El personal de Renfe i Adif farà vaga demà dimecres 31 d'octubre. Imatge: Francisco Feria Sera

El sindicat SFF-CGT ha convocat una vaga de 24 hores a Renfe i Adif per aquest dimecres 31 d'octubre, coincidint amb l'operació sortida del pont de Tots Sants. Renfe ha establert un dispositiu de serveis mínims, que provocarà la cancel·lació de 295 serveis per demà. 

Demà novament hi haurà una jornada de vaga a Renfe i Adif. El sindicat SFF-CGT ha convocat una vaga de 23 hores, entre les 0 i les 23 hores de demà dimecres 31 d'octubre a tot l'Estat, per protestar contra el "desmantellament del ferrocarril públic" i per la implantació de les 37,5 hores. En el moment d'aquesta publicació, les dues parts no han arribat a cap acord per desconvocar-la i es manté, almenys de moment, la vaga per demà dimecres. Renfe ha establert serveis mínims a tots els seus serveis afectats de cara a la jornada de demà. Aproximadament 295 trens seran suprimits degut a la convocatòria vaguista. 

RODALIES DE CATALUNYA
A Rodalies de Catalunya (serveis de rodalia i regionals a Catalunya), la Generalitat de Catalunya com a titular del servei, ha decretat serveis mínims d'un 66% a les hores punta (entre les 6 i les 9:30 hores i entre les 17:00 i les 20:30 hores). La resta del dia circularan serveis mínims d'un 33%. Aquesta mateixa nit de dimarts, 8 trens de rodalia de Barcelona queden suprimits.

RODALIES I MITJA DISTÀNCIA A LA RESTA DE L'ESTAT
Pel que fa als serveis de rodalies de la resta de l'Estat, Foment ha establert serveis mínims del 75% en hora punta i d'un 50% la resta del dia. Pel que respecta a la Mitja Distància, s'han decretat serveis mínims d'un 65%.

LLARGA DISTÀNCIA I ALTA VELOCITAT
En el cas dels serveis de llarga distància, inclosos els AVE, hi haurà un 78% del servei demà dimecres. 

Respecte als serveis de mercaderies, hi haurà mínims d'un 26%. 

Font: Elaboració pròpia

Adif mantindrà pel 2019, les mateixes tarifes de càrrega i descàrrega del transport intermodal. Imatge: Jordi F.G. (Flickr)

Adif mantindrà el 2019 les tarifes establertes des de gener de 2017 per al servei complementari de càrrega i descàrrega d'Unitats de Transport Intermodal (UTI), amb l'objectiu d'afavorir el moviment de mercaderies per ferrocarril a les instal·lacions intermodals explotades per la companyia.

Adif mantindrà l'any que ve les mateixes tarifes establertes per al servei complementari de càrrega i descàrrega d'Unitats de Transport Intermodal (UTI), per tal d'afavorir el moviment de mercaderies per ferrocarril a les instal·lacions intermodals que són propietat del gestor ferroviari. 

El període de vigència d'aquestes tarifes, que compten amb l'informe previ favorable de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), s'estendrà des de l'1 de gener a 31 de desembre de 2019, o fins a la publicació d'unes noves tarifes.

La comunicació durant aquest mes de setembre dels imports per 2019 permetrà als clients d'aquest servei, fonamentalment empreses ferroviàries i carregadors, poder dissenyar amb antelació les ofertes comercials de l'any que ve.

Les tarifes aprovades s'aplicaran exclusivament a les terminals intermodals explotades per Adif, que per a l'any 2019 seran Vigo, Lleó, Torrelavega, Irun, Bilbao, San Roque i Sevilla. La resta de les instal·lacions de servei intermodals són explotades per tercers, sent aquests els que han d'aprovar les seves respectives tarifes d'aplicació.

Font: Vía Libre

El govern espanyol nomena nous presidents per a Renfe i Adif. Imatge: marcaporhombro.com

Amb l'arribada del nou executiu al Govern espanyol, el nou ministre de Foment, José Luis Ábalos, ha renovat les cúpules directives de les dues empreses ferroviàries públiques, Renfe i Adif. 

