Durant el període de vaga, el metro només oferirà un 20% del servei, amb intervals d'espera que poden ser superiors als 15 minuts. Imatge: teguioenbarcelona.com

El proper dimarts, la mobilitat a la ciutat de Barcelona es pot veure significativament alterada degut a la vaga que han convocat el Comitè d'Empresa de Metro per reclamar la firma d'un nou conveni que millori les seves condicions de treball. Entre les 10 i les 15h, es preveu que només circuli un de cada sis trens, això significa un 20% respecte al servei habitual.

Amb motiu de la convocatòria per part del Comitè d'Empresa de Metro d'una aturada pel dimarts 2 de febrer, entre les 10 i les 15 hores, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) adverteix que el servei de metro quedarà alterat en aquesta franja horària. El Departament d’Empresa i Ocupació ha ordenat que es mantinguin uns serveis mínims equivalents al 20% de l'oferta habitual. Això vol dir que durant l'aturada les estacions continuaran obertes però els trens circularan amb intervals molt superiors als normals, que poden ser de 15 minuts o més. En cas necessari s'adoptaran mesures de regulació dels fluxos de passatge per evitar que se superi la capacitat de les andanes. En un dia laborable, de 10 a 15 hores, la xarxa de metro sol registrar unes 340.000 entrades en total. TMB recomana planificar amb antel·lació els desplaçaments abans d'agafar el mitjà de transport en funció de les restriccions al servei. 

MOTIUS DE L'ATURADA
L'aturada que es realitzarà aquest proper dimarts, té com a objectiu reclamar un nou conveni col·lectiu i millorar les condicions laborals dels treballadors del metro. No obstant, cal destacar que durant aquests darrers dies, en certes hores del dia, els trens realitzen la parada a les estacions més temps de l'habitual, provocant un augment considerable en el temps de trajecte. Això és degut suposadament a una vaga encoberta per part dels treballadors, amb l'intenció d'anar escalfant l'ambient de cara a la vaga parcial d'aquest dimarts. 

Fonts: TMB Notícies/Elaboració pròpia

La prova realitzada ahir va consistir en una simulació de funcionament de la línia en situacions de màxima afluència tant a la Fira com a l'aeroport. Imatge: TMB Notícies

Ahir dissabte es va desenvolupar a la nova L9 Sud, una prova específica de situacions extremes d'afluència de passatgers, que ha tingut com a escenaris les estacions d'Aeroport T1 i Fira. Almenys 2.000 persones es van inscriure en aquestes proves que per a moltes persones van ser pràcticament una preinauguració. 

Des del 22 de gener, quan TMB va rebre formalment la infraestructura, la línia 9 Sud ha entrat en la fase de marxa en blanc —l’última abans que el 12 de febrer es posi en servei—, en què es reprodueixen les condicions de funcionament normal sense passatgers i es comproven els processos operatius en situacions critiques. Els trens recorren els 20 quilòmetres de la línia, s’aturen en les 15 estacions, obren i tanquen portes, se senten els missatges de megafonia, s’il·luminen les pantalles i els teleindicadors... sense més presència que la del personal previst per atendre la línia quan estigui en servei comercial.

Però ahir es va obrir un parèntesi en el període de proves per dur a terme un exercici diferent, una simulació d’aglomeracions en dos punts de la xarxa, realitzada amb l’ajuda indispensable i desinteressada de més de 2.000 voluntaris. Els participants, registrats prèviament, havien entrat a partir de les 10 del matí a les estacions de Cèntric, Torrassa i Collblanc, des d’on s’han traslladat en trens a les dues estacions més singulars del traçat, la d’Aeroport T1 i la de Fira.

AGLOMERACIONS FICTÍCIES A LA T1
A partir de les 11 del matí, a Aeroport T1 unes 700 persones han representat el paper de turistes i viatjants de negocis, alguns fins i tot carregats amb maletes, seguint les instruccions dels organitzadors. Així, mentre uns voluntaris feien cua per comprar un bitllet al vestíbul per agafar el metro, d’altres es movien en sentit contrari i es disposaven a comprar el bitllet especial d’aeroport per sortir del metro i encaminar-se als taulells de facturació (en aquesta estació i la d’Aeroport T2 hi ha tancament tarifari de sortida i no són vàlids el bitllet senzill de metro ni la T-10).

