La presidenta d'Argentina va assistir a l'acte de cerimònia de renacionalització dels ferrocarrils argentins celebrada a l'estació de Retiro de Buenos Aires. Imatge: Vía Libre

Argentina ja ha firmat la llei en que torna a nacionalitzar els ferrocarrils d'aquest país, després de la seva aprovació al Senat. Això significa que Ferrocarriles Argentinos (FA) tornarà a ser una empresa pública 21 anys després de la seva privatització. 

En una cerimònia celebrada a l'estació de Retiro de Buenos Aires, a la qual també va assistir l'anterior ministre de Transports i Interior, Florencio Randazzo, Kirchner va afirmar que la mesura que restablia els ferrocarrils del país com a una única entitat estatal era una cosa "d'interès nacional" i una "prioritat per a Argentina".

La renacionalització va ser aprovada pel Senat el passat 15 d'abril, amb 53 vots a favor i només dos en contra.

EMPRESA OPERADORA PÚBLICA SOFSE
Gran part de la xarxa està ja sota, d'alguna manera, controlada per l'Estat argentí. Després de l'accident esdevingut a l'estació d'Once de Buenos Aires, al febrer de 2012, en què van morir 51 persones, el Govern va revocar cinc concessions d'explotació de línies de rodalies a l'àrea de Buenos Aires.

El control per part del Govern d'aquestes rutes es va materialitzar mitjançant una resolució el passat 2 de març, en la qual s'encomanava a l'empresa operadora ferroviària pública Sofse a assumir la gestió i explotació de les línies Mitre, Sarmiento, Belgrano Sur i General Roca, que gestionava Corredores Ferroviarios (filial de Metrovías, operador del metro de Buenos Aires) i Argentren.

El Govern també ha assumit tres concessions de mercaderies en els últims anys, i, al febrer de 2013 va anunciar que la xarxa de mercaderies de Belgrano quedaria de forma permanent sota control de l'Estat.

La llei converteix FA "responsable de la gestió total de la infraestructura ferroviària en tot el territori nacional" i faculta el Govern a revocar o renegociar acords de concessió amb Nuevo Central Argentino, Ferroexpreso Pampeano, Ferrosur Roca i Metrovías.

Font: Vía Libre

SFM presenta un nou sistema d'informació a temps real per conèixer l'estat del servei. Imatge: Bernat Borràs (Trenscat)

Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM), ha presentat el seu nou sistema d'informació, que permet saber l'estat del servei en temps real. La seva implantació i desenvolupament ha suposat una inversió de 21.220 euros.

L'aplicació per a telèfons intel·ligents ofereix informació sobre l'estat de la circulació dels trens en temps real, i informació turística dels municipis i zones d'influència de cada estació.

D'una banda, es pot consultar sobre el mapa la ubicació en temps real dels trens que estan circulant, per línies, la propera parada i l'hora d'arribada prevista. Així mateix ofereix informació en temps real sobre les possibles incidències i les seves afectacions al servei. A més, el sistema permet conèixer tota la informació sobre cada estació de la xarxa, amb la previsió actualitzada de pas dels trens.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
L'aplicació permet també consultar dades sobre els punts d'interès i l'oferta turística de la zona d'influència de cada municipi o estació, mitjançant una plataforma de realitat augmentada que proposa rutes en cada municipi, per conèixer el seu patrimoni històric i cultural.

La nova aplicació permet consultar els horaris de servei, per línia i dia i les tarifes vigents i està disponible en català, castellà, anglès i alemany. El seu desenvolupament i implantació ha suposat una inversió de 21.220 euros.

PLATAFORMA
Aquesta nova plataforma sorgeix de la unificació de la generació de la informació, per distribuir-la de forma homogènia a pantalles d'estacions, web, web mòbil i aplicacions.

Desenvolupada per la Fundació Ferrocaib, com a Projecte Tractor del Parc Bit, l'objectiu de la plataforma és apropar i fer més accessible el transport ferroviari als usuaris, per incrementar tant el seu nombre com el seu grau de satisfacció amb el servei.

