La posada en marxa del nou túnel del Gotard és un fet històric per al ferrocarril al país helvètic. Imatge: Trenesmania.com

Suïssa posarà en marxa a partir de demà un dels seus projectes més importants en els darrers anys. Després de diversos anys d'obres, el nou túnel ferroviari del Gotard marcarà un abans i un després a la història del ferrocarril suís. 

Suïssa està a punt de posar en marxa una de les infraestructures més ambicioses de la seva història. Després de 17 anys d'obres, s'inaugura demà 1 de juny, el túnel de base de Sant Gotard, que amb els seus 57 quilòmetres de longitud bat el rècord del túnel ferroviari més llarg del món. Fins ara, el rècord el tenia la galeria ferroviària de Seikan (Japó) amb 53 quilòmetres, seguit de prop per l'Eurotúnel, sota el canal de la Manxa, amb 50,5 quilòmetres de longitud.

Aquesta infraestructura de l'enginyeria moderna permetrà connectar el cantó suís italià del Ticino, amb el cantó suís alemany d'Uri en menys de 15 minuts, atès que els trens circularan a 250 km/h al seu interior. L'accés nord del túnel se situa a la localitat de Erstfeld, mentres que la boca sud està localitzada a Bodio. El nou Gotard substituirà el túnel ja existent des del 1882 per creuar els Alps, de 15 quilòmetres de longitud, entre les ciutats suïsses de Göschenen i Airolo. La posada en marxa d'aquesta nova infraestructura, suposarà una revolució sobretot en el trànsit de passatgers, ja que les altes velocitats permetran una reducció significativa dels temps de viatge entre Suïssa i Itàlia. 

La línia per on travessa el túnel del Gotard és una de les més transitades de tota Europa, sobretot per els trens de mercaderies, ja que serveix com una "autopista ferroviària" per accedir a països veïns, com Itàlia o Àustria. Amb el nou túnel, es preveu que creuin diàriament entre 200 i 250 trens, tant de mercaderies com de passatgers.

Font: Trenesmania.com

Adif invertirà 472 milions d'euros en millorar la xarxa convencional. Imatge: Alberto Salguero (Wikipedia)

Adif ha aprovat la licitació del contracte per a la realització del Pla de Tractament d'Infraestructura, Via i Intervencions correctives en línies d'ample ibèric i ample mètric de la xarxa convencional, per un import de 472.395.587 euros.

Amb un període de vigència de quatre anys, prorrogables per dos anys més, el contracte, comprèn, d'una banda, treballs de caràcter correctiu, derivats d'algun esdeveniment excepcional que produeixi una alteració de les instal·lacions o elements i destinats a tornar a les instal·lacions en el seu correcte estat de funcionament.

D'altra banda, inclou actuacions de caràcter preventiu, entre els quals destaquen la millora de la geometria de la via, substitució preventiva de carril, tractament de desviaments, neteja i millora de la xarxa de drenatge, actuacions en explanacions, trinxeres, ponts i túnels, manteniment de tancaments, tractament de passos a nivell i revisió i substitució de subjeccions i travesses, entre d'altres.

DISSET LOTS
El contracte s'ha dividit, per raons d'operativitat, en disset lots distribuïts en àrees geogràfiques -centre, nord-oest, nord, nord-est, est i sud-, als quals se sumen altres dos lots per a la xarxa d'ample mètric ex-FEVE.

Per cada lot s'establiran dos tipus d'execució del contracte: el primer, de tipus ordinari, abastarà les activitats de tractament preventiu, i el segon, amb caràcter de contracte marc, comprendrà els treballs de tractament correctiu de primeres i segones intervencions.

Font: Vía Libre

Renfe ha estat sancionada per elaborar suposadament contractes il·legals. Imatge: André Marqués

La Inspecció de Treball ha sancionat a Renfe per elaborar suposadament contractes temporals de forma il·legal per cobrir el treball "comú" i "diari" de maquinistes. La operadora ja ha recorregut les sancions i assegura que es tracta de casos puntuals.

