El PP defensa al Congrés la viabilitat de l'AVE

El PP defensa les actuacions a l'alta velocitat davant de les crítiques per la seva viabilitat econòmica. Imatge: teinteresa.es

El PP defensa al Congrés dels Diputats una proposició no de llei per catalogar com a "estratègiques" les inversions pendents en l'alta velocitat. 

El PP defensarà aquest dimarts al Ple del Congrés una una proposició no de llei per etiquetar de "estratègiques" les inversions pendents de l'AVE i blindar-se davant el que, segons va definir el seu portaveu parlamentari, Rafael Hernando, "les amenaces polítiques d'alguna formació" , en clara referència a Ciutadans i la seva intenció de frenar aquesta infraestructura en la propera legislatura per dedicar fons a I+D+I.

Hernando ja va rebutjar la idea de condicionar l'Alta Velocitat a criteris de "rendibilitat econòmica" i va defensar la "rendibilitat social" de l'AVE davant dels que entenen que a Espanya hi ha territoris de primera, segona i tercera. "Si tot es basés exclusivament en el criteri de rendibilitat econòmica a curt termini moltes infraestructures que tenim no s'haurien fet mai", sosté el PP, per a qui és "més important que mai" reivindicar ara el tren d'alta velocitat.

EFECTES POSITIUS A CURT I LLARG TERMINI, SEGONS EL PP
El PP subratlla en la seva iniciativa que "la importància de l'aposta per construir una nova xarxa ferroviària per a alta velocitat va ser decisiva per a optar per l'ample internacional" i permet a Espanya integrar-se en les xarxes transeuropees de transport.

"En l'actualitat, l'alta velocitat ferroviària és un mitjà de transport modern, competitiu i, per unes distàncies com les espanyoles, constitueix una alternativa al transport aeri. A més, és molt més respectuosa amb el medi ambient --argumenta el PP-- . Un altre benefici afegit, més encara en aquests moments, és que l'AVE està reactivant l'obra civil ".

Segons el PP, "la inversió en infraestructures de transport genera efectes sobre el creixement econòmic i l'ocupació, podent-se distingir dos tipus d'efectes sobre l'economia: a curt termini, a través de l'activitat constructora, a llarg termini, mitjançant la influència de la infraestructura sobre la capacitat productiva de l'economia i el subsegüent efecte sobre la competitivitat, riquesa i ocupació ".

En concret, recorda que "l'activitat constructora es beneficiarà del programa per a la pròxima conclusió de 1.000 quilòmetres d'AVE i la connexió de la major part de la xarxa, amb l'obertura de vuit trams principals i altres complementaris que implicaran 27 connexions entre capitals" i una inversió de 3.626 milions.

A més, destaca l'increment de passatgers al nostre país a partir de l'última política de preus aplicada per Renfe i els contractes internacionals que estan aconseguint empreses espanyoles en línies d'alta velocitat.

Per tot això, el PP vol que es reconegui al Congrés "el caràcter estratègic" de les inversions en alta velocitat i que s'insti el Govern a "mantenir el nivell d'inversió necessari per culminar al més aviat possible les connexions ferroviàries d'alta velocitat ja planificades, de manera que s'impulsi la cohesió territorial, s'activi el creixement econòmic i es generi ocupació ".

DUBTES DE CIUTADANS
La iniciativa del PP es va registrar després que Ciutadans fes públic el seu programa econòmic, en què va posar en qüestió la conveniència de continuar invertint en Alta Velocitat i apostava per una reducció d'aquestes partides per augmentar la dotació dels programes d'I+D.

Precisament la setmana passada es va donar a conèixer un informe del Tribunal de Comptes en el qual es considera que l'actual model de finançament de les línies ferroviàries d'Alta Velocitat llança una "important incertesa sobre la sostenibilitat econòmica a llarg termini" d'aquesta infraestructura, donat el seu "elevat endeutament".

La institució fiscalitzadora adverteix a més que aquesta situació podria agreujar-se en el futur, un cop vencin els períodes de carència dels préstecs que el Banc Europeu d'Inversions (BEI) ha concedit a Adif, promotor i gestor de la xarxa ferroviària.

Font: El Economista