Mentrestant, a Fira, unes altres 1.400 persones omplien el vestíbul del recinte firal i s'adreçaven cap al passadís de connexió amb el metro. Des d’allà, un grup tenia la indicació de simular la compra d’un bitllet a les màquines distribuïdores i adreçar-se a la línia de peatge, mentre que un altre grup havia de validar directament i entrar. D’aquesta manera s’ha pogut mesurar la capacitat de la venda automàtica i de la barrera de validació d’aquest accés, que és el que faran servir molts dels assistents als salons que contractin amb la Fira la disponibilitat del passadís subterrani.

VARIACIONS AMB LA DEMANDA
Amb aquestes proves, realitzades en col·laboració amb la Fira de Barcelona i AENA, els responsables de Metro han volgut crear unes situacions extremes d’afluència de passatge, molt per damunt dels màxims esperables. I ho han fet en dos punts de la línia catalogats com a especials perquè estaran sotmesos a fortes variacions en el grau d’utilització, en funció de si hi ha activitats d’afluència massiva a la Fira de Gran Via i de si hi ha operacions sortida i arribada de l’aeroport, per exemple.

L’assaig era "important" i ha estat "un èxit", perquè han funcionat les mesures d’ampliació de la capacitat de la línia de peatge de Fira i la senyalització extraordinària de l’estacio d’Aeroport T1, segons ha detallat el director de Línies Automàtiques, Ramon Malla. I ha estat gràcies a la implicació (i la paciència) dels 2.000 participants, que en part eren empleats de Metro, però també veïns del Prat i de l’Hospitalet, i persones interessades en el transport públic. Tots s’han emportat un lot d’obsequis i molts records en forma de fotografies i selfies, per a la qual cosa han disposat de fotoreclams commemoratius a les estacions.

Font: TMB Notícies

Els Mossos han detingut els responsables del robatori de coure del passat mes de desembre a Mollet. Imatge: C. Calderer (Ara.cat)

Els Mossos d'Esquadra han detingut a la banda responsable del gran robatori de coure d'aquest passat mes de desembre a Mollet. Els responsables són sis membres de nacionalitat espanyola, amb edats compreses entre els 25 i els 40 anys i amb antecedents penals. 

Els Mossos d'Esquadra han detingut 'in fraganti' sis membres de la banda presumptament responsable del gran robatori de coure del 15 de desembre a Mollet del Vallès, que va afectar milers d'usuaris dels serveis de Rodalies. En declaracions als mitjans aquest dimecres, el conseller d'Interior, Jordi Jané, ha explicat que van ser arrestats dimarts a la nit quan intentaven fer un altre robatori de coure a l'Espluga de Francolí, després que els Mossos feia diversos dies que els seguien.

Els detinguts són tots de nacionalitat espanyola, amb edats compreses entre els 25 i els 40 anys. Segons el diari Ara, els Mossos tenen proves que el grup podria ser responsable d'una vintena de robatoris de coure a Catalunya, dels quals destaquen el del dia 15 de desembre a Mollet del Vallès, el del 21 de desembre i el 4 de gener a Juneda i el del 25 de gener a Vinaixa.

PODIEN SER ELS AUTORS DE 150 ROBATORIS MÉS
El grup tenia un 'modus operandi' molt concret i estaven molt ben organitzats. Robaven i venien el coure molt de pressa. De fet, quan el sostreien ja sabien a qui el vendrien i quan. Aquest 'modus operandi' coincideix amb les característiques de 150 robatoris més, però pels quals els Mossos no els poden imputar perquè no tenen prous proves. La banda ja havia estat a la presó entre les anys 2009 i 2011. Durant aquest període, Adif havia informat els Mossos que havia baixat la quantitat de robatoris a Catalunya. Al llarg d'aquesta tarda s'estan duent a terme registres als domicilis dels detinguts per tal d'obtenir-ne més informació.

UN COL·LAPSE DE LLARGA DURADA
Quinze dies després del gran col·lapse de Rodalies, els trens seguien funcionant al 50% i sense data per recuperar la normalitat. Finalment, gairebé un mes després, les línies R2 i R11 van retornar al seu horari habitual. La línia R8 no ho farà fins dimarts, 2 de febrer, quan Renfe i Adif tenen previst restablir el servei. Aquest any ja s'han presentat 390 denúncies per robatoris a instal·lacions ferroviàries de tot Catalunya, que un 90% de les vegades tenia a veure amb el robatori de cable.