Renfe va fer contractes temporals en frau de llei: la Inspecció de Treball ha sancionat a l'empresa pública per utilitzar aquesta modalitat de contractació per a fins diferents als que preveu la norma. Quatre maquinistes que va contractar de forma eventual al setembre de 2015 a Madrid, diu la inspecció, feien falta "per complir el treball comú ordinari i diari" de l'empresa. Renfe ja va ser sancionada pel mateix motiu l'any passat, després d'una denúncia del sindicat CGT.

A mitjans d'abril, la inspecció va mantenir una reunió amb representants de Renfe i dels treballadors. En ella, l'empresa no va aportar la justificació documental que acredités la necessitat de contractar aquests quatre maquinistes de forma temporal. "Preguntats els representants de l'empresa no van saber explicar en què consistia aquesta obra o servei concrets, més aviat al contrari, va semblar que no existia com a tal, sinó que es tractava simplement de contractar maquinistes perquè feien falta per cobrir el treball comú", reflecteix l'inspector en un document escrit.

Davant d'aquesta situació, la inspecció va aixecar acta d'infracció per utilitzar contractes temporals en frau de llei. Va imposar a l'empresa una sanció en "grau mitjà" perquè, diu, és negligent, ja que arrossega una altra infracció pel mateix motiu l'any passat. El 2015 Renfe va ser multada per fer 50 contractes temporals a maquinistes entre agost i octubre de 2014.

​SENSE DOCUMENTACIÓ
En aquesta ocasió, l'empresa tampoc va aportar documentació que acredités que s'havia produït un augment de "fluxos de transport". Encara que Renfe va utilitzar com a prova una sentència en la qual l'Audiència Nacional desestimava la sol·licitud de CGT que s'anul·lés la convocatòria de les parades i la nul·litat dels contractes, la Inspecció subratlla que la temporalitat dels contractes no està justificada ni s'ajusta a la norma ni a la jurisprudència.

L'informe destacava que, tal com estableix la llei, la causa de la temporalitat ha d'estar identificada "amb tota claredat i precisió", cosa que no succeïa en el cas de Renfe. Finalment, l'inspector va aixecar acta d'infracció greu contra l'empresa.

CGT, sindicat que va denunciar els fets en les dues ocasions, assegura que actualment hi ha més casos similars pendents del pronunciament de la inspecció. "Hem denunciat que això passa no només a Madrid; també a Tarragona, Santander o Bilbao. L'empresa és totalment conscient de la il·legalitat que suposa", asseguren des de la central.

No obstant això, fonts de Renfe asseguren que han recorregut les sancions i que es tracta de casos puntuals. Destaquen que la majoria de treballadors són indefinits: en el cas dels maquinistes només el 3,5% són temporals, diu l'empresa.

Font: eldiario.es

Rodalies augmenta les parades a Platja de Castelldefels per facilitar els desplaçaments a la platja. Imatge: Pol Bielsa (Flickr)

Des d'aquest passat cap de setmana i fins al 25 de setembre, Rodalies de Catalunya augmenta el número de parades a Platja de Castelldefels per facilitar els desplaçaments a les platges. 

Amb l'arribada de la temporada estival, Rodalies de Catalunya augmenta el número de trens amb parada a l'estació de Platja de Castelldefels, per facilitar els desplaçaments a les platges. 

Des d'aquest passat cap de setmana i fins al 25 de setembre, un total de 17 trens de la línia R2 Sud s'aturaran en aquesta estació. D'aquests trens, 8 surten de Barcelona entre les 9.30 i les 13 hores, i 9 des de Platja de Castelldefels entre les 16 i les 20 hores. 

Aquests trens realitzaran parada a l'estació tots els caps de setmana i festius fins al 25 de setembre.

Font: Rodalies de Catalunya

Una nova setmana d'aturades al metro torna a complicar la mobilitat a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Imatge: Twitter TMB

De nou la mobilitat de l'àrea metropolitana de Barcelona es torna a complicar degut a la nova setmana d'aturades al metro. Des d'avui i fins al dijous, hi hauran diverses aturades diàries en diverses franges horàries. 