L'aplicació és gratuïta i està disponible per al sistema Android i en breu ho estarà també per a sistema iOS. També és possible navegar per la web mòbil, a la qual es pot accedir des del web de la companyia des de la direcció trensfm.com/app, o mitjançant els codis QR publicats en cartells, que enllacen amb la botiga d'aplicacions de Google, Play Store, i amb la web mòbil.

Imatge de la nova aplicació d'SFM.

Font: Vía Libre

Xina destinarà 36.000 MEUR per a la construcció de noves línies d'alta velocitat. Imatge: Khalidshou (Wikipedia)

La Comissió Nacional de Desenvolupament i Reforma de la Xina ha confirmat diversos projectes d'infraestructures ferroviàries que sumen prop de 250.000 milions de iuans (uns 36.000 milions d'euros), com a part dels ambiciosos programes per a expandir la seva xarxa de llarga distància i dotar amb xarxes metropolitanes als nuclis urbans que més ràpid creixen.

Els projectes afectats per aquesta nova empenta són en total sis, i inclouen una nova línia d'alta velocitat que connecti Qingdao amb Jinan, a l'est del país, que suposarà una inversió de 60.000 milions de iuans (uns 8.700 milions d'euros).

També s'han aprovat altres dues connexions ferroviàries entre Chifeng i Tongliao, a Mongòlia i la línia d'alta velocitat, ja en funcionament, Pequín-Shenyang, que sumaran un total de 42.500 milions de iuans en costos (6.165 milions d'euros). A elles se sumarà una nova línia entre Xuzhou i Yancheng (ciutats situades ambdues al nord de Nanquín).

També destaca, en l'àmbit dels ferrocarrils metropolitans, 46.700 milions de iuans (6.674.000 d'euros) per al metro de la major ciutat del sud-est asiàtic xinès, Chengdu, així com els plans per a construir, des de zero, una xarxa de metro de cinc línies i 128 quilòmetres a Nanning, al sud del país.

El paquet d'inversions té com a objectiu addicional injectar fons en l'economia real per intentar reanimar el creixement, que en l'últim trimestre es va situar en mínims dels últims sis anys i es va reduir fins al 7 per cent, i es considera que és en bona mesura responsable del creixement explosiu de la despesa pública de l'administració estatal, que a l'abril es va incrementar un 33 per cent.

La Comissió espera així, segons informa l'agència oficial Xinhua, que la construcció dels més de mil quilòmetres de línies que es crearan amb aquest paquet ajudaran a estabilitzar el creixement econòmic.

Font: Vía Libre

Un AVE es va averiar quan cobria la relació Marsella-Madrid a l'estació de Sants amb 219 persones a bord. Imatge: Laurent Peltier (Flickr)

El transport a Catalunya va viure ahir la seva jornada més negra en molts anys. A part de la incidència a Rodalies, una avaria en un AVE procedent de Marsella i amb destinació Madrid, i l'avaria a les línies 9 i 10 del metro de Barcelona, completen el caos ferroviari d' ahir.

Sens dubte ahir el ferrocarril a Catalunya va viure el seu "via crucis" particular. A part de la incidència de Rodalies, una avaria en un tren AVE procedent de Marsella (França) amb destinació Madrid, es va averiar a 400 metres de l'estació de Sants amb 219 persones a bord, degut a una avaria mecànica. Durant una hora i mitja, els viatgers van romandre a l'interior del tren fins que van ser evacuats mitjançant una passarel·la a un altre tren. En un principi, Renfe va informar que els passatgers van travessar els 400 metres del túnel a peu fins a l'estació. No obstant, uns 60 passatgers van ser reubicats en altres trens i la resta es va quedar a Barcelona. 

En un primer moment, Renfe va informar que s'anava a evacuar el passatge, transbordant els viatgers amb passarel·les d'un comboi a un altre. Finalment, davant la proximitat de l'estació, es va decidir evacuar a peu.