Font: Ara.cat

La PTP critica el solapament dels serveis exprés.cat amb els serveis de Rodalies.

La Plataforma per la Promoció del Transport Públic (PTP) ha criticat a la Generalitat de Catalunya per el disseny de la xarxa d'autobusos d'altes prestacions Exprés.cat, degut al solapament de bona part de les línies amb els serveis ferroviaris de Renfe.

La Plataforma per la Promoció del Transport Públic (PTP), ha criticat en un comunicat a la Generalitat de Catalunya per el disseny de la xarxa d'autobusos d'altes prestacions Exprés.cat, que en bona part de les seves línies es solapen amb els serveis ferroviaris de Renfe. 

El comunicat de la PTP responia a la informació facilitada per la Generalitat sobre l'increment de demanda de la xarxa d'autobusos Exprés.cat que ha arribat a duplicar el seu nombre de viatgers. No obstant això, segons la PTP, les xifres facilitades comparen dues anualitats -2014 i 2015- amb una oferta molt diferent ja que la xarxa tenia 15 i 23 línies respectivament.

Tot i que la PTP assegura que és positiva aquesta demanda de 10,2 milions d'usuaris de transport públic d'autobusos, manifesta la seva preocupació pel disseny de sis línies de la xarxa d'autobusos Exprés.cat que es solapen totalment als serveis de rodalies i regionals operats per Renfe.

El nombre de línies solapades amb el tren arriba a un total de sis, quatre a la província de Barcelona, i una cadascuna a les províncies de Tarragona i Lleida. Les línies més destacades són aquestes:

PROVÍNCIA DE BARCELONA
e1 Barcelona-Sabadell: Solapada amb els serveis de la línia R4 de Rodalies de Catalunya i la línia S2 d'FGC. 
e2 Barcelona-Terrassa: Solapada amb els serveis de la línia R4 de Rodalies de Catalunya i la línia S1 d'FGC. 
e15 Barcelona-Vilanova i la Geltrú: Solapada amb els serveis de la línia R2 Sud de Rodalies de Catalunya, oferint 4 serveis per hora i amb un temps de trajecte inferior al bus. 
e16 Barcelona-Sitges: Solapada amb els serveis de la línia R2 Sud de Rodalies de Catalunya, oferint 4 serveis per hora i amb un temps de trajecte inferior al bus. 

PROVÍNCIA DE TARRAGONA
e1 Tarragona-Torredembarra-El Vendrell: Solapada amb la línia RT2 de Rodalies de Catalunya. També es contempla la creació d'una línia entre Tarragona, Salou i Cambrils, també solapada amb els serveis de les línies R16 i RT2 de Rodalies. 

PROVÍNCIA DE LLEIDA
e1 Lleida-Tàrrega-Cervera: Solapada amb la línia R12 de Rodalies de Catalunya. No obstant, en el projecte d'expansió es contempla la creació d'una línia entre Lleida i Balaguer, solapada amb els serveis d'FGC, i entre Lleida i Almacelles, solapada amb els serveis de Renfe. 

Mapa amb els serveis exprés.cat solapats amb els serveis ferroviaris. Extret de la web PTP.

El nombre de línies exprés.cat solapades amb els serveis ferroviaris, és de sis en total per tota Catalunya, quatre d'elles a Barcelona i una cadascuna a Tarragona i Lleida

El cas més flagrant de solapament de la xarxa d'autobusos exprés.cat amb el tren, segons la PTP, és el de les línies e15 Barcelona-Vilanova i la e16 Barcelona-Sitges on la demanda prèvia per carretera era molt baixa i la nova oferta creada no té cap avantatge significatiu sobre la línia R2. La PTP diu que "la promoció d'aquestes línies s'ha basat clarament en un atac frontal a la companyia pública Renfe i no a l'ús de l'automòbil, que és el que hauria de preocupar"

PTP assegura en aquest sentit que mentres alguns corredors de Exprés.cat operats únicament per autobús no ofereixen uns mínims de freqüència, s'ha dotat a la línia de Vilanova d'un servei cada trenta minuts, passant de quaranta a seixanta serveis diaris amb una ocupació mitjana de quinze viatgers per autobús.

