) ha obert un concurs per internet per buscar el nom als nous combois que arribaran el 2019 fabricats per Stadler Rail i batejats tècnicament com a Retica30, nom que s'ha anat utilitzant per part d'RhB però que ara vol tenir el seu nom propi, seguint l'estela dels "Allegra" i els cotxes remolcs "Alvra". 

Aquestes noves unitats anomenades "Flügeltriebzüge", s'utilitzaran als trajectes Chur-Disentis, Landquart-Scuol/Davos/St. Moritz, Scuol-Pontresina i Davos-Filisur. 

Fonts: Elaboració pròpia/Marcostrain

El Tramvia Blau deixarà de circular durant un temps de forma indefinida. Imatge: trenscat.cat

El Tramvia Blau, un dels supervivents de l'antiga xarxa de tramvies de Barcelona, va fer ahir els seus últims viatges, abans d'iniciar unes obres per millorar la seguretat, argument que s'ha utilitzat per tancar-lo indefinidament a l'espera d'un possible calendari d'obres. 

El Tramvia Blau, un dels símbols de Barcelona, va efectuar diumenge el seu darrer viatge. TMB va anunciar el passat 17 de gener el seu tancament al no complir segons l'empresa "les condicions de seguretat necessàries", a més la empresa va afegir que "la degradació de l'infraestructura desaconsella utilitzar-lo per al transport de persones".

L'anunci ha generat tota mena de rumors, alimentats en part per l'escassa informació facilitada per la companyia, que es va limitar a anunciar la data de cessament del servei i, dies després, la inversió aproximada prevista per a la renovació integral de l'estructura tramviària. Seran uns 11 milions d'euros. Sorprèn que ja s'hagi consignat uns diners quan encara no hi ha projecte i tampoc es coneixen els terminis d'execució.

La regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, va assegurar a través del seu compte personal a Twitter que el Tramvia Blau no tornarà abans de dos anys. Si es pren com a referència l'última vegada que es va realitzar alguna cosa similar, la regidora es queda una mica curta. A principis del 80, quan TMB va passar a fer-se càrrec de la gestió d'aquest transport inaugurat el 1901, es va interrompre la circulació durant tres anys per posar-lo al dia.

EL PROBLEMA DEL DEUTE
Quant al finançament de l'obra, TMB ja no pot fer i desfer com agradi amb els seus propis diners des que l'empresa fos rescatada al novembre del 2014. Set entitats financeres van prestar 472 milions d'euros a la companyia fins al 2031. La tempesta perfecta de més cost per noves línies, més títols amb bonificacions socials, menys viatgers, menor aportació de l'Estat i impossibilitat de les institucions catalanes d'augmentar en proporció les seves subvencions, va alimentant el dèficit.

El recurs als diners prestats va portar el deute total fins els 546 milions. Aquesta xifra espantava ja a les exhaustes administracions i, sobretot, reduïa dràsticament la solvència per tenir més crèdit. Per aquest motiu tot el que planifica TMB requereixi de l'aprovació dins de l'encaix del pla de finançament del deute. La remodelació, i aquests 11 milions previstos, van ser inclosos el 28 de desembre en el contracte programa del transport públic per al període 2018-2021, aprovat per l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM).

Els diners serviran per canviar tota l'estructura fixa del ferrocarril. Es vol eliminar l'embolic viari entre els combois i els cotxes, en un carrer en què la circulació res té a veure amb la de 117 anys enrere. En alguns trams per sobre de la Ronda de Dalt, a més, la via ocupa el sentit contrari. TMB va assenyalar com a opció més probable que els rails pugin pels laterals, però tampoc es descarta una plataforma central amb el vehicle privat a banda i banda. Tot això és el que haurà de concretar el projecte executiu. Però per això encara no hi ha data.

Fonts: Elaboració pròpia/El Periódico

El transport públic de Barcelona registra rècord de viatges aquest 2017. Imatge: trenscat.cat

El transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona tanca el 2017 amb rècord de viatgers: 985 milions de viatges, un 3,3% més respecte el 2016. 

L'Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona (ATM) --integrada per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que inclou 346 municipis amb 5,7 milions d'habitants-- ha tancat l'any 2017 amb 985,6 milions de viatges, la qual cosa suposa un rècord històric.

El secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, ha assenyalat en declaracions als mitjans aquest dimecres que, en xifres absolutes, l'increment anual és de 31 milions de viatges i suposa un augment del 3,3% respecte a 2016, el més important des que va començar el creixement el 2013.