Les vagues al metro tornen a complicar la mobilitat de l'àrea metropolitana de Barcelona durant bona part de la setmana. Des d'avui dilluns, fins al dijous 2 de juny, hi hauran aturades que afectaran el servei en diverses franges horàries. Aquest matí, els efectes s'han pogut sentir amb força al suburbà, amb trens completament plens i escenes de tensió entre els viatgers. Una de les línies més afectades per les aturades d'aquest matí ha estat la línia 5 en el seu tram central. Segons dades de TMB, el número d'usuaris a la franja del matí d'un dia laborable s'ha disminuït en un 19% avui en la primera jornada de les quatre que hi han previstes. 

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha decretat que es mantinguin uns serveis essencials del 40% en les aturades que coincideixen amb hores punta, i un 20% a les hores vall. 

Els dies 30, 31 de maig i 1 de juny, de 7 a 9 del matí, hi haurà un interval d'entre 8 i 10 minuts a les línies convencionals i entre 12 i 16 minuts a les línies automàtiques (L9 Sud/Nord, L10 i L11). Per la tarda, entre les 16 i 18h, hi haurà intervals d'entre 10 i 13 minuts a les línies convencionals i de 14 a 33 a les automàtiques. Ja a la franja de nit, de 22h a 22:30, els intervals poden oscil·lar entre els 32 i 44 minuts a les línies convencionals, i de 14 a 33 a les automàtiques.

El dia 2 de juny, hi haurà aturades de 9:20 a 12:20 i de 17 a 20h. Al matí els intervals d'espera seran d'entre 15 i 26 minuts a les línies convencionals. i de 14 a 33 a les línies automàtiques. Pel que fa a la tarda, hi haurà intervals d'entre 9 i 13 minuts a les línies convencionals, i de 14 a 22 a les automàtiques.

TMB adverteix que aquesta oferta serà insuficient per absorbir la demanda normal en les franges d’afectació, especialment a les hores punta del matí, en què de 7 a 9 h se solen registrar unes 190.000 entrades a la xarxa de metro, i recomana buscar mitjans alternatius de desplaçament. En cas d’utilitzar el metro convindrà seguir les indicacions que donin la megafonia, les pantalles i el personal de la xarxa. D'altra banda, la convocatòria de vaga pot afectar el telefèric de Montjuïc, servei que té el manteniment assignat a personal de Metro.

Aquestes vagues es realitzen degut al rebuig per part dels treballadors al preacord que es va assolir entre el Comitè d'Empresa i la direcció de Metro, que garantia la pau social fins al 2017. 

INCIDÈNCIA A L'ESTACIÓ EL COLL-LA TEIXONERA
D'altra banda, a part de la incidència de la vaga, segueixen en aquests moments les afectacions al metro, concretament a la línia 5, ja que es troba interrompuda des del matí entre Horta i Vall d'Hebron com a conseqüència d'un grup de grafiters. Segons els Mossos d'Esquadra, tres persones han estat detingudes, però es creu que encara s'amaguen més persones del grup entre els túnels, fet que obliga a interrompre la circulació fins a la detenció total d'aquest grup de persones. TMB posa a disposició dels clients un servei de bus substitutori per cobrir el trajecte afectat.

Font: TMB Notícies

FGC encara no disposa dels permisos per operar a la RFIG d'Adif, però segons el Ministeri de Foment, es troba en procés de tramitació. Imatge: The STB (Flickr)

FGC no disposa de la llicència per operar a la xarxa estatal d'interès general d'Adif. Així ho va confirmar el Ministeri de Foment, que va puntualitzar que aquesta autorització està actualment en tràmit. Fonts del procés apunten que els nous 331 podrien estar operats per personal de Renfe fins que es sol·lucionin els permisos pendents. 

FGC no té la llicència que l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària (AESF) exigeix als operadors de trens per circular per la xarxa ferroviària d’interès general, que inclou els primers 1,9 quilòmetres de la línia de la Pobla a Lleida. Així ho va confirmar ahir el ministeri de Foment, que va puntualitzar que aquesta autorització està actualment en tràmit. El fet que no es tingui impedeix que FGC posi en servei els dos nous trens, fabricats per encàrrec a Suïssa, que han de substituir l’operativa de Renfe a la línia de la Pobla per vehicles i personal de l’empresa pública de la Generalitat. Ara per ara, es desconeix quan podran circular aquests combois.