L'arribada del nou Govern espanyol liderat per el socialista Pedro Sánchez, ha provocat diversos canvis als ministeris, però també a les empreses públiques que depenen del Govern estatal. 

Després de prendre possessió com a ministre de Foment, José Luis Ábalos ha començat a efectuar els relleus corresponents a les empreses públiques que depenen d'aquesta. I aquest ha estat el cas de Renfe i Adif. Aquest passat divendres el Consell de Ministres va nomenar els nous presidents per a les dues empreses.

ISAÍAS TÁBOAS, NOU PRESIDENT DE RENFE
En el cas de Renfe, el Ministeri de Foment ha nomenat Isaías Táboas com a nou president de la operadora en substitució de Juan Alfaro. Nascut a València el 1958, és llicenciat en Història i ha obtingut diplomes de postgrau en Funció Gerencial a l'Administració Pública a ESADE i en Direcció de Màrqueting a EADA.

La seva carrera professional s'ha desenvolupat entre l'administració pública i el sector privat. En el sector públic ha estat secretari d'estat de Transports (2010-2011) durant la segona legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero, secretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya (2006-2010) durant la presidència del segon govern tripartit liderat llavors per José Montilla, i director del Gabinet del Ministre d'Indústria (2004-2006). Anteriorment va ser director de Comunicació i Relacions Institucionals de Renfe i delegat de Patrimoni i Urbanisme a Catalunya i Aragó (1991-1996) durant l'etapa de Mercè Sala com a presidenta de l'antiga RENFE.

En l'àmbit privat, ha estat vinculat a la Universitat Oberta de Catalunya com a director d'Editorial UOC i Eureca Media SL (1996-2004) i com a Director de Projectes (2012-2013). En l'actualitat, era president del Consell Editorial de Observatori de les Idees, així com a soci fundador de les societats Global Transport Register i Global Line. 

ISABEL PARDO DE VERA, NOVA PRESIDENTA D'ADIF
A Adif per primera vegada s'ha nomenat una dona a la presidència del gestor de l'infraestructura ferroviària. En aquest cas Foment ha nomenat a Isabel Pardo de Vera com ha presidenta d'Adif en substitució de Juan Bravo. 

Nascuda a Lugo el 1975, és enginyera de Camins, Canals i Ports per la Universitat de La Corunya, a més d'haver completat la seva formació en programes de desenvolupament directiu en escoles de negocis i gestió d'infraestructures.

Després de treballar en el sector privat de l'enginyeria i consultoria de projectes d'infraestructures ferroviàries i de carreteres, ingressa a Adif a través de l'Oferta d'Ocupació Pública en l'any 2007.

Fins 2015, ha exercit llocs successius de directora d'Obra i cap d'Infraestructura i gerent d'Àrea en la construcció de la línia d'alta velocitat Madrid-Galícia. Al terme d'aquell any, sol·licita una excedència a Adif i passa a ser directora de Mobilitat i Infraestructures de la Diputació de Pontevedra.

Al juny de 2016 es reincorpora a l'ens ferroviari, compatibilitzant el càrrec de directora general d'Explotació i Construcció d'Adif amb el de directora general d'Adif Alta Velocitat, llocs que ha ocupat fins a l'actualitat.

Font: Vía Libre

Adif iniciarà en breu el projecte constructiu per el soterrament a Sant Feliu de Llobregat. Imatge: Bernat Borràs (trenscat.cat)

Adif ha iniciat el període d'informació pública, a efectes de declaració de la necessitat d'ocupació, del projecte constructiu d'integració del ferrocarril a Sant Feliu de Llobregat, en el qual s'actuarà en una longitud total de 2.955 metres, dels quals 1.545 seran soterrats, incloent la nova estació.

