Els alcaldes del Delta del Llobregat tornen a reivindicar el seu "metro"

Traçat del "metro del Delta" que permetria millorar les comunicacions entre els municipis de la zona propera al Delta de Llobregat. Extret de La Vanguardia

L'arribada de la L9 Sud del metro ha provocat un canvi de mobilitat important a la zona del Baix Llobregat. La més beneficiada ha estat sens dubte el Prat de Llobregat, que compta amb set estacions des del mes passat. No obstant, els municipis de la zona del Delta es senten abandonats en matèria de transport públic i volen revindicar un projecte que es trobava en el calaix a causa de la crisi: el "metro del Delta".

El Prat té set estacions de metro des del mes passat. En canvi, a la ciutat veïna, Viladecans, només s’hi atura un de cada tres trens de Rodalies. I ja no cal ni parlar del metro. “La línia 9 ha absorbit totes les possibilitats d’inversió en transport públic i a la resta ens ha deixat sense opcions”, lamenta l’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz. Amb les alcaldesses de Gavà, Sant Boi de Llobregat i Castelldefels, han dit prou i han posat sobre la taula una reivindicació històrica que van acceptar guardar al calaix durant els anys de crisi: l’anomenat “metro del Delta”.

Es tracta d’una connexió ferroviària soterrada que uneix els quatre municipis a través dels nuclis urbans per solucionar un dèficit de transport entre ells. Ruiz ho defineix com una opció “igual d’útil que el metro, més ràpida i amb menys estacions”. Malgrat que cap alcalde no ho verbalitza, tots deixen entreveure que consideren excessiu el recorregut laberíntic de l’L9 al Prat i defensen la seva línia pràcticament recta sobre el mapa com “un projecte assenyat”. La inversió prevista se situa per sobre dels 2.000 milions d’euros; el tram de l’L9 de Zona Universitària a la terminal 1 de l’aeroport n’ha costat 2.899.

El traçat del projecte comença a l’estació de Rodalies de Castelldefels, continua per Gavà, amb tres parades noves, i passa per Viladecans fins que arriba a Sant Boi, on hi hauria dues estacions més, una al nucli urbà i una altra a l’estació Molí Nou dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). La línia projectada travessa el riu Llobregat i arriba fins a Cornellà, on s’establiria un intercanviador amb Rodalies, la línia 5 del metro i el Trambaix.

En total, 22,4 quilòmetres de via fèrria nova. El projecte que ara han ressuscitat els alcaldes no té res de nou. La primera vegada que se’n va parlar va ser l’any 2000. Havia de ser la línia 12 de metro, operada per FGC. El 2006 el projecte va canviar i la idea es va aparcar. Uns anys més tard, Foment va assumir la responsabilitat i la va convertir en un ferrocarril soterrat per completar la xarxa de Rodalies, en una prolongació de la línia R3, i que estava inclòs en el Pla de Rodalies 2008-2015 que es va projectar durant el govern de Zapatero i que amb l'arribada de Rajoy va quedar paralitzat. L’estudi informatiu està elaborat i sotmès a exposició pública des del 2010. Falta encarregar el projecte i executar-lo.

"Ha arribat l’hora del delta del Llobregat" remarca l’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, que considera “vitals per als veïns” les millores de transport públic reclamades per les quatre po­blacions. Entre totes sumen 250.000 habitants i acullen el principal pol de desenvolu­pament econòmic metropolità ens els pròxims anys. Viladecans, que lidera la reivindicació, es presenta com “la ciutat amb més activitat econòmica” al litoral entre l’Hospitalet i Tarragona.

“Estem cansats d’estar a la llista d’espera dels projectes importants del país”, apunta Raquel Sánchez, alcaldessa de Gavà, que demana “planificació d’infraestructures per acompanyar les ciutats en el progrés social i econòmic”. Els ajuntaments han creat una plataforma de mobilitat a través de la qual volen fer arribar les seves propostes a la Generalitat. Ja han demanat una reunió amb el conseller de Territori, Josep Rull, i un estudi del sistema de mobilitat de la zona per posar sobre el paper les deficiències en transport públic. Quan es formi Govern espanyol, esperen poder parlar amb el futur titular de Foment, responsable final de tirar endavant el projecte.

Font: La Vanguardia