El departament de Territori i Sostenibilitat va declinar fer declaracions sobre aquesta qüestió i va recordar que tant la conselleria com FGC treballen de forma coordinada amb Foment, Adif i Renfe per engegar els trens com més aviat millor, tot i que encara sense una data concreta. Altres fonts pròximes al procés van apuntar que, a l’espera que Ferrocarrils obtingui l’autorització de l’AESF, es planteja que els nous trens puguin entrar en servei conduïts, de forma temporal, per maquinistes de Renfe, habilitats per circular per la xarxa d’interès general.

D’acord amb aquesta proposta, maquinistes de Renfe conduirien els trens almenys fins a Alcoletge, primera parada del recorregut de la línia de la Pobla, i ja en vies transferides a la Generalitat. En aquest punt, fora de la xarxa d’interès general de l’Estat, podria rellevar-los un maquinista de FGC per prosseguir els trajectes fins a Balaguer i la Pobla de Segur. Les mateixes fonts van apuntar que això permetria engegar els trens a partir del proper mes, mentre prossegueix la tramitació de la llicència. Aquesta autorització inclou certificacions de seguretat que també ha d’expedir l’AESF. També als maquinistes que operen en aquests 1,9 quilòmetres de la xarxa d’interès general a Lleida se’ls exigeixen certificacions específiques d’aquesta agència del ministeri de Foment.

Un total de 39 empreses tenen llicència per operar trens a la xarxa d’interès general espanyola, entre les quals hi ha societats públiques com Eusko Trenbideak-Ferrocarriles Vascos i la SNCF francesa. A Catalunya, el Consell Executiu va aprovar a començaments de mes la creació de la filial FGC Rail, amb capacitat per operar trens en aquestes vies de propietat estatal.

Font: lleida.com

FGV oferirà a partir de l'1 de juny descomptes per a famílies monoparentals. Imatge: Elfix (Wikipedia)

FGV oferirà a partir de l'1 de juny, descomptes per a famílies monoparentals d'entre un 20 i un 50 per cent a les xarxes de Metrovalència i TRAM d'Alacant. 

Amb aquestes reduccions, de règim especial i de règim general, Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i Tram d'Alacant faciliten a les famílies monoparentals l'equiparació als avantatges de les que ja gaudeixen les famílies nombroses.

En les dues xarxes, la reducció de preu es farà efectiva a través d'una targeta personalitzada que es pot sol·licitar aportant el carnet individual de membre de Família Monoparental expedit per la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, emès per la Generalitat Valenciana.

La targeta personalitzada TuiN, que és la que permetrà el descompte en Metrovalencia, es pot trobar en centres d'Atenció al Client i en els Punts del Client. El preu per viatge i els límits de consum mensual, són els mateixos que per a la resta d'usuaris de la targeta TuiN.

En el cas del Tram d'Alacant, les reduccions es duran a terme a través d'una Targeta d'Abonament Temporal personal que es pot sol·licitar a les estacions o a La Marina i que tindrà validesa d'un any a partir de la data d'expedició.

Font: Vía Libre

El transport de mercaderies per ferrocarril encara li queda molt camí per superar el transport per carretera. Imatge: bahnbilder.de

El transport de mercaderies per ferrocarril no està aconseguint encara superar al transport per carretera, segons un informe elaborat per el Tribunal de Comptes europeu. A més, registra un lleuger descens des del 2011. 

En aquest informe s'afirma que el ferrocarril és més respectuós amb el medi ambient i utilitza menys petroli importat, però no està aconseguint superar la competència del transport per carretera.

L'informe examina els resultats del transport de mercaderies per ferrocarril a la Unió des de 2000 i analitza si els fons comunitaris destinats a fomentar projectes ferroviaris de mercaderies s'han dirigit degudament a les necessitats d'infraestructura específiques del sector del transport de mercaderies per ferrocarril.

La fiscalització es va dur a terme a la Comissió i en cinc Estats membres -Espanya, la República Txeca, Alemanya, França i Polònia, que abasten, almenys parcialment, tots els corredors ferroviaris de mercaderies-entre mitjans de 2014 i mitjans de 2015, i va consistir en l'examen de divuit projectes d'infraestructura ferroviària destinats a beneficiar, almenys parcialment, al transport de mercaderies per ferrocarril.