Per operadors, el sistema de transport públic de metro i autobús de l'AMB ha registrat 682,5 milions de viatges, un 2,8% més que el 2016: en concret, el Metro de Barcelona ha augmentat els viatges en un 2,3% fins els 390,4 milions; els autobusos de TMB, un 3,2% fins els 202 milions, i els autobusos metropolitans, un 4% fins els 90 milions. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha registrat 84,3 milions de viatges, un 3,6% més; Rodalies de Catalunya, 113,4 milions (+4,8%); el Tramvia de Barcelona, 28 milions (+4,3%); els autobusos interurbans de la Generalitat, 35,7 milions (+5,2%) i els autobusos urbans, 41,2 milions (+3,5%).

Quant als títols, el 73,6% dels viatges es van fer amb targetes integrades, sent les més utilitzades les multiviatges, com la T-10, la T-50/30 i la T-70/30, amb un 47,9% de les validacions (471,7 milions de viatges), mentre que els títols que més han crescut l'últim any han estat els abonaments socials, com la T-16, la T-Jove i la T-Trimestre bonificada, amb un 14,2% de viatges més que el 2016. Font ha atribuït el creixement a tres factors: la recuperació econòmica, la millora en el servei i la política tarifària, ja que ha destacat que un de cada quatre viatges (el 26%) es realitza amb títols socials.

MIL MILIONS DE VIATGES
Ha recordat que la Generalitat s'havia fixat com a objectiu aconseguir els mil milions de viatges el 2020, encara que ha augurat que aquest any ja se superarà aquesta xifra, tenint en compte la tendència a l'alça dels últims quatre anys. Així mateix, ha recordat que les tres administracions que integren l'ATM de Barcelona s'han compromès a invertir 91 milions d'euros aquest any a millorar la qualitat del servei per poder donar resposta a aquesta demanda creixent, per exemple amb la compra de nous trens per FGC i Metro i nous autobusos.​

Fonts: Aldia.cat/Europa Press

Vista aèria de la planta sueca de Swedtrac, adquirida per Stadler Rail. Imatge: Vía Libre

La suïssa Stadler Rail continua amb els seus plans d'expansió, aquest cop a Suècia. Després de l'adquisició de la planta valenciana d'Albuixech, ara ha adquirit una nova factoria a Suècia que permetrà ampliar la seva presència a Escandinàvia. 

Stadler Rail ha comprat la companyia sueca Swedtrac, especialitzada en modernització i manteniment de vehicles ferroviaris. 

Swedtrac, amb seu a Tillberg, a cent kilòmetres d'Estocolm, era propietat de Knorr-Bremse des del 2013. La planta compta amb l'actualitat amb 106 treballadors, i treballa actualment amb dos contractes, un per a la modernització dels combois d'alta velocitat X2000 dels Ferrocarrils Suecs (SJ), i el de renovació interior de 111 unitats per a les operadores sueques Skånetrafiken, Hallandstrafiken i Transitio, i el danès OSD que es prolongarà fins a l'agost del 2021. 

Amb aquesta adquisició, Stadler Rail ampliarà la seva presència no només a Suècia (que el 2020 el país comptarà amb 300 vehicles de la marca),  també ho farà per a tot el territori escandinau. 

Font: Elaboració pròpia/Vía Libre

El regidor del districte Josep Maria Montaner, i la presidenta de TMB, Mercedes Vidal, visitant la renovada estació de Besòs Mar. Imatge: TMB

TMB ha anunciat la finalització de la reforma de 5 estacions de metro: Besòs Mar (L4), Paral·lel (L2), Passeig de Gràcia (L2, L3 i L4), Fondo (L1 i L9 Nord), i Universitat (L1 i L2). El cost de les reformes ha estat de 8,5 milions d'euros. 

La presidenta de TMB i regidora de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Mercedes Vidal, i el regidor del districte de Sant Martí, Josep Maria Montaner, han visitat avui l’estació de metro de Besòs Mar, de la línia 4, després de les obres de rehabilitació integral que s’hi han realitzat al llarg del 2017.

Junt amb aquesta estació, TMB ha executat també la rehabilitació integral de Passeig de Gràcia (línia 3) i Paral·lel (línies 2 i 3), així com la reforma parcial de Fondo i Universitat (línia 1). Les obres, que han comportat una inversió global de 8,5 milions d’euros, formen part del programa d’actualització i millora de la funcionalitat d’estacions antigues o d’elevada utilització que busca deixar-les com noves, tant en les parts visibles com en les invisibles, a més de millorar aspectes de l'accessibilitat.

TMB ha planificat la realització dels treballs de manera que es mantingui sempre l’estació en servei i es minimitzin les molèsties als usuaris, només amb afectacions parcials, com ara el tancament temporal de vestíbuls o accessos.

A Besòs Mar, les obres que acaben de finalitzar han permès solucionar diferents patologies de la infraestructura, com ara les filtracions, especialment importants a causa de la proximitat del riu Besòs i del litoral. Els corrents d’aigua subterrània s’han canalitzat en l’àmbit de l’estació i s’han dirigit cap a la zona de vies, per on transcorren fins a un pou que en permet l’aprofitament per al reg de parcs i jardins del front marítim de Barcelona.

