Estudien la realització d'un túnel ferroviari submarí al Golf de Finlàndia

Imatge de l'estació central de Tallinn a Estònia. Imatge: Sipu36 (Wikipedia)

El passat 5 de gener es va aprovar la realització d'un estudi sobre la viabilitat de la construcció d'un túnel ferroviari al Golf de Finlàndia, entre Tallinn i Helsinki, després de la signatura del memoràndum de col·laboració per a la connexió entre Finlàndia i Estònia per part de els governs d'ambdós països i de les autoritats locals. Tindria una longitud de 92 quilòmetres i el cost de construcció estimat oscil·la entre els 9.000 i els 13.000 milions d'euros.

El projecte, denominat Fin Est, consisteix en la construcció d'un túnel submarí de 92 quilòmetres de longitud, que uniria a través del Golf de Finlàndia la capital finlandesa, Hèlsinki, i l'estoniana, Tallinn, on es connectaria amb la futura línia de Rail Baltica cap a Polònia.

El túnel ferroviari seria més llarg que el túnel de base de Sant Gotard, a Suïssa, de 57 quilòmetres, o als túnels de Seikan, al Japó, de 54 i el de l'Eurotúnel, de cinquanta quilòmetres, i només seria superat pel túnel de Päijänne, de 120 quilòmetres de longitud, que abasteix d'aigua la regió d'Hèlsinki.

El projecte suposaria una solució als cada vegada més nombrosos desplaçaments entre les ciutats de Helsinki i Tallinn, que estan a prop de ser un mercat de treball únic, amb una població de 1,5 milions d'habitants. Milers de estonians viatgen setmanalment per treballar a Finlàndia, mentres que milions de finlandesos viatgen a Estònia per anar de compres i per oci. Els ferris que uneixen les dues ciutats van transportar l'any passat vuit milions de viatgers, 1,2 milions d'automòbils, i 316.000 camions i remolcs, que van transportar més de tres milions de tones de mercaderies.

El túnel ferroviari seria el més llarg del món, amb 92 quilòmetres, superant fins i tot al túnel de base de Sant Gotard i el del Eurotúnel

Corredor que completaria el túnel sota el Golf de Finlàndia. Extret de Vía Libre

L'any passat ja es va publicar un estudi preliminar de viabilitat, realitzat per la consultoria estoniana Sweco Projekt, que apuntava que el projecte podria ser econòmicament viable, i la inversió inicial es recuperaria en quaranta anys a través de les tarifes dels usuaris- tenint en compte que s'espera un creixent augment de la demanda d'viatges- i de mercaderies.

Al voltant del 40 per cent del cost del projecte provindria de finançament europeu, un percentatge similar al aportat per la Unió Europea per a la construcció del túnel Fehmarn Belt, entre Dinamarca i Alemanya.

A més del túnel, el conveni de col·laboració Helsinki - Tallinn en matèria de transport inclou altres projectes, com la cooperació entre els dos països per millorar la xarxa de transport a les terminals de ferri i als aeroports, el desenvolupament d'un planificador de viatges en transport públic i la venda multimodal de bitllets per a les dues capitals.

Font: Vía Libre