La Comunitat Europea va contribuir amb un pressupost d'aproximadament 28.000 milions d'euros al finançament de projectes ferroviaris entre 2007 i 2013. Malgrat aquesta aportació i a la prioritat atorgada per la Unió Europea a la transferència del transport de mercaderies de la carretera al ferrocarril, en els últims quinze anys el transport de mercaderies per ferrocarril no ha respost de manera eficaç davant la competència del transport per carretera, segons s'afirma en l'informe.

Gràfic amb les quotes de transport de mercaderies per ferrocarril a la UE. Extret de Vía Libre

L'auditoria constata que les empreses exportadores prefereixen la carretera al ferrocarril per al transport de mercaderies. Encara que alguns Estats membres -com Àustria, Alemanya i Suècia han aconseguit millors resultats, la quota modal mitjana del transport de mercaderies per ferrocarril a la Unió, en conjunt, ha patit un lleuger descens des de 2011.

Entre els factors que juguen encontra del transport ferroviari de mercaderies destaca la baixa velocitat mitjana dels trens de mercaderies. En els estats membres d'Europa central i oriental, la velocitat mitjana oscil·la entre els 20 i els 30 km/h i tan sols d'uns 18 km/h en moltes rutes internacionals.

Percentatges totals del transport de mercaderies arreu de la UE, segons Eurostat. Extret de Vía Libre

ESPAI FERROVIARI ÚNIC EUROPEU, ENCARA LLUNY
L'informe adverteix que l'espai ferroviari europeu únic encara dista molt de ser una realitat. La xarxa ferroviària europea segueix sent en gran mesura un sistema de xarxes nacionals independents, amb diferents autoritats nacionals i reglamentacions nacionals molt diferents sobre l'assignació de solcs, l'administració i la tarificació.

Els procediments de gestió del trànsit no s'han adaptat a les necessitats del sector del transport de mercaderies per ferrocarril, ni tan sols en els corredors ferroviaris de mercaderies: els trens de mercaderies paguen taxes per quilòmetre d'infraestructura ferroviària utilitzada, mentres que en el transport per carretera això no és sempre així.

En tres dels estats membres estudiats en l'informe -Polònia, República Txeca i Alemanya es van assignar més fons de la Unió a les carreteres que al ferrocarril durant el període 2007-2013 i quan es van assignar fons al transport ferroviari no es van emprar primordialment per satisfer les necessitats del sector del transport de mercaderies. A Espanya, es van destinar 484 milions d'euros dels fons de la RTE-T al ferrocarril i 52 milions a les carreteres.

Un altre dels factors que afecten negativament al transport ferroviari de mercaderies que es destaquen en l'informe són les deficiències en el manteniment de la xarxa ferroviària, que poden afectar la sostenibilitat i al rendiment.

RECOMANACIONS
"Si no s'aborden els problemes posats en relleu en aquest informe, el finançament extraordinari per si sol no serà suficient per resoldre els problemes", ha manifestat Ladislav Balko, membre del Tribunal de Comptes encarregat de l'informe. "La Comissió i els Estats membres haurien d'ajudar els administradors d'infraestructures i a les empreses ferroviàries a centrar-se en millorar la fiabilitat, la freqüència, la flexibilitat, l'orientació al client, el temps de transport i el preu", ha afegit.

Els auditors recomanen que la Comissió i els Estats membres resolguin les insuficiències observades en la liberalització del mercat del transport de mercaderies per ferrocarril, en els procediments de gestió del trànsit, en les limitacions administratives i tècniques, en el seguiment i la transparència dels resultats en el sector i en unes condicions de competència equitatives per als diferents modes de transport.

Perquè es faci un millor ús dels fons europeus, també recomanen que la Comissió i els Estats membres vinculin els objectius de les polítiques amb l'assignació de fons de forma més coherent, així com la selecció, planificació i gestió de projectes, i el manteniment de la xarxa ferroviària.

En aquest enllaç, podeu consultar l'informe complet que ha elaborat el Tribunal de Comptes europeu. 

Font: Vía Libre

L'Avril de Talgo ha superat les proves de certificació. Imatge: empresaexterior.com

El tren Avril, desenvolupat per Talgo, ha finalitzat les proves de certificació d'acord a la Especificació Tècnica d'Interoperabilitat (ETI), amb una evaluació conforme de l'organisme certificador. 