Pel que fa a l’accessibilitat, el canvi més rellevant és l’elevació del nivell de les andanes per reduir la separació respecte dels trens i facilitar l’entrada i sortida dels passatgers. També s’han substituït els paviments, que són de terratzo, el sistema de ventilació i la il·luminació, que ara és de leds de baix consum. El confort dels usuaris ha augmentat amb la col·locació de bancs més llargs a les andanes. Per a la decoració s’ha escollit el blau en diferents tons i el groc –distintiu de la línia 4– per als paraments verticals, que són del tipus Trespa, i el gris fosc per a la pintura del sostre. El cost de l’obra ha pujat a 1,62 milions d’euros.

SENYALITZACIÓ ESPECIAL
La finalització de la reforma de Besòs Mar ha estat subratllada amb una senyalització especial que conté el lema Estrena’m! i diversos missatges que apunten a les millores introduïdes en el confort i l’accessibilitat de l’estació. Missatges semblants es mostraran a la resta d’estacions renovades i en els escenaris de les futures millores de les xarxes de TMB.

PARAL·LEL
A Paral·lel la rehabilitació ha hagut de resoldre diverses deficiències en l’arquitectura, la ventilació i la funcionalitat dels espais, que comprenen els accessos i els dos vestíbuls comuns a les línies 2 i 3, a més de les andanes de la línia 3, que s’han elevat per reduir la distància vertical amb els trens. La reordenació del vestíbul de Nou de la Rambla ajuda a fer més visible l’enllaç directe entre el metro i el funicular de Montjuïc.

El color gris fosc és el dominant en el paviment —també de terratzo— i els paraments verticals s’han revestit en diferents tonalitats de gris amb peces intercalades de color lila o verd (colors de les línies 2 i 3), mentre que els sostres estan pintats de gris fosc i queden parcialment ocults per cels rasos. L’obra en conjunt ha tingut un cost de 2,58 milions d’euros.


PASSEIG DE GRÀCIA
La reforma de Passeig de Gràcia, també finalitzada, ha tingut en compte que es tracta d’una de les quatre estacions del Gran Metro que es van inaugurar el 1924, origen de la xarxa de metro de Barcelona. Per això la rehabilitació ha comportat sanejar i fer visibles elements de l’arquitectura original que havien quedat ocults en reformes anteriors, com ara el sostre del vestíbul d’accés i les tres lluernes que li proporcionaven llum natural. Per revestir part dels sostres i els paraments verticals s’ha utilitzat rajola blanca bisellada com la que decorava inicialment les estacions del Gran Metro i altres metros de principis del segle XX. La retirada del sostre fals ha permès recuperar, a més, la visió lliure de l’espai original de la nau d’andanes de l’estació, amb la característica secció ovalada. Al sostre pla del sector més modern de l’estació s’hi han executat treballs de sanejament no previstos en un principi. Altres millores han estat la renovació de les línies de peatge i l’elevació del nivell de les andanes per millorar l’accessibilitat. Els paviments i paraments verticals són de granit, mentre que els nous bancs són de pedra artificial. La inversió aquí puja a 2,73 milions d’euros.

Andana d'Universitat després de la seva rehabilitació. Imatge: TMB

FONDO
A Fondo, estació de la línia 1 situada a Santa Coloma de Gramenet, l’obra ha consistit a renovar els aplacats i el paviment de les andanes, així com la il·luminació. En l’accés des del carrer, s’ha rebaixat el nivell de l’escala mecànica per anivellar-la amb la vorera. A Universitat, també de la línia 1, la reforma s’ha centrat en les dues andanes, en què s’ha substituït i elevat el paviment, i als accessos, en què s’han renovat els aplacats i els paviments. Les dues actuacions van finalitzar el desembre i sumen 1,6 milions d’euros de cost.

Andana de Fondo L1 després de la seva reforma. Imatge: TMB

Font: TMB Notícies

Imatge virtual dels nous FLIRT 3 d'Stadler per a la BLS. Imatge: BLS/Stadler/Bahnonline.ch

L'operadora privada suïssa BLS ha signat amb el fabricant Stadler Rail un contracte per a la adquisició de 52 noves unitats FLIRT 3 que operaran als serveis de rodalia de Berna i a les relacions RegioExpress. 

L'operadora privada suïssa BLS ha signat un contracte amb el fabricant Stadler Rail per a l'adquisició de 53 noves unitats FLIRT 3. Aquestes unitats entraran en servei entre el 2021 i el 2025, a les línies de rodalies de Berna (S-Bahn Bern), del qual la BLS explota la majoria de les línies de la xarxa i que comandarà 28 unitats, i a les relacions RegioExpress, on es comandaran 24 unitats. Aquest contracte és el més important que mai ha realitzat la BLS en tota la seva història. 