INCIDÈNCIA AL METRO DE BARCELONA
L'altra incidència del dia va ser al Metro de Barcelona, concretament a les línies 9 i 10. La incidència es va registrar pocs minuts després de les 15.00 hores, quan es va aturar per causes tècniques la línia, i que posteriorment a partir de les 18h, la línia va tornar a funcionar de forma parcial entre Can Zam i Can Peixauet. Aquesta incidència va afectar a 300 passatgers que viatjaven en 7 trens que van ser evacuats per les portes d'emergència i en recorreguts segurs fins arribar a les andanes. TMB va habilitar un servei substitutori de bus per cobrir el trajecte afectat entre La Sagrera-Can Zam/Gorg i va recomanar les alternatives de la L1 a Fondo i la L2 a Gorg. 

Imatge grabada per un viatger en el moment de l'evacuació a la línia 9/10 del metro. Imatge: La Vanguardia

Fonts: La Vanguardia/El País

L'empresa responsable del software del centre de control de Rodalies, defensa la seva gestió a la incidència d'ahir. Imatge: Juanan Vázquez

L'empresa Schneider Electric, responsable del software del centre de control que va fer fallida ahir i que va provocar l'incidència a Rodalies, ha defensat la seva actuació davant de les crítiques d'Adif i de la Generalitat, argumentant "que es van activar tots els procediments conforme als temps establerts contractualment". 

Telvent (Schneider Electric) ha defensat la seva actuació en la incidència que es va produir a primera hora d'ahir dijous al centre de control del trànsit dels trens de Rodalies, i que va afectar a 200 trens i més de 80.000 usuaris al matí, i que van patir retards de fins a una hora.

Ha argumentat que en el moment en que havien rebut l'avís de la incidència, "s'havien activat els procediments d'acord amb els temps establerts contractualment", i s'havia desplaçat un equip d'enginyers de programari al centre de control de trànsit per donar suport al restabliment del sistema, segons va informar en un comunicat aquest dijous.
Així, ha afegit que els experts estan treballant per analitzar el que ha passat i tenint com a prioritat als passatgers.

En declaracions als mitjans a Barcelona després de reunir-se amb el Govern, el president d'Adif, Gonzalo Ferre, va explicar que la incidència es va produir perquè aquest dimecres es va resetejar el programari informàtic que atén el centre de control de trànsit de Barcelona, ​​i quan s'havia posat en funcionament aquest dijous el sistema no va arrencar.
Ha aprofundit en què el proveïdor Schneider Electric ha estat "incapaç" de posar el sistema en funcionament, i de fet van fallar dos dels tres sistemes redundants, i gràcies al tercer es va poder prestar el servei, actualment ja normalitzat. Ferre es va reunir la tarda d'aquest dijous amb representants de Schneider Electric, al qual s'ha obert un expedient informatiu: "Si han incomplert les seves obligacions aplicarem el contracte, i si aquest preveu sancions, haurem de sancionar i canviar d'empresa".

Font: El Economista

DB obrirà un nou dipòsit de trens sense emissions de CO2 l'any 2020. Imatge: Ilkka Siissalo (4rail.net)

Deutsche Bahn (DB), la operadora pública de ferrocarrils d'Alemanya, començarà la construcció d'un nou dipòsit de trens d'alta velocitat a Nippes, al nord-oest de Colònia. Aquest nou dipòsit tindrà la particularitat d'estar dissenyat per obtenir energia de fonts renovables.

Deutsche Bahn (DB), l'operadora pública de ferrocarrils alemanys, va començar la construcció d'un nou dipòsit de trens d'alta velocitat a Nippes, al nord-oest de Colònia. La terminal, que costarà uns 220 milions d'euros, té la particularitat d'estar dissenyat per obtenir energia de fonts renovables.

DB ES TORNA VERDA AMB UN DIPÒSIT SENSE EMISSIONS 
¿I com serà possible? Doncs amb un sistema fotovoltaic de 16.000 m2 que cobrirà la teulada de l'edifici i l'ús d'energia geotèrmica per a la climatització del mateix.

El nou dipòsit de DB servirà per al manteniment de tots els trens ICE, i s'espera que estigui llest per quan arribi la flota de ICx, l'any 2017.