L'avanç en la tramitació administrativa d'aquesta actuació se suma a l'aprovació provisional del projecte bàsic per part d'Adif el passat 27 d'abril, amb la previsió que sigui aprovat a finals d'aquest any i es puguin licitar les obres durant el primer semestre de 2019, d'acord amb el cronograma establert.

SOTERRAMENT I NOVA ESTACIÓ 
Amb un termini d'execució aproximat de 47 mesos a partir de l'inici de les obres, el projecte d'integració del ferrocarril a la capital de la comarca del Baix Llobregat compta amb un pressupost estimat de 136 milions d'euros, incloent el propi soterrament així com els projectes d'arquitectura de la nova estació i d'instal·lacions de seguretat i de comunicacions.

El projecte, que s'emmarca en el Pla d'inversions per a la millora de la xarxa de Rodalies que està desenvolupant Foment, preveu la integració de la infraestructura d'ample convencional per la qual discorren les línies R1 i R4 de Rodalies en una longitud de gairebé tres quilòmetres, dels quals 1.545 seran soterrats.

El soterrament s'iniciarà a l'altura del quilòmetre 87,365, als voltants del carrer Agricultura, dins la zona industrial de Sant Feliu de Llobregat, i finalitzarà al 90,320, al pas superior de l'autovia B-23, situat al terme municipal de Sant Joan Despí.

Es contemplen a més una sèrie d'actuacions prèvies, entre les quals destaca la construcció d'una estació provisional que permeti mantenir el servei ferroviari durant l'execució de les obres.

Font: Vía Libre

Després d'estar anys paralitzada, l'estació de Santa Perpètua-Can Folguera reprendrà en breu la seva construcció. Imatge: trenscat.cat

Després d'estar aparcat en el calaix durant uns quants anys, l'estació de Can Folguera, a Santa Perpètua de Mogoda i situada a la línia Papiol-Mollet, comença a prendre forma després de que Renfe hagi licitat la construcció de l'estació. 

L'estació de Can Folguera, a Santa Perpètua de Mogoda, comença a veure la llum al final del túnel. Renfe va anunciar el passat divendres la licitació de la construcció de l'estació, segons ha informat la companyia. 

Les obres compten amb un pressupost de 2.529 milions d'euros, s'ha fixat un termini d'execució de nou mesos i s'espera que doni servei a la zona coneguda com la Granja Soldevila, així com als barris de la localitat, Terrablanca i Can Folguera. L'estació estarà ubicada a la línia El Papiol-Mollet, per on transcorre la línia R8 de Rodalies. 

Els treballs preveuen un nou edifici, amb un punt d'atenció al viatger, màquines d'autovenda i control d'accessos, ha precisat Renfe.

A més, es construirà un pas inferior per connectar les dues andanes de l'estació, que comptaran amb ascensors a banda i banda i noves marquesines.

La inversió forma part del pla que Renfe està duent a terme a les rodalies de Barcelona, que té prevista una partida pressupostària de prop de 100 milions d'euros, centrada en millorar l'accessibilitat i la modernització de 39 estacions.

Font: El Economista

Les obres del Corredor del Mediterrani obligaran a modificar els serveis a les línies R4 i RT2 de Rodalies. Imatge: Trenesmania.com

Adif va iniciar aquest passat diumenge una nova fase de les obres del Corredor del Mediterrani. Els treballs es concentren entre Martorell i Sant Vicenç de Calders, que obliguen a modificar els serveis que circulen per aquest tram.

Les actuacions per a la instal·lació del tercer carril al tram Martorell-Sant Vicenç de Calders es van iniciar el passat mes de març a diferents trajectes entre la Granada i Vilafranca del Penedès i entre Martorell i Sant Sadurní.

En aquesta nova fase, les operacions es perllonguen al tram l'Arboç-el Vendrell, en què s'instal·laran aproximadament 20.000 travesses aptes per a tres fils en una de les dues vies generals del trajecte, de forma prèvia a la implantació del tercer carril.