No obstant, els nous combois estaran adaptats per als dos serveis al qual aniran destinats i comptaran amb algunes diferències, com ara que en el cas dels trens que estiguin destinats als serveis RE, comptaran amb zones de restauració a bord. Es preveu que la primera unitat comenci a fer les proves a partir de mitjans de 2019. Es preveu que en un futur BLS comandi més unitats del mateix tipus per respondre a un futur augment de la demanda. 

Font: bahnonline.ch 

TMB suspèn indefinidament el Tramvia Blau a partir de l'1 de febrer. Imatge: eldigital.barcelona.cat

El Tramvia Blau, un dels supervivents de l'antiga xarxa de tramvies de Barcelona, deixarà de circular indefinidament a partir de l'1 de febrer. Segons TMB, el servei es paralitza per falta de manteniment i la poca inversió realitzada en els darrers anys. 

TMB ha anunciat aquest dimecres l'aturada indefinida de funcionament del Tramvia Blau per falta de manteniment. El Tramvia deixarà de funcionar a partir del pròxim 1 de febrer. TMB ha justificat aquesta decisió amb la falta d'inversió que ha rebut el tramvia en els últims anys i que per reactivar el funcionament necessita una renovació profunda de l'estructura.

L'empresa també ha indicat que l'estructura no reuneix les condicions de seguretat mínimes per seguir transportant gent. En un comunicat l'empresa ha assegurat que a la remodelació es canviarà la catenària que subministra l'electricitat als tramvies i una renovació estructural de les vies per tal de poder establir un nou esquema de circulació per l'avinguda Tibidabo. TMB també ha informat al comité d'empresa, a través d'una carta, aquesta interrupció, justificant-la, igualment, amb la "necessitat improrrogable" de renovació total de les vies, ja que la situació actual impedeix continuar amb el servei en les condicions de seguretat necessàries.

El Tramvia Blau és l'únic tramvia que queda en funcionament de l'antiga xarxa de tramvies de Barcelona, i des de 1981 TMB és l'encarregat del funcionament per cessió de l'Ajuntament.

Font: ElNacional.cat

FGC introdueix noves nomenclatures i modifica els horaris a la línia Lleida-La Pobla de Segur. Imatge: Bernat Borràs (trenscat.cat)

Des d'aquest passat dissabte, FGC ha introduït canvis al servei de la línia Lleida-La Pobla de Segur. S'han estrenat noves nomenclatures i a més s'han modificat la sortida d'alguns serveis. Aquests canvis es realitzen amb l'objectiu de seguir amb la tendència a l'alça des de la posada en marxa dels trens de la sèrie 331. 

Des d'aquest passat dissabte dia 13 de gener, FGC ha posat en marxa una sèrie de canvis a la línia Lleida-La Pobla de Segur, amb la posada en marxa de noves nomenclatures i modificació d'horaris en alguns serveis, amb l'objectiu de mantenir la tendència a l'alça acumulada des del juliol del 2016, quan es van posar en marxa els combois de la sèrie 331. 

NOVES NOMENCLATURES: RL1 I RL2 
Un dels canvis destacats amb l'entrada del 2018 a la línia és la incorporació de dues noves nomenclatures per diferenciar els serveis que es presten actualment. Des del traspàs de la línia a FGC, l'any 2005, fins ara, la línia Lleida-La Pobla de Segur no tenia cap nomenclatura. Des d'aquest dissabte, s'han creat dues noves nomenclatures: RL1 pels serveis entre Lleida Pirineus i Balaguer, i RL2 pels serveis entre Lleida Pirineus i La Pobla de Segur. 

Esquema de les noves línies RL1 i RL2. Extret d'FGC

MODIFICACIONS ALS HORARIS
A més, s'han modificat lleugerament els horaris amb l'objectiu de millorar les connexions dels trens d'FGC amb els serveis Avant de Renfe, que connecten Lleida amb Barcelona.

A més, quatre noves parades han passat a ser facultatives. Des del passat dissabte Alcoletge, Sant Llorenç de Montgai, Àger i Cellers-Llimiana s'incorporen al sistema de parada sota demanda, és a dir, que els trens s'aturaran si només el viatger ho sol·licita. 

Tots aquests canvis, sumats a l’entrada en funcionament d’un nou enclavament a Balaguer, permetran reduir vuit minuts el temps de viatge del recorregut entre les estacions de Lleida – Pirineus i La Pobla de Segur, i reduir un minut el temps de viatge de les circulacions amb origen Lleida i destinació Balaguer.

Fonts: FGC/Elaboració pròpia