Fonts: International Railway Journal / Trenvista 

El tramvia de València compleix 21 anys amb un notable increment d'usuaris i l'ampliació de la xarxa en aquests darrers anys. Imatge: vicentren (Flickr)

Ahir es va complir 21 anys de la posada en servei del tramvia a València, que es va convertir en la primera ciutat de l'Estat espanyol en reintroduir aquest mitjà de transport, l'any 1994. Més de dues dècades després, el tramvia ha transportat 117 milions de viatgers i ha passat a tenir una xarxa de 20 quilòmetres i 43 parades. 

El 1994, València es va convertir en la primera ciutat espanyola en recuperar aquest mitjà de transport que a mitjans del segle XX va ser retirat de la circulació i que avui ha tornat a recuperar el seu protagonisme com un mitjà alternatiu al vehicle privat, sostenible, còmode i eficaç.

Des que arrenqués el 21 de maig de 1994 la primera de les unitats Siemens des de la parada d'Empalme fins a la de Doctor Lluch, la progressió de la reintroducció del tramvia a les ciutats espanyoles ha estat constant, de manera que una desena de ciutats espanyoles, entre elles les grans capitals Madrid, Barcelona, Sevilla o Bilbao, han seguit el model de València.

La construcció del tramvia va permetre eliminar l'antic traçat del "trenet", reurbanitzar les zones per les que passava i eliminar nombrosos passos a nivell. D'aquesta manera, el nou tramvia ofereix més seguretat i es presenta com un mitjà de transport sostenible integrat en l'entorn urbà de la ciutat.

Des de l'entrada en servei del tramvia, les línies 4 (Mas del Rosari/Doctor Lluch), 6 (Tossal del Rei / Marítim-Serreria) i 8 (Marítim-Serreria/ Marina Reial Joan Carles I) de Metrovalencia han facilitat la mobilitat de 117.510.306 viatgers en els vint-i-un anys de vida d'aquest mode de transport.

La inversió realitzada en el tramvia en aquests vint-i-un anys de servei ha estat de 375 milions d'euros, dels quals 275 milions s'han destinat a les obres de la via i 100 milions al material mòbil.

CREIXEMENT DE LA XARXA
La xarxa de tramvia de Metrovalència ha passat dels 9,8 quilòmetres de longitud i vint parades l'any 1994, als actuals vint quilòmetres i 43 parades, repartides pels municipis de València (32), Burjassot (sis) i Paterna (cinc).

D'1,5 A 8,3 MILIONS DE VIATGERS A L'ANY
El primer any de funcionament del tramvia, des de maig a desembre, va suposar per a Metrovalència un augment de 1.577.088 viatgers, xifra que es va duplicar en només un any, a l'acumular aquest mitjà de transport 2.415.554 passatgers el 1995, el primer any complet de servei.

L'any passat el tramvia valencià va registrar 8.377.227 usuaris, un 431 per cent més que quan es va inaugurar i un 246 per cent més que en el seu primer any de funcionament complet.

DADES PER ESTACIONS
En aquest període, la parada de La Carrasca ha estat la més utilitzada, amb 12.107.937 viatgers. El segueixen Pont de Fusta, amb 11.990.230 usuaris, Benimaclet, amb 7.329.451, Vicente Zaragozá, amb 6.596.534 i Vicente Andrés Estellés, amb 5.674.152 usuaris.

Els quilòmetres recorreguts per les unitats de tramvia durant aquests vint-i-un anys sumen 24.278.538, el que equival a 606,9 voltes al món, tenint en compte que cada volta al planeta suposa una mitjana de 40.074 quilòmetres.

Pel que fa a l'evolució que ha experimentat el tramvia en aquests vint-i-un anys, el 1994 s'oferien 229 serveis diaris i es recorrien 2.182 quilòmetres cada jornada i en l'actualitat els tramvies oferts en una jornada laboral són 594 i els quilòmetres recorreguts arriben als 4.534 al dia. Això suposa un increment del 159,3 per cent pel que respecta al nombre de tramvies, i del 107,7 per cent en els quilòmetres recorreguts diàriament.

MATERIAL MÒBIL
Per a la posada en marxa del tramvia el 1994, es van contractar 21 unitats a Siemens, a qui se li van encarregar quatre més per fer front a l'augment de servei amb les prolongacions de 1999 fins Televisió Valenciana i Fira València.