El muntatge de travesses tindrà continuïtat en posteriors fases durant els propers mesos, i està previst que a partir del 10 de juny les operacions avancin, també amb la col·locació de noves travesses i altres treballs auxiliars, en l'altra via general del trajecte l'Arboç-el Vendrell i a les dues vies entre Sant Vicenç de Calders i el Vendrell.

La complexitat tècnica de les operacions i la necessitat d'actuar en l'àmbit de la plataforma i sobre el conjunt d'elements del sistema ferroviari ha obligat Adif a realitzar una acurada planificació de les diferents fases de les obres per reduir les afeccions sobre la circulació de trens. Així, en aquesta segona fase de les mateixes, que es va iniciar el diumenge i que s'estendrà fins al 10 de juny, es circularà per via única entre l'Arboç i el Vendrell, la qual cosa reduirà la capacitat operativa del trànsit de trens en aquest trajecte.

La complexitat de les obres obligarà a modificar els serveis a les línies R4 i RT2 de Rodalies, que augmentaran el seu temps de viatge 

AFECTACIONS AL SERVEI
Per minimitzar l'afectació al servei a causa de la circulació per una sola via, els trens de la línia RT2 (L'Arboç - l'Hospitalet de l'Infant), iniciaran i finalitzaran el seu recorregut a l'estació de Sant Vicenç de Calders. Els viatgers que desitgin continuar el seu viatge a les estacions del Vendrell i l'Arboç disposaran dels serveis de la línia R4 de Rodalies.

A més, els trens de la línia R4 registraran un augment del temps de viatge entre l'Arboç i Sant Vicenç de Calders de cinc minuts en sentit nord i d'uns deu minuts en sentit sud, la qual cosa obliga a la modificació dels horaris en aquest tram per mantenir la programació actual en el trajecte Vilafranca-Barcelona.

Així mateix, durant l'execució dels treballs s'implantaran limitacions temporals de velocitat per garantir la seguretat de l'explotació ferroviària, que s'aniran establint i suprimint en funció de l'avanç dels mateixos.

Font: Vía Libre

Aquest és un dels passos a nivell que Adif suprimirà com a pas previ al desdoblament de la línia R3. Imatge: Vía Libre

Adif ha adjudicat les obres per la supressió de dos pasos a nivell a la línia Barcelona-Puigcerdà al seu pas per Granollers amb un cost de 791.996 euros i un termini d'execució de vuit mesos.  

L'actuació emetrà integrar i permeabilitzar la infraestructura ferroviària en aquests punts, augmentant la seguretat tant per a les circulacions com per al trànsit rodat i de vianants en aquesta zona de la capital de la comarca del Vallès Oriental.

Les obres es realitzaran amb motiu de la propera duplicació de via de la línia de rodalies en el tram Parets del Vallès-La Garriga de la línia Barcelona-Puigcerdà. Aquest projecte permetrà que aquest trajecte sigui capaç d'absorbir un major nombre de circulacions, millorant la seguretat, fiabilitat i eficàcia de l'explotació, el que redundarà a més en una reducció dels temps de viatge.

DESCRIPCIÓ DE LES ACTUACIONS
El projecte contempla la supressió de dos passos a nivell situats a Granollers, concretament en els quilòmetres 25,268 i 26,540. Per a això, s'executarà un nou pas inferior de vianants en el mateix emplaçament que l'existent en l'actualitat, ampliant les seves dimensions fins a arribar set metres d'ample i quatre d'alçada.

A més, i per permetre una millor permeabilització i garantir l'accés a les zones urbanes i habitatges propers, s'executaran dos camins d'accés, un dels quals discorrerà en paral·lel a la línia ferroviària pel seu marge esquerre. El segon, per la seva banda, estarà comprès entre l'actual pas inferior, al Camí d'en Can Ninou, i al Camí de l'Esquella, discorrent a l'oest de la línia i connectant amb el Camí de la Serra, a més de vorejar el bosc de Can Amat.