L'increment de la demanda ha passat de 250 a 900 viatgers diaris i la capacitat màxima que pot oferir l'autobús és de 170 viatgers per hora i sentit. En aquesta mateixa relació -Barcelona-Vilanova- Renfe ofereix 78 viatges d'anada i noranta de tornada amb nombroses places lliures i una puntualitat d'accés a Sants del 95 per cent. La capacitat màxima és de 6.000 viatgers per hora i sentit.

Des del punt de vista de la qualitat de l'aire a l'àrea metropolitana "resulta del tot contraproduent introduir més autobusos amb demandes procedents del ferrocarril i no del cotxe", finalitza la PTP que assegura que "reclamarà al nou conseller de Territori i Sostenibilitat la reubicació dels autobusos solapats i la potenciació de la xarxa ferroviària, tal com han fet anteriorment en repetides ocasions".

Font: Vía Libre

Vista de l'andana a l'estació Fira de l'L9 Sud ja en la fase final del període de proves. Imatge: Twitter Bernat Borràs (@trenscat)

La nova línia L9 Sud del metro obrirà les seves portes el proper divendres 12 de febrer, festiu a Barcelona i L'Hospitalet. La jornada inaugural donarà pas a dos dies de portes obertes i es preveu que el dilluns 15 comenci el servei ordinari a la línia. 

L'esperada L9 Sud obre portes el divendres 12 de febrer. La inauguració, que coincideix amb un dia festiu a Barcelona i l'Hospitalet, donarà pas a dos dies de portes obertes, dissabte 13 i diumenge 14 de febrer, per facilitar que la ciutadania conegui el tram que connectarà la Zona Universitària i l'aeroport del Prat.

Les administracions repartiran uns 50.000 bitllets senzills inaugurals entre els veïns perquè siguin els primers a conèixer la nova infraestructura. Els qui no disposin d'aquests títols, podran accedir amb els títols habituals. El dilluns 15 de febrer serà el primer dia de funcionament ordinari. Així ho ha confirmat aquest dimecres el nou conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Josep Rull, en una visita a les instal·lacions, que des de la setmana passada ja es troben en la fase final de proves.

L'estrena de l'L9 Sud arribarà una setmana abans de l'inici del Mobile World Congress 2016, que tindrà lloc del 22 al 25 de febrer. Tenir a punt l'enllaç directe amb metro entre el recinte firal de Gran Via i l'aeroport va ser un compromís clau de les administracions catalanes per convèncer GSMA, el comitè organitzador del congrés, que aquesta multitudinària fira se segueixi celebrant a Barcelona fins a l'any 2023.

L'alcaldessa Ada Colau ja va anunciar fa uns dies que l'estrena s'avançaria cinc dies respecte a la previsió inicial, que era posar en marxa el servei el 19 de febrer, gràcies als bons resultats de la fase final de proves. En total s'han realitzat més de 3.000 proves des del novembre de 2014.

CADA 7 MINUTS... O MENYS
La freqüència habitual de la nova línia serà d'un tren cada set minuts per sentit. El seu funcionament automàtic farà que es pugui adaptar la freqüència a la demanda, en funció de les franges horàries, els dies de la setmana i les èpoques de l'any. A més, davant l'arribada de congressistes a la Fira o en un esdeveniment cultural o esportiu determinat, s'habilitarà una configuració especial que pot arribar a reduir la freqüència de pas del metro entre estacions concretes fins deixar-la per sota dels quatre minuts.

El nou tram de la línia 9 connectarà les estacions de Zona Universitària amb la terminal 1 de l'aeroport en 32 minuts. El temps de trajecte entre l'aeroport i Fira és de 22 minuts i la previsió és que el nou servei sumi uns 23 milions de viatgers anuals.

Comprèn 20,1 quilòmetres de línia i 15 parades de metro: Zona Universitària, Collblanc, Torrassa, Can Tries-Gornal, Europa-Fira, Fira, Parc Logístic, Mercabarna, les Moreres, el Prat Estació, Cèntric, Parc Nou, Mas Blau, Aeroport T2 i Aeroport T1. Tres de les estacions són al municipi de Barcelona, cinc a l'Hospitalet i set al Prat, incloses les dues estacions de l'aeroport.