L'Avril és el nou tren d'alta velocitat i alta potència de Talgo, del qual la velocitat de certificació és de 330 km/h, per la qual cosa el seu comportament dinàmic s'ha assajat a 363 km/h, és a dir amb un increment del 10 per cent respecte a la velocitat d'homologació.

Per comprovar el comportament dinàmic, el tren va ser equipat de bogies i rodals instrumentats, i un dels seus cotxes va ser condicionat com a laboratori per tractar tant els senyals provinents de la rodadura com les de les caixes.

DOS ANYS DE PROVES
El tren pre-sèrie de la plataforma Avril va començar els seus moviments de forma autònoma el 3 d'abril de 2014. Des de llavors i fins a la conclusió de les proves, el passat 10 de maig, ha realitzat nombroses proves en via, tant de posada a punt , com de validació i de certificació. Així, durant una mica més de dos anys, ha circulat per diferents línies d'alta velocitat de la xarxa espanyola: Madrid-Sevilla, Madrid-Barcelona, Madrid-València i Albacete-Alacant.

En una primera etapa es va realitzar una avaluació del disseny del tren per, posteriorment, procedir a les proves estàtiques i les comprovacions abans de la seva sortida a via general per a proves dinàmiques. La primera sortida a la via general va ser el 15 d'agost de 2014 i es va arribar als 140 km/h.

Durant aquest període de certificació s'han avaluat les 102 característiques del tren requerides en l'Especificació Tècnica d'Interoperabilitat del subsistema de material rodant del sistema ferroviari trans-europeu d'alta velocitat de 21 de febrer del 2008.

LES PROVES DE L'AVRIL, EN XIFRES
- 181 sortides a la via general.
- 37 entrades a les vies de prova a La Sagra. 
- Velocitat màxima assolida sostinguda: 363 km/h, a la línia Madrid-Barcelona. 
- Màxima velocitat assolida sostinguda: 350 km/h, a les línies Madrid-Barcelona i Albacete-Alacant, amb les rodadures de canvi d'ample instal·lades.
- Més de 76.000 km recorreguts. La major part, a velocitats superiors a 300 km/h. 
- Ha realitzat 890 recorreguts d'assajos de medició. 
- Ha realitzat més de 320 frenades, utilitzant fre de servei, auxili, urgència, emergència i condicions degradades. 

Font: Vía Libre

Les noves 331 d'FGC inicien les proves d'homologació al tram d'Adif. Imatge: The STB (Flickr)

FGC ja ha començat les proves d'homologació dels nous trens de la sèrie 331 al tram d'1,9 quilòmetres entre Lleida-Pirineus i la bifurcació de Pla de Vilanoveta, un requisit necessari de cara a la seva posada en servei definitiva. La conselleria de Territori i Sostenibilitat encara desconeix quan es posaran en funcionament els nous combois.

FGC ha començat a provar des d'aquest passat dissabte els nous trens de la sèrie 331 al tram que queda pendent per homologar, entre l’estació de Lleida-Pirineus i la bifurcació de Pla de Vilanoveta. Així ho va confirmar ahir el departament de Territori, que va indicar que la circulació d’aquests combois en aquesta infraestructura, propietat d'Adif, forma part del procés d’homologació necessari per posar-los en servei.

En aquest sentit, cal recordar que aquest requisit és necessari perquè puguin circular pel poc més d’un quilòmetre de via de propietat estatal, l’únic tram del recorregut que no va ser traspassat a la Generalitat. La conselleria va assenyalar que encara es desconeix quan obtindran l’homologació per poder posar en marxa els nous trens. Fins ara, aquests combois només s’havien pogut veure a l’estació de Lleida remolcats generalment per les locomotores de la sèrie 333.3. Ahir, en canvi, van fer diferents entrades i sortides de l’estació al llarg de la tarda, i es continuarà fent fins a assolir la homologació definitiva. 

Aquests nous trens i el personal de FGC hauran de substituir l’operativa de Renfe en aquesta línia. Així mateix, han de permetre recuperar freqüències retallades anys enrere i establir fins a quatre trajectes diaris entre Lleida i La Pobla de Segur.

Fonts: lleida.com/Diari Segre