Font: Vía Libre

L'accident ha provocat 25 ferits, dos d'ells greus i ha obligat a interrompre la circulació la línia Sevilla-Màlaga. Imatge: Twitter E112 Andalucía

Un comboi de Mitja Distància de Renfe de la sèrie 599 que realitzava el trajecte Màlaga-Sevilla ha descarrilat aquest matí al terme municipal d'Arahal, a la província de Sevilla. Segons fonts d'Adif, les condicions meterològiques adverses pot ser la conseqüència d'aquest descarrilament. 

El tren de Mitja Distància de Renfe que realitzava aquest matí el trajecte entre Màlaga i Sevilla (realitzat per un comboi de la sèrie 599) ha descarrilat al seu pas per un tram de la localitat d'Arahal, a la província de Sevilla. Segons l'últim informe ofert per la Conselleria de Salut d'Andalusia, 25 persones han resultat ferides lleus i dos de caràcter greu, en lloc de les tres que es van dir en un primer moment. Tot apunta que ha estat conseqüència de les condicions meteorològiques adverses.

Segons han avançat fonts d'ADIF, el descarrilament del tren de mitja distància s'ha produït a les 10:21, quan s'ha sortit de la via el tercer cotxe, que no ha arribat a bolcar. El succés s'ha produït prop d'un tram tallat per les pluges entre Arahal i El Sorbito, a l'altura del quilòmetre 19 de la línia dièsel Sevilla-Osuna-Bobadilla-Màlaga.

UN FERIT, EVACUAT EN HELICÒPTER
Els serveis d'emergència s'han desplaçat a la zona, tot i que tenen dificultats per accedir a causa de que es troba en un punt en què, per carretera, només es pot passar a través d'una sendera. Els ferits greus han estat evacuats en helicòpter a l'Hospital Virgen del Rocío de Sevilla, on s'ha activat el Pla de Catàstrofes perquè els ferits que ingressin per urgències puguin ser atesos degudament.

Al tren hi viatjaven 70 persones i s'ha facilitat un autobús perquè els passatgers que han sortit il·lesos puguin continuar el trajecte per carretera. A causa d'aquest accident, el servei de mitja distància entre Sevilla i Màlaga i viceversa han quedat suspesos.

LA VIA EN BON ESTAT, SEGONS ADIF
Fonts d'Adif expliquen al diari La Vanguardia que la via té "un manteniment excel·lent". No obstant això, afirmen que el tram va estar tallat a primera hora d'aquest matí per la "acumulació d'aigua a les vies" i que a partir de les 9:30 hores es va tornar a permetre la circulació. No obstant això, assenyalen que durant el pas del tren, una hora més tard, es va produir "un devessall d'aigua".

Tal com es pot veure en les fotos que alguns passatgers estan difonent a Twitter s'aprecia com l'aigua va destrossar bona part de la via. Diversos testimonis han explicat que van viure el descarrilament amb por i confusió. Assenyalen, a més, que quan van abandonar el comboi van reparar les vies es trobaven en mal estat per l'acumulació d'aigua.

ADIF, RENFE i el Ministeri de Foment han emès un comunicat conjunt on aclareixen que el descarrilament s'ha produït "a sis quilòmetres del tram que havia estat afectat per la pluja". El text afegeix que afegeix "el tram de via on s'ha produït la incidència es troba a uns vuit quilòmetres de l'estació d'Arahal, costat Utrera".

Des Adif expliquen a més que les vies s'han aixecat després del descarrilament del tren, no abans, i atribueixen el problema a la "força de la natura" que ha provocat fortes pluges a la zona en poques hores. Pressuposen que l'acumulació d'aigua en el tram pot venir del desbordament d'un rierol proper.

Tram de via ferroviària inundat a Arahal (Sevilla) afectat per les pluges de les darreres hores. Imatge: EFE/La Vanguardia

Font: La Vanguardia

Amb la nova reorganització de vies, es permet donar major flexibilitat a l'alta densitat de circulacions als túnels de Barcelona. Imatge: Bernat Borràs (trenscat.cat)

Adif ha adjudicat a Acciona Construcción el contracte d'obres per a la implantació d'un nou esquema en les vies d'ample convencional de l'estació de Barcelona Sants, amb un termini d'execució estimat de deu mesos i un pressupost de 2.867 milions d'euros, al qual s'afegeix una partida de 2.955 milions d'euros en concepte de materials i serveis aportats directament per Adif; cosa que representa una inversió global de 5.823 milions d'euros.