El nou servei tindrà una freqüència de set minuts i connectarà la Zona Universitària i l'aeroport en tan sols 32 minuts 

RECÀRREC EN EL BITLLET SENZILL
Per viatjar des de o fins a les estacions de l'aeroport caldrà pagar un suplement de 2,35 euros, encara que estaran exempts els titulars d'abonaments com la T-50/30, la T-Mes, la T-Jove, la T-Trimestre o la Targeta Rosa. No obstant això, els usuaris menys assidus de les targetes multiviatge -com els turistes-, hauran de pagar fins a 4,50 euros pel bitllet senzill no integrat (2,15 euros pel bitllet normal i 2,35 de recàrrec per viatjar a l'aeroport) i hauran validar a l'entrada i a la sortida. Quan entri en funcionament la T-Mobilitat es simplificarà aquesta política tarifària específica.

Font: La Vanguardia

CP Carga passa a mans de la multinacional MSC, entrant per primera vegada en el sector ferroviari. Imatge: Nelso Silva (Flickr)

El procés de privatització de la divisió de mercaderies dels ferrocarrils portuguesos, CP Carga, ha conclòs amb l'adquisició de l'empresa per part de la suïssa MSC Rail, vencedora en el procés concursal. Finalment els treballadors de l'empresa no podran optar a comprar el 5% de les accions tal i com ho contempla la llei. 

La privatització, condició imposada pel rescat de l'economia portuguesa, va arrencar el passat mes de març i el concurs per a l'adjudicació es va obrir al setembre.

Des d'aquell moment s'han valorat les ofertes i s'han analitzat per part de l'Autoritat de la Competència portuguesa que va aprovar la venda a MSC Rail al desembre i finalment el nou govern ha donat la seva aprovació.

PLA ESTRATÈGIC
La proposta guanyadora contempla un pla estratègic d'expansió de l'activitat que serà presentat, juntament amb el nou nom de la companyia en les properes setmanes. Portugal és el primer país en el qual la multinacional suïssa MSC, especialitzada en transport marítim de càrrega en contenidors, assumirà l'operació ferroviària.

L'objectiu declarat del comprador és convertir a la companyia en el primer operador ferroviari de mercaderies de la Península Ibèrica. Un objectiu llunyà ja que la facturació anual de CP Carga, 64 milions d'euros, es troba bastant lluny de la de Renfe Mercaderies, que es mou a l'entorn dels 250 milions.

Un terç de la càrrega que mou CP correspon a contenidors i la major part d'ells amb origen i destinació al port de Sines, per a operacions de transbord amb MSC.

La divisió de mercaderies de CP ha estat adquirida per la suïssa MSC Rail, que vol convertir la companyia en el primer operador ferroviari de mercaderies de la Península Ibèrica

TREBALLADORS
MSC assegura que el seu pla estratègic consolida el futur de la plantilla de treballadors de CP Carga, als quals se'ls oferia la possibilitat d'adquirir fins a un 5 per cent del capital de l'empresa.

Finalment, la majoria dels empleats de CP Carga ha renunciat a aquesta opció que contemplava la llei marc portuguesa per a les privatitzacions i MSC Rail comprarà previsiblement el 100 per cent de les accions.

Els treballadors podien adquirir les accions en un tram exclusiu d'oferta pública de venda, amb un 5 per cent de descompte respecte al preu pagat per MSC Rail. CP Carga compta amb una mica més de cinc-cents treballadors dels quals uns cinquanta són directius, alguns dels quals sí que han mostrat interès.

Font: Vía Libre

Passatgers esperant a l'estació de Mollet-Sant Fost, epicentre del caos del passat mes de desembre. Imatge: El Periódico

Bones notícies per als usuaris de l'R8 de Rodalies, afectats des de fa quasi dos mesos per el robatori de cable de coure a Mollet. Renfe ha confirmat en un comunicat, que el servei habitual de la línia es restablirà totalment a partir del proper dia 2 de febrer. 

La línia R8 de Rodalies tornarà a restablir el seu servei habitual dimarts que ve, després de finalitzar els treballs de reparació dels danys ocasionats pel robatori de coure del passat 15 de desembre. Renfe ha informat, en un comunicat, que el servei per aquesta línia quedarà així completament recuperat coincidint amb l'inici de les classes del segon semestre del curs a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Per agilitzar els treballs que queden per fer, el servei d'aquesta línia es prestarà entre Cerdanyola-Universitat i Mollet-Sant Fost amb certes modificacions entre el 27 i el 30 de gener.