El 2005, fruit també de les ampliacions de la línia 4 a Mas del Rosari i Valterna-Terramelar i dels projectes per posar en marxa el tramvia orbital i la prolongació tramviària de la línia 5 -avui línia 8-, fins Neptú, -avui Marina Reial Joan Carles I-, es van encarregar 19 unitats a Bombardier.

En l'actualitat presten servei 44 tramvies a Metrovalència, dels quals 25 estan fabricats per Siemens i dinou per Bombardier.

Font: Vía Libre

Renfe inicia les actuacions del seu Pla de Rodalies 2015-2018. Imatge: Metromurcia/vivireltren.es

Renfe va donar ahir a conèixer les primeres actuacions que realitzarà en els nuclis de rodalies, segons el Pla de Rodalies 2015-2018, recentment anunciat pel Ministeri de Foment. Un cop completat el pla, es preveu un increment de 22 milions de viatgers i de prop de sis milions d'euros en els ingressos totals de la operadora.

Els serveis de Rodalies mouen en tots els seus nuclis aproximadament uns 405 milions de viatgers l'any. Amb uns ingressos de gairebé 450 milions d'euros, compten amb gairebé 4.000 circulacions al dia, una flota de sis-cents trens i la gestió de més de cinc-centes estacions a tot Espanya.

El Pla que ara es posa en marxa suposa una inversió en el conjunt dels nuclis de 257 milions d'euros i se centra en l'obertura de noves estacions, millora de l'interiorisme de trens, accessibilitat a estacions així com actuacions de millora d'atenció al client. Un cop completat el pla, que afecta tots els nuclis de Rodalies (Astúries, Santander, Bilbao, Sant Sebastià, Saragossa, Barcelona, ​​Tarragona, Girona, València, Múrcia/Alacant, Madrid, Sevilla, Cadis i Màlaga), i desenvolupat en seva totalitat, es preveu un increment de 22 milions de viatgers i de prop de sis milions de euros en dels ingressos totals de l'Operadora.

El Pla de Rodalies preveu una vintena de projectes agrupats en les següents àrees: Atenció al Client, Estacions, Millora de Serveis, Control d'Accessos, Informació i Sostenibilitat i Medi Ambient.

PROJECTE "+RENFE + CERCA"
L'atenció i informació al client en totes les estacions es garantirà amb el projecte '+ Renfe + Cerca', amb un model de gestió flexible. També es posarà en marxa una seu electrònica d'autogestió de reclamacions, del qual el termini de contestació es reduirà als quinze dies. Es potenciarà la presència en xarxes socials, a més d'oferir la possibilitat que el client s'incorpori al programa de fidelització.

ACCESSIBILITAT I MILLORA DELS TRENS
El Pla d'Estacions, dotat amb gairebé 160 milions d'euros, preveu 130 actuacions per millorar l'accessibilitat amb la instal·lació d'ascensors i escales mecàniques, així com la millora d'imatge, amb renovació de la senyalètica, el mobiliari i la pintura. Es milloraran els serveis a les connexions amb els aeroports de Madrid i Barcelona.

Pel que fa al material rodant, s'està treballant amb la societat de Fabricació i Manteniment per dissenyar un pla que reduirà el parc immobilitzat. També es modernitzarà la flota amb una operació d'interiorisme en 146 trens de la sèrie 446 i es millorarà la neteja exterior de trens amb la construcció de nous túnels de rentat.

WIFI, TARGETA SENSE CONTACTE I PAGAMENT AL MÒBIL
Per millorar la puntualitat, rapidesa i confort del servei, s'està treballant en un pla per ajustar l'oferta a la demanda, minimitzar el nombre de transbords o ampliar el nombre de serveis Civis. Adif està elaborant un pla d'inversió a Rodalies per millorar la puntualitat i la fiabilitat del servei. A més, per adequar-se a les noves tecnologies, s'instal·larà wifi en estacions, començant en el mes de juny a implantar-se a Plaça de Catalunya a Barcelona.

Font: Vía Libre