Adif ha adjudicat a Acciona Construcción el contracte d'obres per a l'implantació del nou esquema de vies per a l'estació de Barcelona Sants, amb un pressupost de 2.867 milions d'euros i un termini d'execució de deu mesos.

La implantació d'un nou esquema de vies a l'estació de Sants resulta de gran importància per a la millora del servei, ja que permetrà optimitzar i flexibilitzar la capacitat de la infraestructura i de l'explotació en el nucli central de la xarxa ferroviària catalana.

Els principals objectius de l'actuació són equilibrar les operacions d'entrada i sortida de trens per agilitar els moviments d'estacionament i de pujada i baixada de viatgers, permetent un augment de la fluïdesa en el pas per aquesta estació, el que redundarà en una reducció de els temps de viatge.

REORGANITZACIÓ DE L'ESQUEMA DE VIES
En l'actualitat, l'estació de Barcelona Sants disposa de vuit vies d'estacionament per a serveis d'ample convencional (Rodalies, Regionals i Llarga Distància). Dues d'aquestes vies donen servei als més de 450 trens que circulen diàriament pel túnel de Plaça de Catalunya i les sis restants al túnel de Passeig de Gràcia, pel qual discorren més de 350 circulacions cada dia.

Amb aquesta reorganització, es racionalitzarà la configuració de l'esquema de vies de Barcelona-Sants, dissenyant un sistema anomenat 4 + 4, pel qual es disposarà de dos feixos de quatre vies d'estacionament que comunicaran amb cada un dels túnels. D'aquesta manera, s'equilibren les vies d'estacionament per a garantir una major capacitat d'acord amb l'actual i futur esquema d'explotació de la xarxa.

Amb la nova configuració, les vies 7, 8, 9 i 10 de Barcelona Sants serviran per a l'estacionament dels trens que circulen pel túnel de Plaça de Catalunya, mentre que les vies 11, 12, 13 i 14 s'utilitzaran per a les circulacions del de Passeig de Gràcia, amb el que cada túnel disposarà de dues vies i estacionament per sentit.

Font: Vía Libre

Els busos substitutoris continuaran circulant durant almenys uns mesos més. Imatge: iSabadell.cat

Les obres d'accessibilitat a l'estació de Sabadell Centre s'allargaran durant uns mesos més. Renfe no ha complert els terminis previstos, i l'estació seguirà tancada almenys durant uns mesos més. 

L'estació de Sabadell Centre segueix tancada i no s'ha reobert tal i com estava previst. Renfe no ha complert els terminis previstos per reobrir l'estació, tancada des de finals del passat mes de juliol a causa de les obres de millora de l'accessibilitat. El termini, del qual expirava el 19 de novembre, no s'ha pogut finalitzar degut a retards no previstos, que Renfe encara no ha explicat les causes. 

Aquest retard ha provocat malestar a l'Ajuntament de Sabadell. En paraules del seu alcalde, Maties Serracant, ha dit que "aquest incompliment és una falta de respecte, no tan sols cap a l’Ajuntament com a institució, sinó també cap a la ciutadania, que és qui continuarà patint els problemes de mobilitat generats per la mala planificació." 

El tinent d'alcalde de Cohesió Territorial, Juli Fernández, ha afirmat: “Exigim un calendari realista de les obres i que Renfe prioritzi el seu compromís de deixar lliure l’espai públic, tal com havien anunciat, perquè els afectats som els usuaris de la línia ferroviària i els ciutadans i ciutadanes de Sabadell, que no podem circular amb normalitat per un punt estratègic de la xarxa viària”.

Després d'aquest retard, Renfe posposa la finalització de les obres fins al 19 de març de l'any vinent. 

Font: Elaboració pròpia