Des del robatori de coure, que va provocar una limitació de la capacitat operativa de la línia, Adif i Renfe van establir un pla especial de transport amb un servei d'autobús entre Martorell i Mollet-Sant Fost durant els dies laborables. El robatori de 480 metres de cable del sistema d'electrificació i el posterior contacte de cables d'alta tensió amb altres conductors elèctrics de baixa tensió va provocar diversos incendis i greus afectacions generalitzades en diversos punts de la infraestructura ferroviària.

Els incendis van afectar quatre enclavaments en estacions i bifurcacions, dos dels quals van quedar completament destruïts i uns altres dos molt danyats. Entre altres actuacions, Adif, la gestora de la infraestructura, està duent a terme la reposició de 60 quilòmetres de cablejats dels sistemes de senyalització, comunicació, gestió de trànsit i seguretat.

El robatori de cable de l'passat 15 de desembre va afectar la circulació de 200 trens i a més de 60.000 passatgers.

Font: El País

L'Oaris de CAF és un dels candidats a guanyar el concurs per l'adquisició de nous combois per l'AVE. Imatge: CAF

Uns mesos després d'anunciar l'obertura per al concurs dels nous trens d'alta velocitat, Renfe ha preclassificat a set empreses del sector que s'han presentat en aquest concurs. Els candidats són Alstom Transporte, CAF, Siemens, Talgo, Bombardier, Hitachi Rail Italy i Alstom Transport. 

Segons va aprovar el consell d'administració de Renfe el passat 10 de novembre, la licitació preveu el subministrament de quinze trens, amb possibilitat de demanar fins a quinze addicionals, en lots de cinc, i el manteniment per trenta anys, amb possibilitat de pròrroga de deu anys més.

El procediment consta de dues fases. Una primera de preclassificació de licitadors, en què a més de l'exigència de ser fabricant de trens, s'han de complir requisits de solvència tècnica i economicofinancera. I una segona fase que consistirà en un procediment de licitació oberta amb les ofertes rebudes dels licitadors que hagin passat la fase de preclassificació.

Fins a set empreses s'han presentat per a la licitació de nous combois per línies d'alta velocitat, les més importants del sector

ADQUISICIÓ PROGRESSIVA
L'import màxim de licitació per als primers quinze trens (amb manteniment a quaranta anys) ascendeix a 1.401 milions d'euros, mentres que per a la totalitat de les opcions plantejades (trenta trens/quaranta anys de manteniment) l'import total màxim és de 2.642 milions d'euros.

Amb aquesta licitació es planteja un procés d'adquisició progressiva per ajustar el parc a l'evolució de les necessitats. El contracte de manteniment inclòs en la licitació es planteja per primera vegada per a la totalitat de la vida útil dels nous trens (trenta anys amb opció a deu anys més), amb l'objectiu de garantir que l'oferta adjudicatària garanteixi el menor cost d'explotació associat als trens durant la vida d'aquests.

Renfe, a més, es reserva al contracte les intervencions de segon nivell i un 30 per cent del total del servei de manteniment, amb un volum de producció estimat de fins 40.700 hores anuals.

GRAN CAPACITAT
Els nous trens d'alta velocitat en ample internacional (conegut com a ample UIC) hauran de tenir una velocitat màxima de circulació de més de 320 km/h, sistema d'alimentació tritensió i sistemes de senyalització ERTMS i Asfa Digital (a més de compatibilitat amb la senyalització de la xarxa francesa en deu unitats).

Han de tenir un mínim de 400 places, dues classes, cafeteria, instal·lació per a la restauració, sistemes independents per cotxes (il·luminació, climatització), lavabos, sistema WiFi i ser accessibles segons la normativa vigent.

Amb aquesta licitació, Renfe busca avançar cap a la transformació tecnològica i digital de la seva flota i dels serveis que ofereix als seus clients. Els nous trens han de permetre una major eficàcia en costos i una millor productivitat de la seva explotació per oferir serveis als preus més competitius, amb la màxima connectivitat i una oferta de servei i entreteniment a bord més personalitzada que faci més atractiva l'experiència de viatge.

Font: Vía Libre

El metro és un dels transports que més ha crescut durant el 2015. Imatge: elperiodicodelaenergia.com

El transport públic de l'àrea de Barcelona ha registrat el seu nivell màxim de la seva història, registrant 939 milions de viatges durant l'any 2015. La majoria dels operadors ferroviaris guanyen viatgers, especialment el metro. 

El sistema de transport públic metropolità de Barcelona ha registrat 939,3 milions de viatges durant el 2015. És la xifra més alta aconseguida mai, superant en dos milions el màxim històric marcat el 2011 i amb un 2,5% més que l'any passat (23 milions), segons les dades de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM). El rècord ha arribat després de dos anys de creixement continuat iniciat l'estiu del 2013, quan es va començar a recuperar el nombre d'usuaris del transport públic després d'un important retrocés sofert durant els pitjors anys de la crisi, quan es va baixar fins als 887 milions el 2013, molt per sota dels 934 que hi va haver el 2008.

El creixement en aquest 2015 ha estat generalitzat en tots els operadors. Destaquen especialment els autobusos interurbans de la Generalitat, que han guanyat un 4,2% de viatgers. Aquest augment s'explica per la posada en marxa de noves línies d'autobús ràpid (exprés.cat), que connecten la capital amb diferents municipis sense parades intermèdies. Els autobusos de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) també han crescut un 4,2%.

El tramvia, per la seva banda, ha crescut un 3,8% i les línies de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) ho han fet un 3,2%, en part gràcies a la prolongació fins a Terrassa, que ha fet augmentar en 750.000 viatgers els usuaris del metro del Vallès.

En xifres absolutes, el metro és el transport que més ha crescut. Ha guanyat 9,3 milions d'usuaris i arriba als 385 durant tot el 2015.

El 72,22% del total de validacions en el sistema de transport públic van ser amb títols integrats, un punt per sobre de l'any anterior. Segons l'ATM, les targetes multiviatge han perdut pes mentres que cada vegada són més utilitzats els abonaments integrats mensuals i trimestrals.

Font: La Vanguardia

Els nous ICE 4 se sotmeten a proves climàtiques per certificar el seu funcionament en condicions extremes. Imatge: Vía Libre

Siemens i Deutsche Bahn porten a terme les proves climàtiques en el túnel climàtic de Viena per certificar el seu comportament en condicions extremes, entre els 25 i els 45 graus sota zero. 

Els dos primers trens ICE 4 que entren en servei comercial a la tardor, estan sent sotmesos a un programa de dotze setmanes de proves de funcionament en les condicions més extremes de temperatura, molt per sobre dels rangs exigibles segons les normes europees.

Les proves permetran certificar que els vehicles són capaços de circular a velocitats de fins a 200 km/h en un rang entre els 25º sota zero i els 45º sobre zero, amb gel, neu, pluja, vent i sol.

Proves climàtiques dels ICE 4. Imatge: Vía Libre

Les proves es realitzen al túnel climàtic, el més llarg del món, que opera Rail Tec Arsenal (RTA) a Viena, i inclouen assajos específics encarregats per DB per als equips de calefacció, ventilació i aire condicionat.

A més, es verifiquen, pantògrafs, eixugaparabrises, obertura i tancament de portes, escales extensibles i lavabos en condicions extremes. Cada dia de prova al túnel té un cost d'uns 27.000 euros, fonamentalment a causa de l'energia necessària per reproduir condicions climàtiques.

Els bogies SF 500, ja utilitzats i provats per l'ICE 3 Sèrie 407 i els Velaro D, estan sent provats de nou per als ICE 4, a l'haver-se modificat la seva distància entre eixos, cent 100 mil·límetres més, i la seva longitud 136 mil·límetres menys, pel que són més compactes i el seu comportament pot ser diferent.

Proves climàtiques dels ICE 4. Imatge: Vía Libre

SENSORS
El tren en proves s'instrumenta amb cinc-cents sensors altament sensibles al seu interior que registren la temperatura, la humitat i l'orientació dels ventiladors del sistema d'aire condicionat per eliminar els corrents. Uns coixinets tèrmics simulen els 120 watts que irradia la calor corporal dels passatgers i uns humidificadors, els efectes de la transpiració.

300 TRENS
Al maig de 2011, Deutsche Bahn va adjudicar a Siemens un contracte marc per al subministrament de 300 trens ICE 4, del qual l'entrada en servei es produirà amb el canvi d'horari de desembre de 2017 i que, inicialment, circularan per Alemanya, Suïssa i Àustria.

​Font: Vía Libre